Consell de savis, els prehistòrics de Vilamarí

Es decideix que, en cas de dubte, l'última paraula la tenen els membres fundadors, és a dir, la Carmen Borja, la Carme Jounou i el Jaime D. Parra (entenem que l'esperit de l'Eloy Torre també pot participar-hi, espectralment).
 

Carme Jounou, Jaime D. Parra i Carmen Borja. Segurament Íker Jiménez també hi veu l'Eloy Torre.

I, perquè així consti, se'ls envia el comunicat (extensiu a la resta de grup):

Excel·lentíssims... membres eterns i pinyols del grup,

Entre les vostres funcions exclusives us va recaure la de fer la llista definitiva de participants. Entenc que seria els que reben el correu (més el Lluís Esteve, que els seus fills no ens el passen).
Hi ha el cas del Bernhard Bleibinger (patrocinat per la Prat i que caldria coordinar bé perquè el fet de ser a Sudàfrica ho complica una mica; això sí, també llueix internacionalitzar-nos), que s'hauria d'aclarir per convidar-lo i, si ja teniu clar descartar altres possibles candidats, doncs fet. [....]
Aquí va la llista de la gent que ja m'ha confirmat que hi participarà:

1. Carmen Borja
2. Jaime D. Parra
3. Eloy Torre (confirmació hereditària)
4. Carles Molins
5. Iris Parra (bé, de fet, ho dedueixo)
6. Lena Torre
7. Montse Prat
8. Francesc Cornadó
9. Charo Mur
10. Anabel Torres
11. Manuela Bordón (pos zí, s'hi ha acabat apuntant)
12. Marc Ignasi Corral

I entenc que  Beneyto, València i Jou també es dóna mig per fet. La banda Esteve (en el sentit de costat no de grup facinerós), de moment no dóna senyals de vida.

Carles Molins

Èxit de convocatòria

En un parell de dies 12 persones ja han confirmat el seu interès (entusiasme fins i tot), a banda d'algun altre que es dóna per suposat.
Es decideix que, malgrat que ja no estigui entre nosaltres, l'Eloy Torre, en tant que membre fundador també pugui disposar d'una plaquetona.

Eloy Torre en una foto de 1991.

Acta, si fa no fa, de la primera reunió

Després de la primera crida, amb molta bona acceptació, vam reunir-nos, com és tradicional per la revetlla de Sant Joan a casa del Jaime, la Carme i l'Iris, al carrer Vilamarí. Aquesta en seria l'acta:

Per la revetlla de Sant Joan, després del sopar, la coca, el xampany, les bengales i els petards, els assistents a can Parra (la Carme Jounou, la Carme València, la Carmen Borja, l'Iris Parra, la Charo Mur, el Beneyto, el Francesc Cornadó, la Manuela Bardón, el Jaime D. Parra i el Carles Molins), la mar de disciplinats, vam parlar dels actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de tan magnes reunions solstistícies (si fa no fa...). I això és el que es va acordar (també si fa no fa...):

