Per fi, a Barcelona

 Després d'alguns intents de portar aquesta fascinant exposició a Barcelona (frustrades per algun càrrec de la Generalitat de Catalunya o la covid), per fi la capital de Catalunya podria contemplar les plaquetones i les iketones, que tant van triomfar a Girona i la Sénia, però ara amb l'afegitó de les ceramiquetones fetes per l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, i amb l'ajut de l'Associació de Ceramistes de Catalunya que ens va cedir el seu local al bell mig del Raval.

La sala de l'Associació de Ceramistes de Catalunya abans de començar el muntatge.

Lena Torre (que va venir expressament des de París per fer el muntatge) amb Carmen Borja.

L'exposició, amb el doble d'espai per cada plaquetona.

També s'hi van exposar molts dels objectes de les cinc fantàstiques presentacions.

I així de bonica ens a quedar tot plegat.

Les cobertes de les cinc plaquetones sobrevolant l'exposició.

Al Vidmar Festival

Amb una raonablement nombrosa representació de vilamarins participem al Vidmar Festival presentant la versió joc de tarot de Sub Jove, la plaquetona de la Carmen Borja que ja havíem presentat a l'Ascensor el 27 de juny. El concepte, ideat per l'Iris Parra, va demostrar un cop més que es tracta d'una manera de llegir poesia d'una manera innovadora i engrescadora fins i tot per a aquells que no llegeixen poesia.

A l'entorn d'una taula preciosament abillada van començar les tirades de tarot.

Tot i que es tracta d'un objecte autoexplicat molt em temo que el Carles Molins no se'n va poder estar.

Els assistents en el moment de triar i escriure una paraula o frase del poema-carta que els havia sortit.

I, amb una cerveseta artesana de la Fira encara estava tot millor.

Presentació convencional a l'Ateneu Barcelonès

L'endemà de la presentació singular, l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès va acollir la presentació convencional, amb una introducció de Jaime D. Parra, una divertida entrevista capotiana i la lectura d'alguns dels poemes (en castellà, català i asturià) a càrrec de l'autora.
En acabar vam anar a prendre una copa de xampany a la històrica Sala de Juntes de l'Ateneu, més que res, perquè al pati hi començava a ploure.

Jaime D. Parra, simpàtic presentador, i l'autora (que també és simpàtica).

El públic escoltant atentament les paraules dels entaulats.

Les capses amb els tres llibres a tot color al mòdic preu de 20 euros.

Presentació singular a L'Ascensor

La primera de les presentacions, la singular, la vam muntar a la reconeguda cocteleria L'Ascensor, que justament acaba de celebrar els seus cinquanta anys. El públic es va anar distribuint en les taules, que tenien la capsa amb les edicions castellana, catalana i asturiana de Sub Jove (versió en llibre estàndard del volum publicat a la plaquetona). A la taula també hi havia un llum on la mampara tenia el mapa dels llocs del llibre. I, finalment, una capsa que contenia les cartes-poemes del llibre, unes instruccions, unes llibretetes i uns retoladors.
Una veu en off va donar la benvinguda als participants i després es van sentir pels altaveus tres poemes en cada un dels idiomes (a càrrec de Neus Aguado, Óscar José Àvila i Carmen Borja). Finalment la veu en off va demanar als assistents que obrissin la capsa i seguissin les instruccions.
No eren altres que mesclar les cartes i triar-ne tres. Les havien de llegir en veu alta i, després triar una frase. La de la primera carta-poema representava el present, la segona el passat i la tercera el futur. I més d'un es va endur una sorpresa amb l'encert d'aquest singular tarot poètic.

En primer pla Jaime D. Parra, Antonio Tello i Neus Aguado amb els llibres, les cartes i les cerveses a la taula

Carmen Borja signant les capses que contenen les edicions castellana, catalana i asturiana de Sub Jove.

Presentacions de l'edició trilingüe de Sub Jove

Com ja ha passat amb altres plaquetones (la de l'Anabel, la Montserrat o la Maite), surten edicions en forma de llibre normal. Ara és el cas de la Carmen Borja, en aquesta ocasió, però, a l'original en castellà l'acompanyen els llibres amb les traduccions al català i a l'asturià.
Per presentar-lo hem preparat dues presentacions, una a l'estil de les que fèiem amb les plaquetones i una altra de més convencional.

El cartell anunciant les dues presentacions de Sub Jove.

5a presentació: El judici final (els personatges)

La 5a presentació, la darrera perquè ja estan tots els llibres fets, va ser a la Sala d'Actes de l'Escola del Treball i, aprofitant el lloc vam plantejar-la com un judici.

En el paper de jutges: José Miguel Zanón, Xosé Senén  Rodríguez i Tomàs Maria Porta.

Carles Molins en el paper d'advocat i l'Òscar José Ávila en el de fiscal es saluden se com a dignes contrincants.

Man Costas en el paper de l'uixier.

La Carmen Borja declarant com a presumpta organitzadora del grup sota l'atenta mirada del púbic en el paper de jurat.

L'altra banda del jurat estudiant els informes que se'ls anaven proporcionant durant el judici.

La Charo Mur en el paper d'ajudant del fiscal.

L'Iris Parra com l'ajudant de la defensa.

5a presentació: El judici final (I)

A través d'un judici es van anar presentant les diferents plaquetones d'aquest darrer bloc de llibres: Hora de sortida de Maite Jou, Dones que fumen de matinada de Carles Molins i Soli Celli de Lena Torre.

