Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena Torre
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres

dissabte, 25 d’agost de 2018

Un dia extra

Tot i que l'exposició havia de durar fins divendres per tenir temps de desmuntar-la, ens havíem trobat gent que tenia moltes ganes de veure-la però que no havia pogut. Com som gent amable i atenta, vam decidir fer una sessió per aquesta gent a les 12, però en veure-la oberta hi va anar entrant gent (de fet 36 persones, i arrodonint la xifra final a 270 visitants).

Temps de Flors a la Sénia
Tot i que havia de ser una visita per a uns quants al final hi va anar entrant molta gent.

Temps de Flors a la Sénia
Com sempre el moment culminant era el passi del vídeo de Soli Celli.
Temps de Flors a la Sénia
A la dreta Víctor Gimeno, col·laborador de la Casa de l'Artista i alcalde de la Sénia (1979-83 i 1991-95).
Temps de Flors a la Sénia
Els que van tancar l'exposició va ser la família de la bicefàlica escriptora de novel·la romàntica Elisabeth Urian.

divendres, 24 d’agost de 2018

Sant Bartomeu, patró de la Sénia

El dia de la clausura oficial de l'exposició va coincidir amb el dia més important de festes, Sant Bartomeu, patró de la Sénia, que se celebra amb una processó que passa, justament, pel Portalet, on és la Casa de l'Artista i, doncs, l'exposició.

Sant Bartomeu a la Sénia
Alguns dels participants de la processó van passar una estona abans per poder veure les plaquetones i les iketones.

Sant Bartomeu a la Sénia
Amb corbata vermella alguns dels músics de la nombrosa i excel·lent banda de l'Agrupació Musical Senienca., fundada el 1904.
Sant Bartomeu a la Sénia
També ens va visitar la pubilla Maria Sebastià Benet i els seus pares, bons amics de fa anys.

Sant Bartomeu a la Sénia
La processó passant per davant de la Casa de l'Artista i molts donant-hi un cop d'ull.

Cinquè dia

El darrer dia oficial de tenir l'exposició oberta va continuar tenint una bona assistència, en alguns casos gent que ja hi havia passat i volia repetir, d'altres que venien a tornar a veure el vídeo de Soli Celli, i uns altres que venien pel boca a boca o, directament, perquè els acompanyava algú que ja l'havia vista.

Plaquetones i iketones a la Sénia
El pintor Prades (amb gorra) va ser un dels visitants.
Plaquetones i iketones a la Sénia
Molta gent va fer fotografies, tant de les plaquetones com de les iketones.

Plaquetones i iketones a la Sénia
Espontàniament es formaven grups ben interessants.


dijous, 23 d’agost de 2018

Quart dia

Dimecres al migdia els vilamarins que ens havien vingut a visitar se n'havien tornat als seus respectius llocs, de manera que l'endemà la Carmen Borja i el Carles Molins continuàvem fent de guies i l'Emili Gil ens donava un cop de mà controlant que no se'ns acumulés més gent de la que podíem atendre.

Plaquetones i iketones a la Sénia
La Carmen atenent un altre grup de visitants.

Plaquetones i iketones a la Sénia
Un grup notable de  la gent que va passar per l'exposició va ser tan amable de posar alguna cosa al llibre de visites.

Plaquetones i iketones a la Sénia
Una de les coses que ens va agradar especialment va ser que va passar gent de totes les edats.

Plaquetones i iketones a la Sénia
El moment final del vídeo culminava l'exposició, però és clar, de vegades amb diversos grups a alguns els tocava a mig recorregut.

dimecres, 22 d’agost de 2018

Tercer dia

Un nou dia de visites. Agrair la gent que ens deia que estaven molt contents que a la Sénia es pogués veure una exposició així.

Temps de Flors a la Sénia
En primer pla la iketona de la Montserrat Prat. La simpàtica frase que l'acompanyava, dels llibres surten pensaments, se'ns va esguerrar perquè no és temps de pensaments i es van haver d'acontentar amb unes violetes.

Temps de Flors a la Sénia
Tot el veïnat, com ja va passar a Girona, va visitar l'exposició, en aquest cas la veïna del davant, l'entranyable Puri Guerra.
Temps de Flors a la Sénia
Els visitants van anar passant durant tot l'horari d'obertura.

dimarts, 21 d’agost de 2018

L'Emili Gil, un cicerone excel·lent

Per a Temps de Flors a la Sénia van venir alguns dels autors de les plaquetones, i també el Ricard Vela (també havia de venir la gent del Vidmar Festival, però per un petit malentès van fer cap a Girona, ha ha). El cas és que el gran senienc Emili Gil, a banda de donar-nos un cop de mà en tot, va organitzar-nos un parell de rutes a llocs emblemàtics de la Sénia. Des d'aquí el nostre agraïment.


Temps de Flors a la Sénia
El primer dia l'Emili Gil ens va dur al pont penjant del Molí la Vella, un dels llocs on es va filmar Soli Celli.
Temps de Flors a la Sénia
En aquesta entranyable foto de grup fent el borinot sobre les passeres es pot veure com de buit baixa el riu Sénia.
Temps de Flors a la Sénia
L'endemà vam anar a visitar la Casa dels Ulls, lloc protagonista d'algun dels textos de l'Emili Gil.

Temps de Flors a la Sénia
La darrera visita va ser, com no podia ser d'altra manera coneixent l'Emili, el cementiri.





Segon dia

Puntualment com cada dia, vam obrir l'exposició a les 11 (i fins les dues del migdia), en aquest cas amb una assistència notable, 62 persones.

Plaquetones i iketones a la Sénia
Una de les visitants escrivint en el llibre d'honor comentaris elogiosos de la mostra.
Plaquetones i iketones a la Sénia
De tant en tant se'ns acumulava un munt de gent.
Plaquetones i iketones a la Sénia
El Jaime D. Parra, anava apuntant el nombre de visitants en un conegut diari esportiu.

Plaquetones i iketones a la Sénia
L'exposició donava peu a interessants reflexions entre els visitants.