Posant centimets

El protagonista principal de (No) habrá tropel és un simpàtic Ratolí Pérez, d'aquí que la presentació del seu text sigui un llitet on no hi podia faltar el centimet sota el coixí.

Les plaquetones, els centimets i els coixins.

La Carmen Borja posant el centimet sota el coixí (seguint instruccions del Ratolí Pérez).

  (No) habrá tropel es presenta en tres colors, vermell, blau i malva (i et toca el que et toca).

Si no hi ha wifi, a treballar als bars

A la Sénia, reconegut poble del Montsià, en Carles Molins (i posteriorment s'hi afegiren la Carmen Borja i la Lena) hi va per festes, més que per les festes per les arrels familiars, però, ai las, a casa no tenen wifi i han d'anar pels bars del poble a trobar-ne per posar al dia les entrades d'aquest blog.

La idea era fer-ho amb la presència d'Estrella Damm (a veure si ens financen), però només tenien Voll.

Hi ha gent que té força traça a fer-se una selfie, el Carles no.

Campament d'estiu. Ara sí que sí!

Bé sembla que acabem, per fi, la plaquetona del Jaime, que fins al final ha estat donant guerra...

La Carmen Borja tot satisfeta amb la pila de plaquetones del Jaime, ara sí, acabades. A l'altra banda de la taula la Carme Jounou preparant ja el llibre de l'Anabel.

Empaquetant ja les plaquetones tot esperant el moment de la presentació.

Preparant els llits de l'Anabel

La plaquetona de l'Anabel té una mena de marc (que serveix perquè no caigui el coixinet) format per unes tires de paper encolat (perquè des de fora es vegin els fulls d'un llibre) que, de fet, juntament amb el text, fa com de capsa.

Les tires de paper d'un centímetre estan encolades per una banda i vam haver de fer un invent (al fons) per tallar les peces en biaix.

Després, les tires tallades s'havien d'enganxar al llençol de sota en angle (a la banda lliure hi ha els textos de l'Anabel).

Els marcs preparats.

Mentre la Carmen Borja preparava les bases, la Carme Jounou ja anava enquadernant.

Escalfant cobertes de l'Anabel

La coberta de l'Anabel també ha donat algun que altre maldecap, primer perquè el dibuixet del llom estava lleugerament descentrat, després en fer els forats del wire-o vam agafar el tope dels sobres de l'Eloy en comptes del de les coberes. En fi, que una altra que es resistia a acabar-se.

La Carme Jounou escalfant les cobertes de l'Anabel perquè el tòner quedi més fixat (com la impressora és ecològica treballa a menys temperatura i, per tant, el tòner s'enganxa pitjor, prou per a l'ús normal, però no per a cobertes).

La Carme fent els fendits del llom i dels plecs de cortesia.

Guillotinant (No) Hay tropel

Les plaquetones de l 'Anabel tenen un format quadrat perquè hi hagi lloc per al coixí. Aquí el Carles Molins guillotinant els fulls mentre en una altra banda del taller la Carme Jounou i anava fent altres feines (és el que té el treball en equip).

El Carles Molins tot alegroi per l'embranzida que estem donant a la plaquetona de l'Anabel.

Qualsevol error amb la guillotina acostuma a ser definitiu, per sort no és els llocs on hem tingut més problemes.

Fent els forats de les teles del conte de l'Anabel

Si fer els forats del wire-o als papers és una feina delicada, quan hi afegim roba la cosa es complica extraordinàriment (fins al punt que, com ja hem explicat, tot i un cop fets, vam haver de canviar una de les teles). Com la que havia sofert tota la feina de tallar, muntar i cosir tot el tema de la roba, era la Carmen Borja, vam preferir que fos ella qui s'ocupés de fer els forats, que amb la feina que li havia donat s'hi miraria especialment.

El gruix de les cartolines més la roba fa que s'hagi d'anar amb molta cura en taladrar-los.

Com de vegades al voltant dels forats la tela s'esfilagarsava (o no es desprenia bé), calia repassar-ho amb tisores.