Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iris Parra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iris Parra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de març del 2023

Les ceramiquetones I

Per tancar aquest projecte tan impressionant i forassenyat, què millor que fer-ho a Barcelona, aquest cop amb un nou desafiament: Es podria aconseguir fer la representació ceràmica, de les representacions florals, de les plaquetones? Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, per veure si acceptava el repte i, com som de la mateixa corda (vaja, que no toquem massa vores), va dir que sí.
Aprofitant que anàvem a la inauguració de La poesia sempre tindrà un plat a taula, a la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, amb peces seves, ens vam apropar al seu taller.

Ceramiquetones
La ceramiquetona per a Soli Celli, de la Lena Torre.

Ceramiquetones
Peces per als llibres de l'Iris Parra i del Jaime Parra.

Ceramiquetones
Cara i dors dels 15 penjolls, representació ceràmica de la plaquetona de la Carme Jounou
.
Ceramiquetones
Peces per als llibres d'Anabel Torres i Carme Valencia.

Ceramiquetones

Les ceramiquetones de les iketones de les plaquetones del Marc Ignasi i del Bernhard Bleibinger


Ceramiquetones

dijous, 21 de setembre del 2017

5a presentació: El judici final (els personatges)

La 5a presentació, la darrera perquè ja estan tots els llibres fets, va ser a la Sala d'Actes de l'Escola del Treball i, aprofitant el lloc vam plantejar-la com un judici.

La Plaquetona. El judici final
En el paper de jutges: José Miguel Zanón, Xosé Senén  Rodríguez i Tomàs Maria Porta.
La Plaquetona. El judici final
Carles Molins en el paper d'advocat i l'Òscar José Ávila en el de fiscal es saluden se com a dignes contrincants.
La Plaquetona. El judici final
Man Costas en el paper de l'uixier.
La Plaquetona. El judici final
La Carmen Borja declarant com a presumpta organitzadora del grup sota l'atenta mirada del púbic en el paper de jurat.
La Plaquetona. El judici final
L'altra banda del jurat estudiant els informes que se'ls anaven proporcionant durant el judici.
La Plaquetona. El judici final
La Charo Mur en el paper d'ajudant del fiscal.
La Plaquetona. El judici final
L'Iris Parra com l'ajudant de la defensa.


5a presentació. El judici final (III)

La propera a declarar va ser la Lena Torre amb el seu Soli Celli, que va culminar amb la prova definitiva, el videoclip filmat en diversos escenaris de la Sénia, París i el Molí de la Vella, i que podeu veure en el post veí.

La plaquetona. El judici final
L'uixier va prendre jurament a la Lena Torre abans de declarar.
La plaquetona. El judici final
L'acusada donant explicacions de la seva plaquetona a l'implacable fiscal Óscar José Ávila.
La plaquetona. El judici final
En la seva defensa va acudir, com no podria ser d'altra forma, l'advocat defensor. Com a prova de la bondat de la seva obra va fer mostrar a les ajudants la plaquetona pop up Soli Celli.
La plaquetona. El judici final
El defensor va estar brillant argumentant, en tot moment la bona feina de l'acusada. L'Iris Parra per una banda (i la Charo Mur per a l'altra bancada de jurat), en aquest cas mostrant l'assaig que fa de pentagrama de la partitura.
La plaquetona. El judici final
Com a col·lofó es va passar el videoclip amb l'obra original composta expressament per Julián Rico i Lena Torre.
La plaquetona. El judici final
El videoclip va tenir un gran èxit (tot i que la tripleta de jutges van acabar una mica torticulats).

dilluns, 7 d’agost del 2017

Darrers detalls

Acabada de muntar la plaquetona encara queda posar-hi les capçades, numerar-les, embolicar-les i posar el segell de fet amb molta paciència i manualment.

Dones que fumen de matinada
Les capçades són aquestes petites teles grogues i vermelles que es posen als extrems del llom per donar-hi consistència.
Dones que fumen de matinada
Després s'emboliquen amb paper de ceba i es tanquen amb un adhesiu amb el logotip de cada plaquetona. Aquest paper, que aporta un aspecte sofisticat a la publicació, un cop l'has tret és una murga tornar-lo a posar, seria, doncs, una mena de precinte per comprovar que ets el primer d'accedir a aquella preciosa publicació i, també, per adonar-se qui no l'ha llegida (a cops, per un aire reverencial amb les plaquetones).
Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja preparant-se per posar el segell de goma amb el «Fet amb molta paciència i » manualment, que s'escriu, coherentment, a mà.

diumenge, 6 d’agost del 2017

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Dones que fumen de matinada
Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.
Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.

Tabac tabac

Cada un dels exemplars de la plaquetona té alguna cosa que els fa únics. En aquest cas, a banda dels deliciosos petons de fum, col·laboració de la Maite Jou, cada una de les capses de cigarret té un terç del tabac d'un Ducados (un no clàssic que, en comptes de paper de fumar està embolicat amb tabac, com si fos un puret). A menys que algú decanti la plaquetona (que no és descartable), el més fàcil és que ningú se n'adoni, però sí que aportarà a les narracions-cigarrets un subtil aroma de tabac per ambientar els textos.

