Article de Teresa Costa-Gramunt a Núvol

Cliqueu a la imatge i accedireu al preciós article de la Teresa Costa-Gramunt.

Crònica d'extraordinàries expedicions (II)

La idea era reproduir uns d'aquests quaderns trobats en les novel·les d'aventures, per això les fotografies estaven tractades per simular dibuixos, el text estava escrit a mà, la prosa era antiga, la coberta era tipus pell (a pell ja no ens donava el pressupost), la mena de paper triat i, la feina d'envellir-lo (la millor manera és submergir-lo en aigua de te o de cafè i després escalfar el paper en un forn o un microones, i així agafa la textura que desitjàvem, dissortadament totes les proves topaven amb el tòner, ja que, amb la temperatura del forn o del microones es tornava a fondre i ho espatllava), al final vam haver de fer un mig mig.

Les vores submergides en aigua barrejada amb pols de carbó.

Les vores eren trencades a mà per donar l'aspecte de vell.

Després es tornaven a mullar totes les vores per donar aquest aspecte arrugat i, a més, les fulles es ruixaven amb una barreja d'alcohol i marro de cafè (l'aigua trigava massa a assecar-se).

Crònica d'extraordinàries expedicions (I)

A la primera presentació vam donar cinc sobres que contenien informació sobre la plaquetona i els autors que es presentaven. En la segona va ser una llibreta, Una altra classe d'anatomia. I en aquesta, com emprenem un viatge al voltant de tres plaquetones a bord de la goleta Karya vam decidir obsequiar els assistents amb un llibret de 58 pàgines, amb moltes fotos «dibuixades».

Després d'haver-lo maquetat la Carmen Borja va escriure tot el text a mà (i després s'escanejaria i substituiria el que estava picat a ordinador).. Una feinada, però tot sigui a major glòria de la plaquetona.

Paral·lelament  la Lena tallava les cobertes símil pell. Tenint en compte que era una peça de 1,40 x 2,40 m no va ser senzill fer-ho entrar a la guillotina.

Ja tallades les peces a mida calia afegir-hi la pestanya i la tanca .

L'interior del quadern, ja imprès en paper especial, es va haver d'engrapar per optimitzar ho fèiem de dos en dos).

I posteriorment es guillotinava pel mig per treure dos quadernets.

3a presentació a la goleta Karya

Cartas [de navegació] de tréboles y diamantes

Sub Jove. Cartas de tréboles y diamantes té un mapa [del tresor] i, com en els clàssics dels llibres de pirates, està partit en dos trossos, en un hi ha el Mar de tréboles i, en l'altre, el de Diamantes, flanquejant la terra d'Evin on hi ha els vint-i-dos llocs (amb noms tan suggerents com El árbol de los ancestros, La torre de los pájaros azules, El oasis del pozo sin fondo...) que conformen les vint-i-dues cartes que, a mena de baralla de tarot, conformen aquest viatge autobiogràfic que és aquesta meravellosa plaquetona.

La Carmen Borja dibuixant la base del mapa amb ordinador.

Els mapes es van imprimir sobre paper vegetal i després se'n van retallar les vores amb tisora per donar l'aspecte de pergamí.

Posteriorment les vores es van «embrutar» amb betum per envellir-los.

El següent pas era il·luminar algunes parts del mapa amb colors metal·litzats.

Després es tallaven pel mig i es doblegaven.

Cada un dels dos mapes estava identificat amb un diamant i un trèvol.

Amb cura s'enganxaren els petits trèvols i diamants a cada mapa.

Trèvols de cartes

 Sub Jove. Cartas de tréboles y diamantes, de Carmen Borja, té, com el seu subtítol indica, unes cartes de navegació del mar de tréboles y del mar de diamantes. Y què millor que marcar les cartes de navegació amb un diamant (fals, és clar) i amb un trèvol. El que passa és que els trèvols eren massa grans, de manera que se'ns va acudir que el més similar que podríem aconseguir era encunyant-los d'una d'una fulla de ficus, així, no només era d'origen vegetal, sinó que, a més, amb el temps, a mida que s'asseca, canvia de color i de textura.

La vora de la fulla de ficus ja foradada (després donaríem més voltes). Al peu, els petits trèvols fets amb l'encunyadora manual.

D'aquesta tasca minuciosa se'n va encarregar el Jaime D. Parra (tot i que aquí sembla que s'està fent passar la calor amb un exòtic ventall)

Article a La Vanguardia

El nostre bon amic Oriol Pi de Cabanyes ha fet un article dedicat a la plaquetona de la Montserrat Prat.