Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernhard Bleibinger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernhard Bleibinger. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de març del 2023

Les ceramiquetones I

Per tancar aquest projecte tan impressionant i forassenyat, què millor que fer-ho a Barcelona, aquest cop amb un nou desafiament: Es podria aconseguir fer la representació ceràmica, de les representacions florals, de les plaquetones? Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, per veure si acceptava el repte i, com som de la mateixa corda (vaja, que no toquem massa vores), va dir que sí.
Aprofitant que anàvem a la inauguració de La poesia sempre tindrà un plat a taula, a la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, amb peces seves, ens vam apropar al seu taller.

Ceramiquetones
La ceramiquetona per a Soli Celli, de la Lena Torre.

Ceramiquetones
Peces per als llibres de l'Iris Parra i del Jaime Parra.

Ceramiquetones
Cara i dors dels 15 penjolls, representació ceràmica de la plaquetona de la Carme Jounou
.
Ceramiquetones
Peces per als llibres d'Anabel Torres i Carme Valencia.

Ceramiquetones

Les ceramiquetones de les iketones de les plaquetones del Marc Ignasi i del Bernhard Bleibinger


Ceramiquetones

dimarts, 7 de febrer del 2017

4a presentació (avanç de resultats)

Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades: Citadelle de Carme Valencia, The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i (No) habrá tropel d'Anabel Torres.
4a presentació de La plaquetona
La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia.
 Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de Citadelle, penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.
4a presentació de La plaquetona
Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.
 Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.
4a presentació de La plaquetona
La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès).
4a presentació de La plaquetona
El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics
El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.
4a presentació de La plaquetona
El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació.
4a presentació de La plaquetona
L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte).
I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.

dimecres, 30 de novembre del 2016

Sant Pau del Camp

Si no passa res ja tenim el lloc per la propera presentació: el claustre de Sant Pau del Camp, una preciositat com podeu veure a la foto els que no el conegueu. Pràcticament ja tenim triats els propers tres autors que hi presentarem, però com això de la plaquetona és molt dinàmic ja us ho confirmarem més endavant, tot i que, els més observadors (o els que hagin llegit l'entrada anterior...) sospiten, ben encertadament, que un d'ells serà el Bernhard Bleibinger.

Sant Pau del Camp
La propera presentació serà en aquesta preciositat (foto de la Viquipèdia, que són uns soletes).
Sant Pau del Camp
El claustre des de dins.
Sant Pau del Camp
El claustre des de fora :-)

dimecres, 3 de juliol del 2013

Bernhard Bleibinger s'afegeix al projecte

Bernhard Bleibinger, des de Sud-Àfrica, també s'apunta a la plaquetona. Lògicament ara no apareix gaire per les reunions, però fa uns anys, en algun dels seus viatges de documentació sí que havia assistit a les trobades de la mà de la Montse Prat qui, de fet, n'ha gestionat el contacte (i, com complia la condició de ser algú que havia corregut més d'un cop pel grup, a tots ens ha semblat prou bé; també s'ha d'admetre que, en aquest cas la distancia no es el olvido però pot ser una murga).