Dones que fumen de matinada
Cada una de les plaquetones porta una petita quantitat de tabac. 
Dones que fumen de matinada
Un cop posat el tabac (un terç de cigarret, com podeu veure), s'hi introduïen les narracions-cigar.
Dones que fumen de matinada
Posar els cigarrets va ser una feina pacient i meticulosa és a dir, el pa de cada dia en la confecció de plaquetones.

El mirallet

La capsa de cigarretes té al seu interior un mirallet, perquè queda més xulo i perquè fa referència als cigarrets com a pintallavis, a més, hi hem posat, en relleu la imatge de la noia fumant que apareix reproduïda també a la capsa (evidentment no es tracta d'un mirall sinó d'una cartolina metal·litzada, de fet la que hem usat per a les capses, un material que atrau les complicacions però que ens agrada molt i és molt espectacular).

Dones que fumen de matinada
La màquina gravant la silueta de la dona que fuma de matinada (que ha donat grans tardes de glòria com es pot observar, en un lateral, amb les marques de les petjades de la plaquetona del Jaime D. Parra).
Dones que fumen de matinada
L'Iris enganxant els «mirallets a les tires d'adhesiu de doble cara (un altre material que ha donat grans tardes de glòria), que després aniria a l'interior de la capsa..
Dones que fumen de matinada
El producte acaba, oi que és xulo?

divendres, 23 de juny del 2017

Sant Joan 2017

Com cada any els vilamarins ens trobem a casa els Parra-Jou per passar la revetlla, parlar de la plaquetona fer els diversos rituals i, en general, passar-nos-ho la mar de bé.

Sant Joan vilamarí
Les maquetes de les plaquetones del Carles Molins (Dones que fumen de matinada) i la de la Maite Jou (Hora de sortida)

Sant Joan vilamarí
L'Iris en ple trànsit solsticial. Al dreta el vol amb pètals i l'espelma amb què se celebraria el ritual
Sant Joan vilamarí
La no menys típica celebració del foc.
Sant Joan vilamarí
Els amfitrions.

dimarts, 7 de febrer del 2017

4a presentació (avanç de resultats)

Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades: Citadelle de Carme Valencia, The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i (No) habrá tropel d'Anabel Torres.
4a presentació de La plaquetona
La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia.
 Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de Citadelle, penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.
4a presentació de La plaquetona
Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.
 Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.
4a presentació de La plaquetona
La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès).
4a presentació de La plaquetona
El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics
El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.
4a presentació de La plaquetona
El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació.
4a presentació de La plaquetona
L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte).
I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.

divendres, 30 de desembre del 2016

Campament d'hivern, segon dia. Arriba la Carme Valencia

Com la idea és acabar de tancar la plaquetona de la Carme Valencia abans de cap d'any, avui hi ha molt de moviment per Insòlit. Com és tradició, els propis autors participen en la confecció manual de les seves obres, cosa que fa caliu, esperit de grup i és molt didàctic (i és que les plaquetones, quan es veu la feinada que donen, es perceben diferent).

La plaquetona. Carme Valencia
La Carme Valencia s'incorpora a l'equip de treball per acabar la seva plaquetona.
La plaquetona. Carme Valencia
La primera de les feines que li toca fer (juntament amb la Jounou) és muntar les 48 peces del puzle (una peça del qual anirà a cada exemplar, singularitzant-lo) per comprovar que no en falta cap.
La plaquetona. Carme Valencia
La Carme Valencia i la Carme Jounou alçant les pàgines de Citadelle.
La plaquetona. Carme Valencia
L'Iris fent els fendits de les cobertes, la Carme Valencia i la Carme Jounou continuen alçant pàgines i la Lena passant les cobertes per la plastificadora per fixar millor el toner.
La plaquetona. Carme Valencia
Empaquetant les pàgines mentre la Carme Valencia va posant les plaquetones de l'Anabel a cada caixa.

Campament d'hivern, segon dia. 1

Com hi ha molta feina i variada ens distribuïm per les diverses zones de l'obrador d'Insòlit.

La plaquetona
L'Iris fent els forats del wire-o mentre el Carles, al seu costat, guillotinava el puzle amb el gravat del temple romà de Vienne, una peça del qual va en cada exemplar de Citadelle.
La plaquetona
Paral·lelament la Carmen Borja tallava  la tela (ja enganxada a l'adhesiu de doble cara) amb que es fan les capses.

La plaquetona
En un altre lloc: la Carme Jounou tallava les anelles del wire-o a la mida pertinent, el Jaime doblegava els fulls i la Lena feia els forats amb l'unyer.

dijous, 29 de desembre del 2016

Campament d'hivern 2

Un simple poema ha de passar per l'ordinador per ser maquetat, després per la impressora, la guillotina, la fendidora per fer els plecs, l'ungler per fer els forats rodons, la cisalla per fer l'indentat, la màquina del wire-o per als forats de l'enquadernat...

La plaquetona. Carme Valencia
Entre el Jaime i la Carmen feien els forats dels poemes.
La plaquetona. Carme Valencia
La Carme Jounou amb la cisalla, la Carmen Borja amb l'ungler i la Lena i l'Iris amb la fendidora.
La plaquetona. Carme Valencia
Mentrestant el Jaime era davant l'ordinador corregint el pròleg del Bernhard.