Els jutges donant inici al judici mentre advocat i fiscal repassen els seus papers.

L'uixier pren jurament a la primera testimoni, la Carmen Borja, que, a preguntes de la fiscalia i la defensa va explicar què eren els Vilamarins i el seu projecte.

La segona persona a declarar va ser la Maite Jou, autora d'Hora de sortida.

L'advocat defensor interrogant l'autora mentre les ajudants es disposen a ensenyar, com a prova definitiva, la plaquetona de l'autora al jurat.

El jurat anava llegint les nombroses proves documentals que es van aportar tant per part del fiscal com de l'advocat defensor (les dues cadires buides és perquè estaven trencades, que ens va faltar lloc...).

Pètals

Cada un dels exemplars de cada una de les plaquetones té alguna cosa que el fa únic (un original, un afegit, algun detall). En el cas del llibre de la Maite Jou la idea original era pintar els números del rellotge amb tinta fotoluminiscent (i de fet la vam comprar), però dificultava el pas de les pàgines, de manera que, finalment, vam decidir no posar-la i, oh, ens vam oblidar que hi havíem de posar alguna cosa única a cada exemplar. Fins que ja estaven totes empaquetades i tancades. Amb tot, com que la singularitat de cada exemplar calia mantenir-la vam haver d'empescar-nos alguna cosa que es pogués posar sense haver de desembolicar el paper de seda (operació prou delicada). I se'ns va acudir de posar-hi un pètal de rosa a assecar entre les pàgines del llibre, tal com es fa (es feia?) abans per mantenir un record (el llibre tracta, també, del pas del temps, dels records i de la memòria).

L'estesa de pètals abans de posar-los a assecar i premsar.

Els pètals ja assecats i premsats s'anaven posant dins de cada exemplar de la plaquetona de la Maite Jou, on s'anirien acabant d'assecar.

El ritual va prendre l'aire d'introduir un vot en una urna.

Darrers detalls

Acabada de muntar la plaquetona encara queda posar-hi les capçades, numerar-les, embolicar-les i posar el segell de fet amb molta paciència i manualment.

Les capçades són aquestes petites teles grogues i vermelles que es posen als extrems del llom per donar-hi consistència.

Després s'emboliquen amb paper de ceba i es tanquen amb un adhesiu amb el logotip de cada plaquetona. Aquest paper, que aporta un aspecte sofisticat a la publicació, un cop l'has tret és una murga tornar-lo a posar, seria, doncs, una mena de precinte per comprovar que ets el primer d'accedir a aquella preciosa publicació i, també, per adonar-se qui no l'ha llegida (a cops, per un aire reverencial amb les plaquetones).

La Carmen Borja preparant-se per posar el segell de goma amb el «Fet amb molta paciència i » manualment, que s'escriu, coherentment, a mà.

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.

Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.

Segon campament amb la Maite

La Maite torna a venir per treballar en la seva plaquetona, aquest cop sense tanta gent, però centrada en el muntatge de la seva (que és una mica delicat perquè si no es fa bé després no encaixa res).

El Carles i la Maite muntant les tres peces de la plaquetona Hora de sortida.

La Maite fent els forats de wire-o de la base on van enganxades les tres peces per al seu text.

La Carmen Borja enganxant les peces.

Sant Joan 2017

Com cada any els vilamarins ens trobem a casa els Parra-Jou per passar la revetlla, parlar de la plaquetona fer els diversos rituals i, en general, passar-nos-ho la mar de bé.

Les maquetes de les plaquetones del Carles Molins (Dones que fumen de matinada) i la de la Maite Jou (Hora de sortida)

L'Iris en ple trànsit solsticial. Al dreta el vol amb pètals i l'espelma amb què se celebraria el ritual

La no menys típica celebració del foc.

Els amfitrions.

Cargolant tabac (II)

Vuit narracions per la cinquantena de plaquetones que es fan són un munt de cigarrets.

Els textos, amb els bastonets ja enganxats, preparats per anar-los cargolant.

La Lena i la Carmen continuen amb els cigarrets.

La Lena cargolant cigarrets mentre a primer terme hi ha les diferents piles ja fetes.

Cargolant tabac (I)

Per donar més consistència física a les narracions en forma de cigarreta del Carles Molins hi vam posar un bastonet a l'extrem que permetia cargolar-los més fàcilment (sobretot tenint en compte els esforçats lectors que després volguessin tornar-les a posar dins del filtre).

La Lena i la Carmen cargolant cigarretes narratives.

En primer terme els bastonets enganxats amb el famós adhesiu de doble cara, al centre els filtres, i als laterals la Lena i la Carmen cargolant cigarrets.

Cigarrets

Una cosa aparentment tan senzilla com cargolar unes narracions, a la pràctica té un munt de feines que no es veuen (que tampoc no és tan excepcional, mireu la feinada que dona tenir una casa en ordre i tmbé sembla que sigui per art de màgia).

Per la seva mida, guillotinar els filtres dels cigarrets és una feina delicada.

Perquè els filtres tinguessin tots la mateixa mida es feia servir un retolador d'ànima.

Els bastonets que van dins dels cigarrets es van haver de tallar a mida.

Mentre la Lena va posant l'adhesiu de doble cara per muntar els filtres la Carmen ja va cargolant els primers cigarrets.