5a presentació: El judici final (els personatges)

La 5a presentació, la darrera perquè ja estan tots els llibres fets, va ser a la Sala d'Actes de l'Escola del Treball i, aprofitant el lloc vam plantejar-la com un judici.

En el paper de jutges: José Miguel Zanón, Xosé Senén  Rodríguez i Tomàs Maria Porta.

Carles Molins en el paper d'advocat i l'Òscar José Ávila en el de fiscal es saluden se com a dignes contrincants.

Man Costas en el paper de l'uixier.

La Carmen Borja declarant com a presumpta organitzadora del grup sota l'atenta mirada del púbic en el paper de jurat.

L'altra banda del jurat estudiant els informes que se'ls anaven proporcionant durant el judici.

La Charo Mur en el paper d'ajudant del fiscal.

L'Iris Parra com l'ajudant de la defensa.

5a presentació. El judici final (III)

La propera a declarar va ser la Lena Torre amb el seu Soli Celli, que va culminar amb la prova definitiva, el videoclip filmat en diversos escenaris de la Sénia, París i el Molí de la Vella, i que podeu veure en el post veí.

L'uixier va prendre jurament a la Lena Torre abans de declarar.

L'acusada donant explicacions de la seva plaquetona a l'implacable fiscal Óscar José Ávila.

En la seva defensa va acudir, com no podria ser d'altra forma, l'advocat defensor. Com a prova de la bondat de la seva obra va fer mostrar a les ajudants la plaquetona pop up Soli Celli.

El defensor va estar brillant argumentant, en tot moment la bona feina de l'acusada. L'Iris Parra per una banda (i la Charo Mur per a l'altra bancada de jurat), en aquest cas mostrant l'assaig que fa de pentagrama de la partitura.

Com a col·lofó es va passar el videoclip amb l'obra original composta expressament per Julián Rico i Lena Torre.

El videoclip va tenir un gran èxit (tot i que la tripleta de jutges van acabar una mica torticulats).

Sant Joan 2017

Com cada any els vilamarins ens trobem a casa els Parra-Jou per passar la revetlla, parlar de la plaquetona fer els diversos rituals i, en general, passar-nos-ho la mar de bé.

Les maquetes de les plaquetones del Carles Molins (Dones que fumen de matinada) i la de la Maite Jou (Hora de sortida)

L'Iris en ple trànsit solsticial. Al dreta el vol amb pètals i l'espelma amb què se celebraria el ritual

La no menys típica celebració del foc.

Els amfitrions.

4a presentació (avanç de resultats)

Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades: Citadelle de Carme Valencia, The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i (No) habrá tropel d'Anabel Torres.

La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia.

 Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de Citadelle, penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

 Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.

La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès).

El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics

El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.

El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació.

L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte).

I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.

Crònica de la 3a presentació per l'Iris Parra

Mentre no acabem de rebre totes les fotos de la presentació us fem cinc cèntims de com va anar:

L'Iris inspeccionant la proa de la goleta Karya, on va fer la presentació.

La goleta turca Karya va ser el lloc escollit per acollir una nova presentació de la singular col·lecció “La plaquetona-Vilamarins”. El projecte, que pretén reivindicar la col·lectivitat artística i l’artesania dins un sector força mecanitzat i individualista, ha celebrat la seva tercera trobada on s’han presentat tres nous llibres atípics i utòpics d’un total de quinze, cada un obres úniques, joies de col·leccionista: Niños de las estrellas, de l’artista plàstica MUR, Sub Jove. Cartas de tréboles y diamantes de la poeta Carmen Borja i Cartes de cors i piques del filòleg Eloy Torre.

Després de les dues anteriors presentacions en espais singulars de la ciutat de Barcelona (la biblioteca modernista de l’Escola del Treball, amb els autors Beneyto, Jaime D. Parra i Montserrat Prat, i la Sala gimbernat, antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina, amb  el Marc Ignasi, la Carme Jounou i l’Iris Parra), aquest cop el mar ha pres protagonisme en una vetllada plena de records i bellesa, sempre amb el punt irreverent i divertit que aquest particular grup d’artistes aporta als seus actes.  

La tripulació, molt disciplinada, es va presentar vestida de blau marí i/o blanc. Nosaltres els vam donar el barret de mariner i la meravellosa Crònica d'extraordinàries expedicions. I. Karya.

 Només arribar els assistents van ser obsequiats amb una gorra de mariner i un diari d’a bord fet manualment que incloïa tota la informació sobre el projecte i els llibres protagonistes de la nit. Les presentacions es van dividir en tres espais del vaixell, de tal manera que es produïen de manera simultània mentre el públic gaudia de les meravelloses vistes del port de Barcelona. Un toc de xiulet era l’encarregat de marcar el tempo de la vetllada mentre els tres presentadors, (Lena Torre, Iris parra i Carles Molins) distribuïts a popa, proa i la terrassa central s’encarregaven de conduir l’acte.

