Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)

dijous, 25 de juliol del 2013

Reunió planiclarificadora amb la Montse Prat

La Montse Prat aprofita que, per sant Jaume, el Jaime celebra el seu sant, per convocar a Vilamarí els històrics + jo i plantejar el seu projecte de plaquetona (en realitat, més aviat semblava la seva proposta d'enciclopèdia, afortunadament, el Jaime, il·luminat pel seu sant, va endreçar i organitzar tot el material de base perquè la Montse, il·luminada en aquest cas per sant Jaime D. Parra, en paraules seves: «em va donar molts d'ànims de veure un camí i línia clara a seguir», cosa que ens va omplir de goig i alegria).

Jaime D. Parra
El Jaime D. Parra assenyalant el camí.
Monse
La Montse Prat extasiada i satisfeta després de sentir la veu de Sant Jaime D. Parra guiant-la..

diumenge, 21 de juliol del 2013

Opuscle o llibre? (II)

Responent a la proposta del Marc Ignasi:

Hola vilaramins
En realitat sí que hi ha problemes tècnics a arribar fins a 52 pàgines (l'habitual és que siguin múltiples de quatre, per això són 52). Jo no seré fins la feina fins dijous i, per tant, no podré fer proves per veure què hi podem fer.
La limitació ve donada pel sistema d'enquadernació, si posem més pàgines de les que accepta, aquestes no giren amb comoditat o, directament, no poden passar. L'altra alternativa seria posar un paper de menys gramatge, però ja està comprat i tallat a mida (a banda que crec que un paper prim desmereixeria la publicació). Tanmateix, com som gent empírica, mirarem de fer proves reals de quin és el màxim de pàgines, o quina solució hi podem trobar i us diré el què (però, com us he dit, ja serà la setmana que ve).
Podríem buscar altres sistemes d'enquadernació, però això ja faria que no ho poguéssim fer nosaltres i que tot plegat s'encarís força més.
Jo sempre parlava d'opuscle o plaquette, i no cal dir que definir què és o no un llibre és una simple convenció (és com el debat entre quan és un conte, una narració, una novel·la o un totxo), però mirarem què s'hi pot fer.

Una altra cosa que potser ens haurem de plantejar és el tiratge mínim, la convocatòria ha tingut tant d'èxit (i, fins i tot, no es poden descartar unes últimes incorporacions), que, si cada participant té un exemplar, més els 4 del dipòsit legal, no en quedarà gairebé cap per a l'autor. Però en fi, tot això ja ho anirem tancant.

Doncs res, content de tant d'entusiasme i participació.

Continuarà.

Carles Molins

Opuscle o llibre?

En tot grup hi ha d'haver un líder, un segon líder, l'imprescindible, el guapo, el llest i la noia. En el nostre, a més, hi tenim el torracollons (a banda de líder, imprescindible, guapo i llest). 
Havíem proposat de fer les plaquetones de 42 pàgines seguint el model de les dues que ja s'havien fet (vegeu antecedents), a banda que era el gruix que anava bé al wire-o que tenim. Doncs bé, el Marc Ignasi, en diumenge! es preguntava (la resposta en el següent post que el blogger el posa a sobre...):


Hola colla, 
quin problema hi ha en fer les plaquetones de més de 50 pg?
Segons l'Unesco es considera llibre a partir de 50 pg i per sota és un opuscle i posats a fer jo m'estimaria més un llibre que no pas un opuscle.
Salut
 
Marc Ignasi
http://marcignasi.plisweb.com/

 De seguida la Montse Prat i l'Anabel s'apunten al clam.

dimecres, 3 de juliol del 2013

Bernhard Bleibinger s'afegeix al projecte

Bernhard Bleibinger, des de Sud-Àfrica, també s'apunta a la plaquetona. Lògicament ara no apareix gaire per les reunions, però fa uns anys, en algun dels seus viatges de documentació sí que havia assistit a les trobades de la mà de la Montse Prat qui, de fet, n'ha gestionat el contacte (i, com complia la condició de ser algú que havia corregut més d'un cop pel grup, a tots ens ha semblat prou bé; també s'ha d'admetre que, en aquest cas la distancia no es el olvido però pot ser una murga).