Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)

dimarts, 22 d’agost del 2017

Making off de Soli Celli. El videoclip (les portes)

La peça musical podríem dir que té tres fragments diferents. Com ja passa de vegades, vam començar pel darrer tros, ja que les filmacions del Molí l'Abella corresponen al final. El fragment central s'ha de filmar a París, mentre que, per a l'inicial vam anar al centre de la Sénia agafant, com a motiu, portes clàssiques del poble.

Soli Celli
La primera porta triada, al carrer Major de la Sénia, va ser la casa natal del Virrei de Madagascar.
Soli Celli
Després va ser el torn de la porta de l'antic forn.
Soli Celli
Per a la tercera presa vam escollir la porta d'un dels antics safareigs públics del poble, el més conegut.
Soli Celli
Però com a alternativa per qüestions de llum vam filmar també a la casa del costat, on la mestressa, Maria Àngels Giralt, vídua d'Octavio Cid, ens va donar tota mena de facilitats.
Soli Celli
I la darrera de totes va ser davant de la porteta de l'antiga presó i Ajuntament.

Making off de Soli Celli. El videoclip (la percussió)

Un cop enregistrades les parts de corda del final de la composició van anar per la banda de percussions violoncel·listiques, també, per coherència, als voltants del Molí l'Abella.


Soli Celli
Provant nous sons amb el violoncel, en aquest cas tocat com una guitarra.

Soli Celli
Aquí picant al lateral de l'instrument i, com no, amb un nou vestit.

Soli Celli
Una altra percussió, en aquest cas amb el Carles aguantant el reflector per tenir una excusa per aparèixer a les fotos.

Soli Celli
El compositor, Julián Rincón, dirigint el moment del violoncel maraca.
Soli Celli
I, com sempre passen coses, el cotxe va tenir pana i va haver de venir un Land Rover per empènyer-nos fins el poble.

Making off de Soli Celli. El videoclip (el pont)

Com hem comentat, la plaquetona de la Lena és una reflexió sobre el violoncel  i les peces que s'hi han escrit per a solo. Com a complement, el Julián Rincón i la Lena han compost una peça, per a cello sol. I ara tocava fer-ne el videoclip, ja que, tot i que només s'hi toca el violoncel se'n toquen diversos (fins a nou a la vegada), calia, doncs, filmar els diferents fragments que després se superposen per fer la peça (com al famós Tubular Bells). Vaja, que si no ho heu entès, paciència, ja ho veureu, que és una xulada.
La idea era haver filmat unes escenes a Barcelona, però va coincidir amb l'atemptat. A la Sénia vam haver d'aconseguir un violoncel (que ens van deixar la centenària Agrupació Musical Senienca) i una càmera HD (agraïments al Jordi Lázaro per la seva inestimable col·laboració).

Soli Celli
La primera localització va ser al pont penjat del Molí l'Abella (aquí el Carles fent el borinot amb una canya com si fos la pèrtiga de so, que ja en realitat ja estava enregistrat i muntat a banda).
Soli Celli
De vegades calia improvisar. Aquí aprofitant una fulla de canya de riu per lligar la roba.
Soli Celli
La Lena preparada per a la filmació, amb Jordi Lázaro a la càmera i el Juli Rincón al so i a la direcció musical.
Soli Celli
En aquesta escena sonen quatre violoncels diferents (és a dir, quatre angles diferents, quatre canvis de vestit i, és clar, quatre solos diferents que després es superposen).
Soli Celli
Una altra de les preses.



dilluns, 21 d’agost del 2017

Treballant a les terrasses

La Lena i el Julián aprofiten totes les estones que poden per anar avançant la composició que han fet per acompanyar la plaquetona d'ella, Soli celli, una obra complexa interpretada únicament per violoncels (amb fins a nou violoncels alhora, tots tocats per la Lena).

Soli celli
El Julián Rincón i la Lena prenent notes.
Soli celli
Mentre la Lena passa la partitura a net el Julián fa el muntatge de les diferents pistes de la composició.

dimarts, 8 d’agost del 2017

Pètals

Cada un dels exemplars de cada una de les plaquetones té alguna cosa que el fa únic (un original, un afegit, algun detall). En el cas del llibre de la Maite Jou la idea original era pintar els números del rellotge amb tinta fotoluminiscent (i de fet la vam comprar), però dificultava el pas de les pàgines, de manera que, finalment, vam decidir no posar-la i, oh, ens vam oblidar que hi havíem de posar alguna cosa única a cada exemplar. Fins que ja estaven totes empaquetades i tancades. Amb tot, com que la singularitat de cada exemplar calia mantenir-la vam haver d'empescar-nos alguna cosa que es pogués posar sense haver de desembolicar el paper de seda (operació prou delicada). I se'ns va acudir de posar-hi un pètal de rosa a assecar entre les pàgines del llibre, tal com es fa (es feia?) abans per mantenir un record (el llibre tracta, també, del pas del temps, dels records i de la memòria).