 

La Carmen Borja va obrir el foc a proa de la mà de l'Iris, mentre que simultàniament al centre Carles Molins presentava la Charo Mur i a popa la Lena presentava l'Eloy Torre encarnat per Jaime D. Parra.

La primera autora en obrir foc a la zona de proa va ser la Carmen Borja, poeta amb una llarga trajectòria que en aquesta ocasió presentava una nova proposta innovadora i detallista sobre el seu imaginari intern. Subjove. Cartas de tréboles y diamantes parla de la universalitat però, a la vegada, de les memòries de l’autora, que ha aconseguit plasmar en aquest llibre un recorregut per les seves obres anteriors.  Sota un emblema que recorre la seva poètica, el mar, trobem aquí les cartes de navegació entre les paraules de Carmen Borja, però sobretot un mapa del seu món, profund, transcendent, metafísic, i a la vegada carregat de sentiment. El llibre, que conté paper jaspiat fet a mà i cartes que recorden el tarot està compost per un total de 22 poemes que recorren espais geogràfics, vinculats a les seves anteriors obres com Libro de Ainakls (1988), Libro de la torre (2000), Libro del retorno (2007) o Mañana (2011). 

 

Jaime D. Parra en el paper d'Eloy Torre presentat per la Lena Torre, a popa.

 En segon lloc, es va presentar l’obra pòstuma de l’Eloy Torre, un dels fundadors del grup que va morir l’any 1993 i a qui s’ha volgut retre homenatge. El llibre recull part de la correspondència personal de l’autor entre els anys 1983 i 1985, amb facsímils de les cartes manuscrites en papers originaris de l’època, que es presenten dins de sobres amb segells d’aquell període, d’aquí el nom Cartes de cors i piques. Va ser, possiblement, un dels moments més emotius de l’acte ja que es van explicar records i anècdotes de la seva vida.

 

Duel d'acordionistes, al fons el virtuós Anatol Eremciuc i en primer pla la Charo Mur mostrant la seva plaquetona-acordió.

Finalment, però no per això menys espectacular, es va presentar l’obra gràfica Niños de las estrellas de la pintora MUR, l’obra de la qual, carregada de simbolisme i espiritualitat s’engloba dins el realisme màgic, amb referents com Joan Ponç, Louis Cattieux, Leonora Carrington o Remedios Varo. El seu innovador format es divideix en dues franges de quasi un metre de llarg plegades en forma d’acordió. Inclou 18 imatges per una cara i un conjunt de composicions geomètriques pintades a cada un dels llibres manualment per l’autora en daurat i platejat a l’altra, que conviden a expandir-se i contraure’s pel seu univers particular. La seva presentació va anar acompanyada d’un text de l’autora i el prodigi musical de l’acordionista moldau Anatol Eremciuc qui va oferir al final de l’acte un breu concert a coberta mentre els assistents prenien una copa i la lluna il·luminava una nit bressolada pel mar en calma.

Cada un dels grumets va tenir la seva ració de beguda.

Assaig de la presentació

Fer la presentació a la preciosa goleta Karya té un petit inconvenient: no hi ha cap espai prou gran per reunir tota la gent que hi vindrà. Com sempre, a cada problema hi trobem una solució tan enginyosa com complicada. La idea és fer tres presentacions simultànies, amb tres presentadors i tres espais (proa, centre i popa) i, els tres autors, passant coreogràficament pels tres llocs. Tot ha d'estar perfectament cronometrat perquè les presentacions han de durar el mateix en els tres espais per permetre que tot flueixi alhora (per això el xiulet de contramestre que ha de donar els punts temporals).
Per a més complexitat, un dels autors, l'Eloy Torre, va morir fa anys, de manera que el seu amic de tota la vida, Jaime D. Parra, es transmutarà en l'Eloy.
Reunits doncs, els tres autors (Carmen Borja, Charo Mur i Eloy Torre-Jaime D. Parra) i els tres presentadors (Lena Torre, Iris Parra i Carles Molins), vam trobar-nos per fer un assaig general i veure com ens coordinàvem perquè tot surti la mar de bé. És clar que, de fet, només van poder traçar unes directrius...

Els autors i presentadors reunits per fer que tot surti la mar de bé.

La Lena prenent notes dels bons propòsits per a la presentació.

L'esquema dels diversos llocs dels vaixells amb la distribució, no només dels presentadors, sinó també dels ajudants i els caixers i el recorregut dels autors.

Gotets de píndoles

Una de les sorpreses per a la gent que vingui (el post el publiquem després de la presentació per no esguerrar-la), és que, després de la presentació dels autors els farem passar en una sala i, a l'entrada els donarem un gotet ple de píndoles de formes i colors ben variades, per ambientar. Lògicament es tracta de caramels (no teníem prou medicaments caducats).