• De tirar endavant les plaquetones en versió llibre de col·leccionista en paper i en format digital; de fer una web on es puguin trobar; de buscar altres webs on col·locar-los i de donar-hi tot el ressò segons els nostres mitjans (blogs, presentacions, etc.).
• D'aclarir que no fem pas una editorial, sinó que cadascun dels del grup que s'hi apuntin, podran fer una d'aquestes publicacions (de qualsevol de les disciplines artístiques que facin o se'ls acudeixin mentre sigui tècnicament factible), i que, en paper, d'entrada se'n farà un tiratge curt (24 exemplars, 4 per al dipòsit legal, un per a cada un dels participants en el projecte i, la resta, per a l'autor); tanmateix, si algú en vol més (per vendre'ls, regalar-los, o perquè al final som tants al grup que no n'hi ha prou), se'n poden fer més.
• Que és un projecte a fer entre tots, això vol dir que, en la mesura de les possibilitats, les feines s'han de repartir entre tots (difusió, treballs manuals (el muntatge dels llibrets), maquetació i impressió (això em tocarà a mi), gestionar el dipòsit legal, fer el web, correccions d'originals, etc.). I contribuir a les despeses que hi pugui haver, d'entrada el material de la plaquetona (paper de molt bona qualitat, cartró de tapa dura, coberta imitació pell i impressió).  Es va decidir que tots tindrien la coberta del mateix color, el vermell com el número de mostra que heu vist o us vam ensenyar en l'altre correu.
• DINEROS: Fet el càlcul, hem estimat que, de material, cada exemplar dels llibrets costa 2 euros; això vol dir que, tothom que faci un tiratge base de 24 llibrets, haurà de posar-hi 48 euros (=24 x 2), i, si en vol més (en múltiples de 6, perquè per optimitzar els fem de sis en sis) doncs que vagi multiplicant 30 x 2 = 60, etc.). Si hi ha pàgines a color la impressió s'encareix (si tot anés a color, cada llibret sortira per 3,50 euros). Si hi ha altres despeses (vinet per a una presentació, p.e., a repartir).
• Cada autor es lliure de triar el contingut del seu llibre, mentre en sigui l'autor (idioma, si és poesia, narrativa, assaig, dibuixos, fotografia, arquitectura, pintura, etc.) tot cenyint-se a les limitacions tècniques d'aquest format, això vol dir que, han d'estar al voltant de 42 pàgines nostres (és a dir, 160 x 115 mm, que tampoc no hi cap gaire cosa; ja us passarem els caràcters que hi caben perquè pugueu calcular). I que, tenint en compte que són molt pocs exemplars, si algú es vol entretenir a personalitzar-los (i fins i tot a escriure'ls o pintar a mà), endavant, recordeu que són llibres de col·leccionista i que, quan més xulos quedin, millor.
• Que, si algú, pel que sigui, vol que el seu llibre tingui ISBN, cap problema, però que sàpiga que, amb la legislació vigent, això té un cost (hi havia debat de si eren 45 o 90 euros, però com se'ls pagaria cadascú ja ho averiguarà).
• Que tant la versió digital, com la versió en paper, cadascú és lliure de regalar-la, dur-la a llibreries, o vendre-la per l'import que cregui convenient (i així finançar-se l'edició i fer molts calerons). A gust de l'autor.
• Que, tenint en compte que seran textos breus i fora de comercialització estàndard (recordeu, són opuscles, no llibres...), suggerim que, per filosofia, tinguin llicència Creative Commons (això sí, cadascú pot triar les diverses opcions, més o menys restrictives, que hi ha). Enllaç a les llicències Creative Commons i a la Viquipèdia on s'hi exposen avantatges i inconvenients. Això, és debatible.
• Que l'Iris centralitzaria les propostes de nom per al grup (Grup de Vilamarí, Taula de Vilamarí, Cercle de Vilamarí, alguna cosa sense Vilamarí...) i que en triaríem un de ben bonic (és a dir, els que en tingueu algun pensat, correu a l'Iris).
• I, finalment, i molt important, a proposta del Francesc Cornadó, qui decideix en última instància i qui pot participar en aquest projecte (la Rowling, per molt que ens agradés, no cola), ha de ser el grup fundador, la Carmen Borja, la Carme Jounou i el Jaime D. Parra (és a dir, els que apareixien a la foto de l'altre correu, llevat de l'Eloy Torre, per defunció, i de la Lena Torre que, com molt hàbilment va observar l'Iris, si va néixer el 23 de febrer i allò era el 23 de juny ja devia portar un mes voltant per la panxa de sa mare).
• Un cop definida la llista (que, bàsicament, sereu els que rebeu aquest correu), ens haureu de dir si voleu participar-hi o no, per distribuir l'ordre de publicació dels llibrets (estaria bé treure'ls de dos en dos mensualment) i organitzar-ho.

