Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades:
Citadelle de Carme Valencia,
The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i
(No) habrá tropel d'Anabel Torres.
 |
| La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia. |
Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de
Citadelle, penjats del sostre,
recreaven les columnes d'un temple romà.
 |
| Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà. |
Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.
 |
| La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès). |
 |
| El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics |
El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.
 |
| El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació. |
 |
| L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte). |
I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.