La  Carme Jounou, la Charo Mur  i l'Iris Parra en ple campament pindolaire. 2 píndoles de cada mena (llevat de Mentos que no n'hi havia per als cent gots); i després, dels que en sobraven, a repartir.

El centenar de gots ja plens. El mosaic de colors recorda perfectament el que formaven també els sabonets de la Carme Jounou que es presenten el dia 2.

Les píndoles encapsades i llestes per al transport. Observeu que en tot moment es van fer servir guants de làtex.

Retallant amb el cúter

Com veieu, totes les plaquetones són ben singulars. Doncs bé, la Montserrat volia que la singularitat de la seva fos, justament, que es tractés d'un llibre normal. I això no pot ser, totes les plaquetones són rares. De manera que ens vam espescar la idea que el seu llibre estigués amagat dins d'un altre llibre. El problema era com buidar el llibre. Havíem provat de fer el forat amb un serra de marqueteria però es trencaven. Altres invents no van tenir millors resultats i troquelar-ho era molt car. Al final vam fer uns enginyosos marcs en quatre peces i a sobre i a sota un full tallat amb cúter, que és el que li va tocar fer a la Charo, noia molt traçuda amb aquestes eines.

Amb l'ajut d'un angle d'alumini fent de regle, la Charo va anar retallant amb el cúter cada full.

Com podeu veure pel canvi de vestit, no n'hi va haver prou amb una tarda, però va quedar molt bé.

Triant imatges bíbliques

Com la Montserrat Prat ens va fer arribar (tal com vam quedar) més imatges que no pas les plaquetones que fem, calia escollir quines d'elles posaríem. I qui millor que una gran artista plàstica per fer la tria que la Charo Mur? sobretot si s'havia deixat enredar per donar-nos un cop de mà i la teníem allí.

La Charo Mur mirant atentament cada imatge abans de fer la tria.

La Charo va fer diversos pilonets segons mides, temes, imatges, etc. perquè quedés una tria ben variada.

Un dels dinars-trobada de la Prat

La Montserrat Prat, dona emprenedora, fa un temps que ens organitza/engresca/promou uns dinars on posa en contacte algunes de les seves moltes coneixences, totes elles bellíssimes i molt cultes persones, que, entre plat i plat, debatem, xerrem i aprenem els uns dels altres. Com alguns dels participants també formem part dels vilamarins, en el darrer àpat, vam aprofitar per presentar-los una mica el projecte i anar-los preparant perquè reservin tanda per a la primera presentació.

Jaime D. Parra, Ricard Bru, Carmen Borja, Beneyto, Carmen València, Charo Mur, Montserrat Prat, Albert, el Carles Molins tapant la Mariàngela Cerdà, José Enrique Gargallo, Teresa Costa-Gramunt. I el fotògraf és l'Oriol Pi de Cabanyes.

La Carmen Borja, en Beneyto i la Charo Mur.

La Montserrat Prat proposant un nou projecte (els dibuixos n'eren el desllorigador).

Reunió improvisada de plaquetoneros

Després d'un acte a l'Aula d'Escriptors on havíem coincidit un grup de vilamarins, vam aprofitar per fer una cerveseta (tot veient de reüll el Madrid a la Champions) i, ja posats, comentar com anava avançant el projecte.

La Carmen Borja, la Charo Mur, el Jaime Parra, el Carles Molins i en Beneyto mentre miraven les proves d'impressió dels fulls llargs del Jaime.

La Carmen ensenyant a la Charo els textos de la seva plaquetona que compta amb la col·laboració de la pintora.

Amb la presència d'Estrella Damm (a veure si s'animen i ens patrocinen una ronda...).

La tradicional reunió de la Nit de Reis

De fa una pila d'anys el grup de vilamarins ens reunim a casa dels Parra-Jounou per la revetlla de Sant Joan i per la nit de Reis. I enguany també ha estat així. Durant aquest temps hi ha passat força persones, malgrat que els més habituals són els que participen del projecte (llevat dels Esteve i, finalment els Cornadó). Aquest vespre hem aprofitat que hi era gairebé tothom (llevat del Bernhard, per motius obvis de ser a l'altra punta de món i, a darrera hora, la Montse Prat i la Carme Valencia) per presentar-lo les tres plaquetones que ja estan acabades, i coses concretes de cadascú (a banda de temes diversos, com pertoca a tota bona trobada).

En Beneyto, la Mur, l'Iris i el Marc Ignasi abans d'entaular-nos.

La Carme Jounou, la coronada Lena Torre, el Lluís Esteve i el clatell del Marc Ignasi.

Al tortell hi havia tres corones i dues faves, d'aquí que tant la Maite com el Jaime acabessin coronats.

El Lluís Esteve meditant sobre la seva tesi i la Carmen Borja i el Carles Molins fent cara de la mar de satisfets.

Els vilamarins presents (excepte la Lena que feia la foto).