Finalment, això, no es va dir a la reunió però se m'ha acudit a posteriori. Crec que podria estar molt i molt bé, que es fes un petit vídeo de cada una de les obres/autors per penjar-ho a la pàgina web i al Youtube i on calgui; així veuran les pintes que fem i ens farem promoció. Com estaria bé que no fos molt cutre, en comptes de filmar-ho amb el mòbil estaria bé que tingués un mínim (mínim) de cara i ulls. O sigui, algú de la colla traçut amb els vídeos, o algú conegut que ho faci a major glòria de la causa, serà molt benvingut.

Carles Molins

Primera crida als vilamarins

Tradicionalment el grup es reuneix (a banda d'altres dates no regulars), per Sant Joan i per la Nit de Reis, de manera que, deu dies abans de la revetlla de 2013, vam enviar aquest correu a la gent que hi assisteix amb regularitat els darrers temps (la Carme Jounou, el Jaime D. Parra, l'Iris Parra, la Carmen Borja, la Lena Torre, el Carles Molins, la Carme Valencia, la Montse Prat, el Marc Ignasi Corral, l'Anabel Torres, el Beneyto, la Maite Jou, el Daniel Esteve, la Blanca Esteve i el Francesc Cornadó, tot esperant aconseguir els correus del Lluís Esteve, de la Charo Mur i de la Manuela Bardón).

Aquestes fotos són del Sant Joan de 1988, a Corbera, (amb la Carmen Borja, l'Eloy Torre, el Jaime D. Parra i la Carme Jounou) i podríem dir que aquest va ser el germen de les trobades que, d'aleshores ençà fem, per Sant Joan i per Reis a cal Jaime. D'això fa, justament 25 anys. I hem pensat que podria ser una bona excusa per fer alguna cosa. Com dos dels socis fundadors van rebre en algun dels seus aniversaris (no sempre han de ser calendaris...) unes edicions molt mones d'uns llibrets amb textos singulars de la seva obra triats secretament, hem pensat que podríem continuar amb la resta del grup (els que vulguin, és clar). Fer una edició molt curta en paper i, també, una versió en digital per penjar-la en webs especialitzades i/o en una pròpia (i, de pas, fer-nos propaganda). I, a més, tot allò que se'ns pugui acudir, perquè es tracta d'un projecte que hauria de ser participatiu (és a dir, que tothom que s'hi apunti s'ha d'arremangar les mànigues i ajudar en la feina, la difusió, les despeses de materials, les correccions, les estones de treballs/ manuals i en tot allò que els nostres caparrons vagin ideant). Aquí teniu una mostra de les plaquetones:  

Aquests llibrets (de fet, per extensió, opuscles), que potser alguns ja haureu vist i sinó ja us n'ensenyarem algun per Sant Joan, són de petit format (160 x 120 mm) i, com podeu veure, tenen un sistema de tapa dura i d'enquadernació molt particular (inventat expressament). El paper de l'interior és de molt bona qualitat, ja que l'enfocament és fer llibres-objecte (per al contingut ja tindríem les versions digitals). El tiratge serà molt curt (si algú en necessita més, se'n poden fer) i tindran la seva versió digital.
En fi, aquesta és la nostra proposta per als 25 anys del Grup de Vilamarí. Els que ens trobem la setmana que ve a cal Jaime podem acabar de comentar els detalls, suggeriments, propostes... i, els que no hi pugueu assistir, mirarem de fer un llistat de correus electrònics per anar-nos coordinant (si fóssim més moderns, ai las! ho faríem pel twitter o pel facebook...).
Ens veiem i molt bona revetlla!
 