Maite Jou
L'estesa de pètals abans de posar-los a assecar i premsar.

Maite Jou
Els pètals ja assecats i premsats s'anaven posant dins de cada exemplar de la plaquetona de la Maite Jou, on s'anirien acabant d'assecar.

Maite Jou
El ritual va prendre l'aire d'introduir un vot en una urna.

dilluns, 7 d’agost del 2017

Darrers detalls

Acabada de muntar la plaquetona encara queda posar-hi les capçades, numerar-les, embolicar-les i posar el segell de fet amb molta paciència i manualment.

Dones que fumen de matinada
Les capçades són aquestes petites teles grogues i vermelles que es posen als extrems del llom per donar-hi consistència.
Dones que fumen de matinada
Després s'emboliquen amb paper de ceba i es tanquen amb un adhesiu amb el logotip de cada plaquetona. Aquest paper, que aporta un aspecte sofisticat a la publicació, un cop l'has tret és una murga tornar-lo a posar, seria, doncs, una mena de precinte per comprovar que ets el primer d'accedir a aquella preciosa publicació i, també, per adonar-se qui no l'ha llegida (a cops, per un aire reverencial amb les plaquetones).
Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja preparant-se per posar el segell de goma amb el «Fet amb molta paciència i » manualment, que s'escriu, coherentment, a mà.

diumenge, 6 d’agost del 2017

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Dones que fumen de matinada
Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.
Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.

Tabac tabac

Cada un dels exemplars de la plaquetona té alguna cosa que els fa únics. En aquest cas, a banda dels deliciosos petons de fum, col·laboració de la Maite Jou, cada una de les capses de cigarret té un terç del tabac d'un Ducados (un no clàssic que, en comptes de paper de fumar està embolicat amb tabac, com si fos un puret). A menys que algú decanti la plaquetona (que no és descartable), el més fàcil és que ningú se n'adoni, però sí que aportarà a les narracions-cigarrets un subtil aroma de tabac per ambientar els textos.

Dones que fumen de matinada
Cada una de les plaquetones porta una petita quantitat de tabac. 
Dones que fumen de matinada
Un cop posat el tabac (un terç de cigarret, com podeu veure), s'hi introduïen les narracions-cigar.
Dones que fumen de matinada
Posar els cigarrets va ser una feina pacient i meticulosa és a dir, el pa de cada dia en la confecció de plaquetones.

El mirallet

La capsa de cigarretes té al seu interior un mirallet, perquè queda més xulo i perquè fa referència als cigarrets com a pintallavis, a més, hi hem posat, en relleu la imatge de la noia fumant que apareix reproduïda també a la capsa (evidentment no es tracta d'un mirall sinó d'una cartolina metal·litzada, de fet la que hem usat per a les capses, un material que atrau les complicacions però que ens agrada molt i és molt espectacular).

Dones que fumen de matinada
La màquina gravant la silueta de la dona que fuma de matinada (que ha donat grans tardes de glòria com es pot observar, en un lateral, amb les marques de les petjades de la plaquetona del Jaime D. Parra).
Dones que fumen de matinada
L'Iris enganxant els «mirallets a les tires d'adhesiu de doble cara (un altre material que ha donat grans tardes de glòria), que després aniria a l'interior de la capsa..
Dones que fumen de matinada
El producte acaba, oi que és xulo?

dimarts, 1 d’agost del 2017

La novena amb paper de fumar

Un cop fetes les capses de paper de fumar i encavalcats els diversos fulls calia posar-los dins (tasca no exempta de certa dificultat).

Dones que fumen de matinada
Les capses ja acabades (però l'única que té els fulls posats és la de mostra).
Dones que fumen de matinada
Els diversos plecs de la novena narració s'havien d'agafar amb cura per no saltar tots alegrement i haver de tornar-los a encavalcar.
Dones que fumen de matinada
Per als que tingueu l'oportunitat de llegir la narració sapigueu que, per tornar-la a lloc (cada full va solt) els heu d'encavalcar en ziga-zaga (estan numerats) i, un cop fet el paquetet, tornar-lo a introduir de nou al forat corbant-lo lleugerament (excepte el primer full que serveix per estirar).