Capçalera
NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)
dilluns, 23 de gener del 2017
dissabte, 14 de gener del 2017
Preparant la Nit de Reis del 7 de febrer
Sense voler desvetllar gran cosa de la propera presentació i, tenint en compte que en cada una hem acabat disfressant, si fa no fa el personal (guants de fil per a la Biblioteca modernista de l'Escola del Treball, bates verdes per a l'antic amfiteatre anatòmic de la Sala Gimbernat, gorro de mariner per a la goleta Karya), els més espavilats haureu lligat caps i pensareu: tenint en compte que la plaquetona de l'Anabel Torres passa la Nit de Reis i que, aquí, apareixen corones de Reis, ves que no estigui lligat.
El problema (és el que té la plaquetona, que sempre apareixen problemes), és que, havent passat Reis, les vam haver d'encarregar i, quan van arribar-nos, eren més aviat per a gent de cap petit. De manera que va tocar tallar i empalmar (amb diverses configuracions per aprofitar-les al màxim).
El problema (és el que té la plaquetona, que sempre apareixen problemes), és que, havent passat Reis, les vam haver d'encarregar i, quan van arribar-nos, eren més aviat per a gent de cap petit. De manera que va tocar tallar i empalmar (amb diverses configuracions per aprofitar-les al màxim).
![]() |
| La corona, en la seva mida original i correctament ampliada (model: Jaime D. Parra) |
![]() |
| El Jaime davant les corones la mar de ben empaquetades (però petites). En primer pla, les diverses combinacions de talls i empalmes per allargar-les. |
![]() |
| Després de deconstruir les corones, el Jaime va ser l'encarregat de tornar-les a construir amb un diàmetre adequat. |
Etiquetes de comentaris:
Jaime D. Parra,
Presentació 4
dijous, 5 de gener del 2017
Tradicional Nit de Reis vilamarina
Com cada any (i ja en fa més de vint-i-cinc), la Nit de Reis és tradició (a banda del tortell) de reunir-nos a casa els Parra-Jounou. D'un temps ençà, a més a més, el Carles Molins dóna compte de les darreres novetats respecte a aquest simpàtic projecte que es reflecteix en aquest blog que, per cert, ja té més de 250 entrades :-)
![]() |
| En Carles Molins ensenyant la plaquetona de la Carme Valencia (a la seva dreta) sota l'atenta mirada de l'Iris (i de tots els altres que no surten a la foto). |
![]() |
| A la Montserrat Prat va tocar-li el Rei. |
dilluns, 2 de gener del 2017
Tancant Valencia i atacant Bernhard
Comencem l'any acabant les darreres cosetes de la plaquetona de la Carme Valencia i posant-nos ja amb la producció de la següent: The "Capital-globber". Marius Schneider and the Singing Stones in St. Cugat, Girona and Ripoll, de l'alemany resident a Sud-àfrica Bernhard Bleibinger, un assaig sobre Marius Schneider i el simbolisme musical dels claustres romànics catalans.
Per als que aneu justets d'anglès (idioma en què està redactat el text), en Jaime D. Parra ha fet un pròleg més que complet on us podreu fer una idea força aproximada de les tesis de Schneider i la visió que en té en Bernhard, tot acompanyat d'il·lustratives fotos dels capitells en qüestió (els de Sant Cugat) i de diverses sorpreses, com no podia ser d'altra manera en una plaquetona.
Per als que aneu justets d'anglès (idioma en què està redactat el text), en Jaime D. Parra ha fet un pròleg més que complet on us podreu fer una idea força aproximada de les tesis de Schneider i la visió que en té en Bernhard, tot acompanyat d'il·lustratives fotos dels capitells en qüestió (els de Sant Cugat) i de diverses sorpreses, com no podia ser d'altra manera en una plaquetona.
![]() |
| En primer terme en Carles Molins retocant les fotografies dels capitells que apareixen a la plaquetona del Bernhard. |
![]() |
| Mentrestant la Carme Borja numerant a mà els 48 exemplars de Citadelle de Carme Valencia. |
![]() |
| I la Lena pintant els cartrons (dues cares, dues mans...) per a la plaquetona del Bernhard. |
dissabte, 31 de desembre del 2016
Aprofitant les darreres hores de l'any
Després de les darreres sessions col·lectives vam deixar la plaquetona de la Carme Valencia gairebé llesta, però, com tothom sap, gairebé gol no és gol, de manera que vam dedicar el final d'any per donar-hi una empenta gairebé definitiva.
![]() |
| El Carles i la Lena muntant les anelles del wire-o i tancant-les. |
![]() |
| I després la Lena anava revisant els llibres per comprovar que tot estava correcte. |
Etiquetes de comentaris:
Carles Molins,
Carmen Borja,
Lena Torre,
Plaquetona Carme Valencia
divendres, 30 de desembre del 2016
Campament d'hivern, segon dia. Arriba la Carme Valencia
Com la idea és acabar de tancar la plaquetona de la Carme Valencia abans de cap d'any, avui hi ha molt de moviment per Insòlit. Com és tradició, els propis autors participen en la confecció manual de les seves obres, cosa que fa caliu, esperit de grup i és molt didàctic (i és que les plaquetones, quan es veu la feinada que donen, es perceben diferent).
![]() |
| La Carme Valencia s'incorpora a l'equip de treball per acabar la seva plaquetona. |
![]() |
| La primera de les feines que li toca fer (juntament amb la Jounou) és muntar les 48 peces del puzle (una peça del qual anirà a cada exemplar, singularitzant-lo) per comprovar que no en falta cap. |
![]() |
| La Carme Valencia i la Carme Jounou alçant les pàgines de Citadelle. |
![]() |
| L'Iris fent els fendits de les cobertes, la Carme Valencia i la Carme Jounou continuen alçant pàgines i la Lena passant les cobertes per la plastificadora per fixar millor el toner. |
![]() |
| Empaquetant les pàgines mentre la Carme Valencia va posant les plaquetones de l'Anabel a cada caixa. |
Campament d'hivern, segon dia. 1
![]() |
| L'Iris fent els forats del wire-o mentre el Carles, al seu costat, guillotinava el puzle amb el gravat del temple romà de Vienne, una peça del qual va en cada exemplar de Citadelle. |
![]() |
| Paral·lelament la Carmen Borja tallava la tela (ja enganxada a l'adhesiu de doble cara) amb que es fan les capses. |
![]() |
| En un altre lloc: la Carme Jounou tallava les anelles del wire-o a la mida pertinent, el Jaime doblegava els fulls i la Lena feia els forats amb l'unyer. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




