Carles Molins i Carmen Borja

Ho certifiquem al Borneo

I, perquè en quedés constància, vam acabar el dia, ja a Barcelona, al Borneo, un bar (del Born, és clar) on s'hi podem deixar missatges, així quedava constància (i ara podem recordar la data exacta...) de tan magne i apassionant esdeveniment. Ai, com de pròxima està l'eufòria de la temeritat...
(hi vam tornar un parell de cops després d'algun temps i encara hi era:-)

A dalt, la nota notarial amb la data i les signatures de la Carmen i el Carles.

Al fons del Borneo es veu l'estri on posar notes per a la posteritat, com la que hi vam posar en plena eufòria.

Ai que ens ha agafat el cuquet d'un altre projecte!

Ja és una cosa que acostuma a passar, però el fet cert és que no hi podem fer més. Un bon dia se'ns il·lumina la cara, el cor se'ns accelera i ens posem com una moto perquè hem tingut la idea genial d'endegar un projecte (tradicionalment complex, ruïnós i amb una pila d'hores de feina que fan patir). No cal dir que el desenvolupament anímic d'aquests projectes va de l'entusiasme inicial a la promesa final de no tornar a caure mai més en un parany d'aquests, fins que se'ns passa i som-hi de nou.

Recuperats, doncs, aparentment, de la darrera bogeria, la impossible puzle, estàvem la Carmen Borja i jo mateix gaudint d'un sopar a l'Olave de Castelldefels quan, potser pel menjar, pel vi o per alguna cosa que ens hi havien posat, vam tornar a tenir la temerària sensació d'estar a punt d'endegar un nou projecte singular i plural: la Plaquetona-Vilamarins. Era el 12 d'abril de 2013.De fet, de plaquetones ja n'hi havia dues (vegeu antecedents), però era un format que havia quedat aparcat i no acabava de trobar el seu moment. Fins que vam caure que, justament enguany, se celebraven els 25 anys d'unes trobades informals (habitualment per Sant Joan i la Nit de Reis) d'un grup molt heterogeni de gent lligada a tota mena d'inquietuds culturals i, en general, tots força peculiars.

Façana de l'Olave on vam tenir la pensada d'endegar el projecte de la Plaquetona-Vilamarins.

El nucli inicial dels vilamarins, 25 anys més joves... (en dues fotos, perquè bé que algú havia de fer-les; curiosament els que amb el temps tindrien les primeres plaquetones són els que surten dos cops). D'esquerra a dreta (per als que creuen que, renoi, com han canviat!): la Carmen Borja, l'Eloy Torre, el Jaime D. Parra, més Borja i més Parra i la Carme Jounou.

Els antecedents

De plaquetones ja n'hi havia dues abans de començar el projecte: La balada de Branko Petrovski y otros poemas de Carmen Borja y Escolium, en dos versiones de Jaime D. Parra. De fet la idea era que fossin les dues primeres, però després ens van fer peneta perquè tothom podria tenir la possibilitat de fer una cosa nova i ells no.
A més, tant l'una com l'altre, no van saber res d'aquests dos llibres fins que els van tenir al davant, la Carmen Borja el 3 d'octubre de 2007 com a cirereta de la tradicional festa sorpresa pel seu 50è aniversari, i el Jaime un parell de mesos més tard (el 13 de desembre de 2007), en una altra festa sorpresa, en aquest cas pels seus 55 anys (dit així sembla que ens passem el dia fent festes sorpresa, però són les dues úniques...).
Lògicament, la tria dels textos no la van fer pas ells (quina mandonguillada de sorpresa seria). En el cas de la Carmen Borja vam recollir els poquíssims poemes esparsos que tenia i els vam editar en edició bilingüe (traduïts al català per la Carolina Rei), i Escolium, en dos versiones era una de les tres parts d'un poemari inèdit del Jaime que estava com a poemari i com a prosa poètica.
Perquè la idea d'aquelles primitives plaquetones era editar rareses, amb un tiratge curt, paper de molta qualitat i enquadernació singular de tapa dura. I, si fa no fa, això es manté, però més complicat...

Les dues plaquetones inicials