L'Iris retalla i ordena

L'Iris dedica una bona part de la tarda (després té assaig d'Ol'Green), primer a acabar de retallar les pestanyes de la seva plaquetona, i posteriorment a fer-ne l'alçat.

L'Iris amb les tisores fent els talls horitzontals. En primer terme la cisalla amb què s'havien fet els verticals.

Un cop enllestides totes les pàgines es procedeix a l'alçat (és a dir, a agafar un full de cada pàgina i posar-los per ordre per deixar-los llestos per a l'enquadernació).

Continuen les retallades...

Un cop fets els talls verticals cal fer els horitzontals, que són una mica més punyeteros perquè s'han de fer a cop de tisora (els que vam intentar amb cúter van passar a ser exemplars malaguanyats, sniff). Ens les vam enginyar per fer una plantilla i anem tallant de baix a dalt (a mida que anem fent lletres anem retallant la plantilla perquè ens serveixi de base).

La plantilla ens permet tenir una base per saber per on tallar i que quedin tots a la mida adequada (els talls llargs ja els va fer ahir l'esforçada Carmen Borja amb la cisalla)

Per poder-ne tallar tres de cop (més dóna problemes) hem usat la sofisticada tecnologia d'agulla d'estendre (de fusta, off course)

Les pestanyes de Malaiàlam

La Carmen Borja s'ha passat el dia fent la banda vertical de les pestanyes de la plaquetona de l'Iris amb la nostra flamant cisalla de la señorita Pepis que, amb enginyoses modificacions (i les habituals trapelleries fora de tota lògica) ens ha fet avançar prou.

Les pàgines apilades de la plaquetona de l'Iris. Les que tenen inicials són les que s'han de tallar parcialment per fer les pestanyes. Un bonic treball artesanal a joc amb aquest projecte, en aquest cas a càrrec de la Carmen Borja.

Pintant i repintant més cartrons

Una altra de les feines imprescindibles que no entraven en els plans inicials: pintar tots els cartrons que fan que els llibres tinguin tapa dura.

Fins ara pintàvem a terra perquè es necessita força lloc, però deixa l'esquena fatal, o sigui que hem canviat de tàctica.

Un cop seca la segona mà de pintura els cartrons són revisats i repintats un a un perquè quedin impecables.

Les cobertes de l'Iris

Com ja sabeu, un cop impreses les cobertes es fan els fendits del llom i després s'han de passar per uns rodets a 120 graus per reescalfar el tòner i que es fixi millor. En acabar s'han de netejar els rodets (queden bruts pel tòner), i fer els forats per al wire-o, després adonar-se quan ja en portes unes quantes que els forats no estan bé (els cartrons i les cobertes van a una mida, els interiors a una altra...) i tornar a guillotinar material, imprimir, fendir i tornar a escalfar per tenir-ho llest per fer els forats (ben atents que estigui tot correcte). Pur esperit plaquetona.

El fendit és una de les operacions on tradicionalment es donen més casos paranormals.

La Lena té molta traça per fer-ho tot sola i a bon ritme.

Netejant els rodets per deixar-los a punt per al proper cop.

Guillotinar és fàcil (que surti bé és un altre tema)

Un cop impresos els interiors toca guillotinar, que és una feina d'alt risc perquè qualsevol equivocació pot acabar amb destrosses irreparables,

Part dels interiors de Malaiàlam passant pel procés de guillotinat.

Imprimim la plaquetona de l'Iris

Tradicionalment el primer trimestre de l'any s'acumula la feina (tan bonic que fóra que estigués ben repartida). I, a més, l'equip de produccions impossibles (la Carmen Borja, la Lena Torre i el Carles Molins), estem embolicats en organitzar el 35è aniversari de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (el Carles en fou co-fundador) perquè qui havia d'ajudar se n'ha desentès. Total, que amb tantes ocupacions hem hagut de deixar una mica aparcada la plaquetona.
Res no ha canviat (tap de feina, i organització d'aniversari), però com ens acabava el termini per presentar els dipòsits legals hem fet un cop de cap.
Així doncs, després de fer una nova imposició de pàgines, hem imprès la plaquetona de l'Iris entusiastament si fa no fa.

La Xerox 7800 (al fons) és l'encarregada d'imprimir artesanalment, és a dir, les còpies semblen idèntiques però, si t'hi fixes, no n'hi ha una d'igual (això quan està de bones).