Per fi, a Barcelona

 Després d'alguns intents de portar aquesta fascinant exposició a Barcelona (frustrades per algun càrrec de la Generalitat de Catalunya o la covid), per fi la capital de Catalunya podria contemplar les plaquetones i les iketones, que tant van triomfar a Girona i la Sénia, però ara amb l'afegitó de les ceramiquetones fetes per l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, i amb l'ajut de l'Associació de Ceramistes de Catalunya que ens va cedir el seu local al bell mig del Raval.

La sala de l'Associació de Ceramistes de Catalunya abans de començar el muntatge.

Lena Torre (que va venir expressament des de París per fer el muntatge) amb Carmen Borja.

L'exposició, amb el doble d'espai per cada plaquetona.

També s'hi van exposar molts dels objectes de les cinc fantàstiques presentacions.

I així de bonica ens a quedar tot plegat.

Les cobertes de les cinc plaquetones sobrevolant l'exposició.

Les ceramiquetones I

Per tancar aquest projecte tan impressionant i forassenyat, què millor que fer-ho a Barcelona, aquest cop amb un nou desafiament: Es podria aconseguir fer la representació ceràmica, de les representacions florals, de les plaquetones? Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, per veure si acceptava el repte i, com som de la mateixa corda (vaja, que no toquem massa vores), va dir que sí.
Aprofitant que anàvem a la inauguració de La poesia sempre tindrà un plat a taula, a la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, amb peces seves, ens vam apropar al seu taller.

La ceramiquetona per a Soli Celli, de la Lena Torre.

Peces per als llibres de l'Iris Parra i del Jaime Parra.

Cara i dors dels 15 penjolls, representació ceràmica de la plaquetona de la Carme Jounou

.

Peces per als llibres d'Anabel Torres i Carme Valencia.

Les ceramiquetones de les iketones de les plaquetones del Marc Ignasi i del Bernhard Bleibinger

Un dia extra

Tot i que l'exposició havia de durar fins divendres per tenir temps de desmuntar-la, ens havíem trobat gent que tenia moltes ganes de veure-la però que no havia pogut. Com som gent amable i atenta, vam decidir fer una sessió per aquesta gent a les 12, però en veure-la oberta hi va anar entrant gent (de fet 36 persones, i arrodonint la xifra final a 270 visitants).

Tot i que havia de ser una visita per a uns quants al final hi va anar entrant molta gent.

Com sempre el moment culminant era el passi del vídeo de Soli Celli.

A la dreta Víctor Gimeno, col·laborador de la Casa de l'Artista i alcalde de la Sénia (1979-83 i 1991-95).

Els que van tancar l'exposició va ser la família de la bicefàlica escriptora de novel·la romàntica Elisabeth Urian.

Sant Bartomeu, patró de la Sénia

El dia de la clausura oficial de l'exposició va coincidir amb el dia més important de festes, Sant Bartomeu, patró de la Sénia, que se celebra amb una processó que passa, justament, pel Portalet, on és la Casa de l'Artista i, doncs, l'exposició.

Alguns dels participants de la processó van passar una estona abans per poder veure les plaquetones i les iketones.

Amb corbata vermella alguns dels músics de la nombrosa i excel·lent banda de l'Agrupació Musical Senienca., fundada el 1904.

També ens va visitar la pubilla Maria Sebastià Benet i els seus pares, bons amics de fa anys.

La processó passant per davant de la Casa de l'Artista i molts donant-hi un cop d'ull.

Cinquè dia

El darrer dia oficial de tenir l'exposició oberta va continuar tenint una bona assistència, en alguns casos gent que ja hi havia passat i volia repetir, d'altres que venien a tornar a veure el vídeo de Soli Celli, i uns altres que venien pel boca a boca o, directament, perquè els acompanyava algú que ja l'havia vista.

El pintor Prades (amb gorra) va ser un dels visitants.

Molta gent va fer fotografies, tant de les plaquetones com de les iketones.

Espontàniament es formaven grups ben interessants.

Quart dia

Dimecres al migdia els vilamarins que ens havien vingut a visitar se n'havien tornat als seus respectius llocs, de manera que l'endemà la Carmen Borja i el Carles Molins continuàvem fent de guies i l'Emili Gil ens donava un cop de mà controlant que no se'ns acumulés més gent de la que podíem atendre.

La Carmen atenent un altre grup de visitants.

Un grup notable de  la gent que va passar per l'exposició va ser tan amable de posar alguna cosa al llibre de visites.

Una de les coses que ens va agradar especialment va ser que va passar gent de totes les edats.

El moment final del vídeo culminava l'exposició, però és clar, de vegades amb diversos grups a alguns els tocava a mig recorregut.

Tercer dia

Un nou dia de visites. Agrair la gent que ens deia que estaven molt contents que a la Sénia es pogués veure una exposició així.

En primer pla la iketona de la Montserrat Prat. La simpàtica frase que l'acompanyava, dels llibres surten pensaments, se'ns va esguerrar perquè no és temps de pensaments i es van haver d'acontentar amb unes violetes.

Tot el veïnat, com ja va passar a Girona, va visitar l'exposició, en aquest cas la veïna del davant, l'entranyable Puri Guerra.

Els visitants van anar passant durant tot l'horari d'obertura.