A punt d'acabar la seva plaquetona la Charo va passar per alguna de les múltiples activitats i màquines plaquetoneres que encara no havia fet posar wire-o, capçades, embolicar amb paper de ceba, posar l'adhesiu... (recordem que, en capítols anteriors, havia dibuixat els contrapapers, fendit cobertes, interiors, guillotina... la plaquetona és un campament molt complet).
Mentre la Carmen Borja i la Lena Torre treballaven al fons, la Charo s'atrevia amb la tancadora del wire-o.
Aquí posant capçades (aquesta petita peça de roba groga i vermella que va als lloms i que, en el nostre cas, serveix per reforçar-lo).
Mostrant la primera de les seves plaquetones acabada d'embolicar.
La Charo Mur amb el seu gest característic d'entusiasme just en el moment que la Carmen Borja segella la darrera de les seves plaquetones.
Les plaquetones de la Mur acabades (per als qui us agrada comptar, n'hi havia una altra pila en una altra banda).
Per donar el darrer impuls a la tercera plaquetona vam convocar un quartet de luxe: la Carmen Borja, la Charo Mur, el Carles Molins i la Lena Torre, unes màquines.
La Lena muntant les passant les pàgines pel wire-o darrere d'una pila de cartrons i cobertes (i els interiors muntats al fons).
Le Lena tallant els wire-o a la mida adequada mentre la Carmen els posa.
En primer pla la Carmen Borja tancant el wire-o (cosa delicada perquè quan li dóna la gana surt com vol i s'ha de desmuntar i tornar a fer), al darrere la Mur posant capçades a les plaquetones que la Carmen havia enllestit i la Lena muntant perquè la Carmen pugui tancar. Tot una cadena de producció.
El Carles Molins remenant el cul per sortir també en alguna foto (en realitat estava tancant wire-o que hi té força traça).
Avui ens hem ajuntat quatre persones per acabar la tercera de les plaquetones (en ordre de producció), la de la Charo Mur. En honor seu, la música que hem posat era d'ambient japonès (el primer cop que la vaig veure em pensava que era sueca, després va resultar que era aragonesa, però en realitat era de Barcelona, quan, el fet cert, per molt que dissimuli, és que és japonesa; que hi hagi passat temporades no fa més que refermar aquesta convicció).
Avui ha tocat acabar de guillotinar els interiors de la Mur, a veure si demà la podem acabar d'enllestir (que haurà estat en un temps rècords, més que res perquè hi hem pogut posar una pila d'hores intensives).
Per fer la plaquetona de l'Iris necessitàvem una nova màquina (i van...), el problema és que la que era ideal costava força diners, de manera que vam optar per aquesta, que era prou baratona, tant que no arribàvem a l'import necessari perquè els ports sortissin gratis. Així que vam encomanar unes cobertes de plàstic per arribar just al preu suficient. Per algun misteri, el preu del web i el que ens cobraven diferia (a mes car), i apa, tornem a reclamar. L'endemà, eficients, ens arriben les cobertes, però ni rastre de la màquina (són una empresa de Saragossa i, justament, se'ls havia acabat; per sort a la delegació de Sevilla en tenien i, per tant havien d'enviar tota la comanda des d'allí, però, a la delegació no tenien cobertes. Total, que per no haver de pagar uns ports, a la final ells en van haver de fer dos (si ens diuen que no el cobren ens hauríem estalviat les cobertes i ells un viatge).
Però es veu que per a Seur, Sevilla és massa lluny, perquè havia d'arribar el 22, i no, després el 23, el 24 van decidir unilateralment (segons consta la web de seguiment) que havíem acordat endarrerir el lliurament. Total, que finalment abvui a les 2 ha arribat, amb una setmana (prou festiva, tot s'ha de dir) de retard.
La màquina és senzilleta, senzilleta, fins i tot la fulla de la cisalla és plàstic, l'única manera de prendre mal (si li llances al cap a algú pesa tan poc que no crec que fes gaire mal) és veient el divertit vídeo de promoció (el vídeo és propietat d'ara profi, suposo, per allò dels drets i tal):
Ja sabíem que tal com arribava la màquina no ens serviria per al que volíem, però el nostre equip d'enginyers artesans ja ha estat fent proves i és fàcil que, novament, ens en sortim (una mica per la tangent).
Aquí la nova criatura pasturant en companyia d'altres de les màquines.
L'Iris se sent tan identificada amb el projecte que fins i tot s'ha tatuat a l'espatlla la icona de la seva plaquetona...
Potser no és ben bé així, i fins i tot no és descartable que, de fet, sigui just a l'inrevés. Tanmateix hem dedicat el matí a treure'n una còpia raonablement potable per començar a preparar la seva coberta.
Al matí ens hem dedicat a imprimir els textos comuns (portada, portadella, crèdit, pròleg, icona, colofó) de la plaquetona de la Mur, i a la tarda els hem guillotinat. També han passat per la guillotina la meitat dels interiors (no ha donat temps a més).
Amb ajuda de la guia làser guillotinem els interiors comuns de la plaquetona mural.
El retalls dels dibuixos de la Mur deixaven unes simpàtiques tires zigazejants.
