Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)

dissabte, 14 de gener del 2017

Preparant la Nit de Reis del 7 de febrer

Sense voler desvetllar gran cosa de la propera presentació i, tenint en compte que en cada una hem acabat disfressant, si fa no fa el personal (guants de fil per a la Biblioteca modernista de l'Escola del Treball, bates verdes per a l'antic amfiteatre anatòmic de la Sala Gimbernat, gorro de mariner per a la goleta Karya), els més espavilats haureu lligat caps i pensareu: tenint en compte que la plaquetona de l'Anabel Torres passa la Nit de Reis i que, aquí, apareixen corones de Reis, ves que no estigui lligat.
El problema (és el que té la plaquetona, que sempre apareixen problemes), és que, havent passat Reis, les vam haver d'encarregar i, quan van arribar-nos, eren més aviat per a gent de cap petit. De manera que va tocar tallar i empalmar (amb diverses configuracions per aprofitar-les al màxim).

corones
La corona, en la seva mida original i correctament ampliada (model: Jaime D. Parra)
corones
El Jaime davant les corones la mar de ben empaquetades (però petites). En primer pla, les diverses combinacions de talls i empalmes per allargar-les.
corones
Després de deconstruir les corones, el Jaime va ser l'encarregat de tornar-les a construir amb un diàmetre adequat.


dijous, 5 de gener del 2017

Tradicional Nit de Reis vilamarina

Com cada any (i ja en fa  més de vint-i-cinc), la Nit de Reis és tradició (a banda del tortell) de reunir-nos a casa els Parra-Jounou. D'un temps ençà, a més a més, el Carles Molins dóna compte de les darreres novetats respecte a aquest simpàtic projecte que es reflecteix en aquest blog que, per cert, ja té més de 250 entrades :-)

La plaquetona-Nit de Reis 2017
En Carles Molins ensenyant la plaquetona de la Carme Valencia (a la seva dreta) sota l'atenta mirada de l'Iris (i de tots els altres que no surten a la foto).
La plaquetona-Nit de Reis 2017
A la Montserrat Prat va tocar-li el Rei.
La plaquetona-Nit de Reis 2017
Foto de grup (els absents, o eren a molts quilòmetres o estaven refredats :-). Dempeus: Carmen Borja, Marc Ignasi Corral i Carme Jounou. Asseguts: Montserrat Prat, Carles Molins, Maite Jou, Jaime D. Parra, Carme  Valencia i Iris Parra



dilluns, 2 de gener del 2017

Tancant Valencia i atacant Bernhard

Comencem l'any acabant les darreres cosetes de la plaquetona de la Carme Valencia i posant-nos ja amb la producció de la següent: The "Capital-globber". Marius Schneider and the Singing Stones in St. Cugat, Girona and Ripoll, de l'alemany resident a Sud-àfrica Bernhard Bleibinger, un assaig sobre Marius Schneider i el simbolisme musical dels claustres romànics catalans.
Per als que aneu justets d'anglès (idioma en què està redactat el text), en Jaime D. Parra ha fet un pròleg més que complet on us podreu fer una idea força aproximada de les tesis de Schneider i la visió que en té en Bernhard, tot acompanyat d'il·lustratives fotos dels capitells en qüestió (els de Sant Cugat) i de diverses sorpreses, com no podia ser d'altra manera en una plaquetona.

La plaquetona
En primer terme en Carles Molins retocant les fotografies dels capitells que apareixen a la plaquetona del Bernhard.
La plaquetona
Mentrestant la Carme Borja numerant a mà els 48 exemplars de Citadelle de Carme Valencia.
La plaquetona
I la Lena pintant els cartrons (dues cares, dues mans...) per a la plaquetona del Bernhard.

dissabte, 31 de desembre del 2016

Aprofitant les darreres hores de l'any

Després de les darreres sessions col·lectives vam deixar la plaquetona de la Carme Valencia gairebé llesta, però, com tothom sap, gairebé gol no és gol, de manera que vam dedicar el final d'any per donar-hi una empenta gairebé definitiva.

La Plaquetona
El Carles i la Lena muntant les anelles del wire-o i tancant-les.
La Plaquetona
A mida que anàvem acabant l'enquadernació de les plaquetones de Citadelle la Carmen Borja hi posava pacientment les capçades (aquest petit tros de tela que va als lloms, per reforçar-lo en el nostre cas).
La Plaquetona
I després la Lena anava revisant els llibres per comprovar que tot estava correcte.

divendres, 30 de desembre del 2016

Campament d'hivern, segon dia. Arriba la Carme Valencia

Com la idea és acabar de tancar la plaquetona de la Carme Valencia abans de cap d'any, avui hi ha molt de moviment per Insòlit. Com és tradició, els propis autors participen en la confecció manual de les seves obres, cosa que fa caliu, esperit de grup i és molt didàctic (i és que les plaquetones, quan es veu la feinada que donen, es perceben diferent).

La plaquetona. Carme Valencia
La Carme Valencia s'incorpora a l'equip de treball per acabar la seva plaquetona.
La plaquetona. Carme Valencia
La primera de les feines que li toca fer (juntament amb la Jounou) és muntar les 48 peces del puzle (una peça del qual anirà a cada exemplar, singularitzant-lo) per comprovar que no en falta cap.
La plaquetona. Carme Valencia
La Carme Valencia i la Carme Jounou alçant les pàgines de Citadelle.
La plaquetona. Carme Valencia
L'Iris fent els fendits de les cobertes, la Carme Valencia i la Carme Jounou continuen alçant pàgines i la Lena passant les cobertes per la plastificadora per fixar millor el toner.
La plaquetona. Carme Valencia
Empaquetant les pàgines mentre la Carme Valencia va posant les plaquetones de l'Anabel a cada caixa.

Campament d'hivern, segon dia. 1

Com hi ha molta feina i variada ens distribuïm per les diverses zones de l'obrador d'Insòlit.

La plaquetona
L'Iris fent els forats del wire-o mentre el Carles, al seu costat, guillotinava el puzle amb el gravat del temple romà de Vienne, una peça del qual va en cada exemplar de Citadelle.
La plaquetona
Paral·lelament la Carmen Borja tallava  la tela (ja enganxada a l'adhesiu de doble cara) amb que es fan les capses.

La plaquetona
En un altre lloc: la Carme Jounou tallava les anelles del wire-o a la mida pertinent, el Jaime doblegava els fulls i la Lena feia els forats amb l'unyer.