Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
La 5a i darrera presentació serà el 21 de setembre a l'Aula Magna de l'Escola del Treball


Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada publicació (si està en gris no, que encara no estan)

dijous, 6 de novembre de 2014

Campament de tardor amb la Charo i l'Iris


A l'hora convinguda vénen l'Iris i la Charo (tot i que el meu sant va ser abans d'ahir, qui s'endú els regals és la Charo, jo li dono un dels últims exemplars de la Puzle i l'Iris el disc d'Ol'Green). I després a la guerra. Hauria esta bé que Beneyto veiés com de complex és fer una plaquetona, però els seus dibuixos exclusius en cada exemplar faran molta patxoca.
L'Iris, amb l'eficiència que la caracteritza, fa els forats a totes les reproduccions de portades i portadelles de la plaquetona del Benyeto, llevat, de les pròpies portadelles de la plaquetona que, justament, les té ell, esperem que, després, quadrin els forats (amb l'ús de la màquina, de vegades es va desplaçant lleugerament, coses de les manualitats).
La Charo s'encarrega de la fendidora, fent els lloms; després s'han de doblegar i guillotinar (sinó no caben a la guillotina), en acabat s'han d'imprimir, posteriorment passar pels rodets de la plastificadora per reescalfar el tòner i fixar-lo més (la impressora, per ecologia, escalfa a menys temperatura que les antigues i, en materials com el de cobertes cal reforçar-ho). Després caldrà que tornin a la fendidora per als plecs de cortesia, fer els forats i, finalment, enquadernar-les. Però no hem arribat tan lluny perquè per motius dignes de la plaquetona no aconseguim que tots els lloms quedin centrats, obrim un debat d'incidència consistent a veure si, en fer el fendit desplaça el paper, si és el tall, si és la impressora que li patina, si ja directament se'ns en fot... (justament aquest problema no el vam tenir amb la primera plaquetona, potser és una deferència cap a les convidades).
Tanmateix, positives, la Charo i l'Iris no defalleixen i passem al contraatac (és a dir, mirem de solucionar-ho, si no és a les bones, a les males). De totes maneres ja és ben tard i ho deixem per a un altre dia.
Arribem, però, a una conclusió que caldria estudiar de cara a una nova llei educativa (sense el Wert a la vora): que la plaquetona passi a ser assignatura obligatòria a les escoles: has de fer matemàtiques, esport, filosofia, paciència, treballs manuals, física, paciència (és que en cal molta), literatura, creativitat, estudis musicals (consecutivament cada un anem triant una cançó per escoltar)... la cultura de l'esforç forjadora de caràcter.

Les fotos de tan entusiastes treballadores han desaparegut del disc dur, les estem intentant recuperar, no fos cas que algun poca-solta pensi que no s'hi han presentat.

Doncs finalment vam aconseguir salvar aquestes dues (de les moltes que vam fer):

Fent plaquetona
L'Iris Parra reescalfant cobertes i la Charo Mur guillotinant-ne.

Fent plaquetona
En Carles Molins comprovant com és possible que tot estigui bé i no surtin tots els lloms centrats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada