Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaquetona Mur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaquetona Mur. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de setembre del 2016

Crònica de la 3a presentació per l'Iris Parra


Mentre no acabem de rebre totes les fotos de la presentació us fem cinc cèntims de com va anar:

Iris Parra. Goleta Karya
L'Iris inspeccionant la proa de la goleta Karya, on va fer la presentació.

La goleta turca Karya va ser el lloc escollit per acollir una nova presentació de la singular col·lecció “La plaquetona-Vilamarins”. El projecte, que pretén reivindicar la col·lectivitat artística i l’artesania dins un sector força mecanitzat i individualista, ha celebrat la seva tercera trobada on s’han presentat tres nous llibres atípics i utòpics d’un total de quinze, cada un obres úniques, joies de col·leccionista: Niños de las estrellas, de l’artista plàstica MUR, Sub Jove. Cartas de tréboles y diamantes de la poeta Carmen Borja i Cartes de cors i piques del filòleg Eloy Torre.

Després de les dues anteriors presentacions en espais singulars de la ciutat de Barcelona (la biblioteca modernista de l’Escola del Treball, amb els autors Beneyto, Jaime D. Parra i Montserrat Prat, i la Sala gimbernat, antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina, amb  el Marc Ignasi, la Carme Jounou i l’Iris Parra), aquest cop el mar ha pres protagonisme en una vetllada plena de records i bellesa, sempre amb el punt irreverent i divertit que aquest particular grup d’artistes aporta als seus actes.  

La plaquetona. Goleta Karya
La tripulació, molt disciplinada, es va presentar vestida de blau marí i/o blanc. Nosaltres els vam donar el barret de mariner i la meravellosa Crònica d'extraordinàries expedicions. I. Karya.
 Només arribar els assistents van ser obsequiats amb una gorra de mariner i un diari d’a bord fet manualment que incloïa tota la informació sobre el projecte i els llibres protagonistes de la nit. Les presentacions es van dividir en tres espais del vaixell, de tal manera que es produïen de manera simultània mentre el públic gaudia de les meravelloses vistes del port de Barcelona. Un toc de xiulet era l’encarregat de marcar el tempo de la vetllada mentre els tres presentadors, (Lena Torre, Iris parra i Carles Molins) distribuïts a popa, proa i la terrassa central s’encarregaven de conduir l’acte.
 
La plaquetona. Goleta Karya
La Carmen Borja va obrir el foc a proa de la mà de l'Iris, mentre que simultàniament al centre Carles Molins presentava la Charo Mur i a popa la Lena presentava l'Eloy Torre encarnat per Jaime D. Parra.
La primera autora en obrir foc a la zona de proa va ser la Carmen Borja, poeta amb una llarga trajectòria que en aquesta ocasió presentava una nova proposta innovadora i detallista sobre el seu imaginari intern. Subjove. Cartas de tréboles y diamantes parla de la universalitat però, a la vegada, de les memòries de l’autora, que ha aconseguit plasmar en aquest llibre un recorregut per les seves obres anteriors.  Sota un emblema que recorre la seva poètica, el mar, trobem aquí les cartes de navegació entre les paraules de Carmen Borja, però sobretot un mapa del seu món, profund, transcendent, metafísic, i a la vegada carregat de sentiment. El llibre, que conté paper jaspiat fet a mà i cartes que recorden el tarot està compost per un total de 22 poemes que recorren espais geogràfics, vinculats a les seves anteriors obres com Libro de Ainakls (1988), Libro de la torre (2000), Libro del retorno (2007) o Mañana (2011). 
 
La plaquetona. Goleta Karya
Jaime D. Parra en el paper d'Eloy Torre presentat per la Lena Torre, a popa.
 En segon lloc, es va presentar l’obra pòstuma de l’Eloy Torre, un dels fundadors del grup que va morir l’any 1993 i a qui s’ha volgut retre homenatge. El llibre recull part de la correspondència personal de l’autor entre els anys 1983 i 1985, amb facsímils de les cartes manuscrites en papers originaris de l’època, que es presenten dins de sobres amb segells d’aquell període, d’aquí el nom Cartes de cors i piques. Va ser, possiblement, un dels moments més emotius de l’acte ja que es van explicar records i anècdotes de la seva vida.
 
La plaquetona. Goleta Karya
Duel d'acordionistes, al fons el virtuós Anatol Eremciuc i en primer pla la Charo Mur mostrant la seva plaquetona-acordió.
Finalment, però no per això menys espectacular, es va presentar l’obra gràfica Niños de las estrellas de la pintora MUR, l’obra de la qual, carregada de simbolisme i espiritualitat s’engloba dins el realisme màgic, amb referents com Joan Ponç, Louis Cattieux, Leonora Carrington o Remedios Varo. El seu innovador format es divideix en dues franges de quasi un metre de llarg plegades en forma d’acordió. Inclou 18 imatges per una cara i un conjunt de composicions geomètriques pintades a cada un dels llibres manualment per l’autora en daurat i platejat a l’altra, que conviden a expandir-se i contraure’s pel seu univers particular. La seva presentació va anar acompanyada d’un text de l’autora i el prodigi musical de l’acordionista moldau Anatol Eremciuc qui va oferir al final de l’acte un breu concert a coberta mentre els assistents prenien una copa i la lluna il·luminava una nit bressolada pel mar en calma.

La plaquetona. Goleta Karya
Cada un dels grumets va tenir la seva ració de beguda.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Començant a filmar

Com amb tants pocs exemplars seran molt difícils de veure (i encara més tenir-los), hem pensat que estaria bé fer uns simpàtics vídeos on la gent es pugui fer una idea de com és cada plaquetona.
Després de diverses proves i possibilitats ens vam decantar per una càmera zenital (un pal de selfie lligat a una escala, tecnologia plaquetonera).

filmar
En aquesta fotografia, a part d'una Lena radiant, es pot veure la sofistica estructura tècnica del plató.
filmar
La claquetona de la plaquetona.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Sorpresa al dipòsit legal

Enmig de l'embolic de preparació de la festa dels 35 anys de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana encara trobem temps per dur les plaquetones de la Charo Mur i de l'Iris Parra al dipòsit legal i allí ens trobem amb el bon amic i gran escriptor Jordi Mata (també ex-ajelc) que, amb una delicadesa exquisida extreu el paper de ceba (sobretot comparat amb el lliurament anterior de la plaquetona del Beneyto amb una altra persona), amb total professionalitat comprova que els exemplars tinguin el dipòsit imprès (i que sigui el que toca) i, fins i tot troba que en un dels exemplars de l'Iris i hi ha un petit problema (el que tenen les presses i fer massa coses complicades alhora) i doncs, que no el pot acceptar. Mira, és una tocada de nassos (tan bé que volem quedar sempre), però és un gust trobar gent que també treballa fi. De fet com el Jordi Mata continuï fent aquesta feina tan bé em temo que no el deixaran escapar...

Jordi Mata
En Jordi Mata al dipòsit legal revisant atentament un dels exemplars.


dijous, 8 de gener del 2015

Visita de la Montserrat Prat

Estàvem treballant amb l'Iris quan ens va trucar la Montse Prat que era a la vora i que, si podia, passaria a veure les plaquetones que havíem mostrat la nit de Reis a la resta (tant ella com la Carme València havien de venir però al darrer moment no van poder). Lògicament nosaltres encantats, així que va aparèixer amb la Pilar, una bona amiga i va poder veure el caos que hi ha a Insòlit (és el nom del taller) i les tres plaquetones acabades.

Montse Prat
La Montserrat fullejant la plaquetona de l'Eloy Torre.
Montse Prat
Escandalitzant-se amb les obres tradicionalment pujades de to del Beneyto.
Montse Prat, Iris Parra
Desplegant la plaquetona de la Mur (bé, en realitat mirant com la despleguen l'Iris i la Pilar).

dimarts, 30 de desembre del 2014

Campament final de la Mur III (fent tots els passos)

A punt d'acabar la seva plaquetona la Charo va passar per alguna de les múltiples activitats i màquines plaquetoneres que encara no havia fet posar wire-o, capçades, embolicar amb paper de ceba, posar l'adhesiu... (recordem que, en capítols anteriors, havia dibuixat els contrapapers, fendit cobertes, interiors, guillotina... la plaquetona és un campament molt complet).

Charo Mur
Mentre la Carmen Borja i la Lena Torre treballaven al fons, la Charo s'atrevia amb la tancadora del wire-o.
Charo Mur posant capçades
Aquí posant capçades (aquesta petita peça de roba groga i vermella que va als lloms i que, en el nostre cas, serveix per reforçar-lo).
Charo Mur
Mostrant la primera de les seves plaquetones acabada d'embolicar.
Charo Mur i la seva plaquetona
La Charo Mur amb el seu gest característic d'entusiasme just en el moment que la Carmen Borja segella la darrera de les seves plaquetones.
Plaquetona Mur
Les plaquetones de la Mur acabades (per als qui us agrada comptar, n'hi havia una altra pila en una altra banda).



Campament final de la Mur II (tots junts fem camí)

Per donar el darrer impuls a la tercera plaquetona vam convocar un quartet de luxe: la Carmen Borja, la Charo Mur, el Carles Molins i la Lena Torre, unes màquines.

Lena Torre
La Lena muntant les passant les pàgines pel wire-o darrere d'una pila de cartrons i cobertes (i els interiors muntats al fons). 
Lena Torre i Carmen Borja
Le Lena tallant els wire-o a la mida adequada mentre la Carmen els posa.

Lena Torre, Charo Mur i Carmen Borja
En primer pla la Carmen Borja tancant el wire-o (cosa delicada perquè quan li dóna la gana surt com vol i s'ha de desmuntar i tornar a fer), al darrere la Mur posant capçades a les plaquetones que la Carmen havia enllestit i la Lena muntant perquè la Carmen pugui tancar. Tot una cadena de producció.

quartet plaquetonero
El Carles Molins remenant el cul per sortir també en alguna foto (en realitat estava tancant wire-o que hi té força traça).

Campament final de la Mur I (la música)

Avui ens hem ajuntat quatre persones per acabar la tercera de les plaquetones (en ordre de producció), la de la Charo Mur. En honor seu, la música que hem posat era d'ambient japonès (el primer cop que la vaig veure em pensava que era sueca, després va resultar que era aragonesa, però en realitat era de Barcelona, quan, el fet cert, per molt que dissimuli, és que és japonesa; que hi hagi passat temporades no fa més que refermar aquesta convicció).

La banda sonora de la clausura:




'


dilluns, 29 de desembre del 2014

Au, tota la Mur guillotinada

Avui ha tocat acabar de guillotinar els interiors de la Mur, a veure si demà la podem acabar d'enllestir (que haurà estat en un temps rècords, més que res perquè hi hem pogut posar una pila d'hores intensives).

retalls
Els simpàtics retalls zigazaguejants.


dissabte, 27 de desembre del 2014

Guillotinem la plaquetona de la Mur

Al matí ens hem dedicat a imprimir els textos comuns (portada, portadella, crèdit, pròleg, icona, colofó) de la plaquetona de la Mur, i a la tarda els hem guillotinat. També han passat per la guillotina la meitat dels interiors (no ha donat temps a més).

guillotina
Amb ajuda de la guia làser guillotinem els interiors comuns de la plaquetona mural.


guillotina
El retalls dels dibuixos de la Mur deixaven unes simpàtiques tires zigazejants.



dimarts, 23 de desembre del 2014

Treballant les cobertes de la Mur

Les cobertes sempre són un moment delicat perquè són punyeteres com elles soles. Avui tocaven les de la Mur. Ja havíem fet algunes proves prèvies aquests dies (si ens arriba a controlar un inspector de Treball encara s'hauria pensat que la Charo treballa allí per les tardes perquè, pobra, li ha tocat fitxar gairebé cada dia). 
Malgrat que ahir ja teníem relativament controlat que el llom ens quedés centrat en els fendits, hem canviat (depurat?) la manera de fer-ho i, després de diverses temptatives i proves a l'artillera manera (és a dir, prova error), hem aconseguit un sistema que, aparentment funciona (ja veurem si en properes plaquetones es manté). Impreses ja les cobertes, després les hem passades per la plastificadora, no pas per plastificar-les sinó per passar-les pels rodets escalfadors a uns 100 graus de manera que el tòner es fixi millor).
En la primera plaquetona primer vam fendir els lloms i els plecs de respecte i després ho vam imprimir, en la segona només fèiem els llom, imprimíem i després els plecs de respecte, en la tercer hem començat igual, però després hem provat de fer només un dels plecs del llom abans de passar per la impressora per acabar imprimint amb el paper llis (primer havíem de fer un plec perquè el paper és massa gran per a la guillotina, i doblegat sí que ens entrava, però ara el tallem sense doblegar amb un petit truc).

Escalfant
No és que ens estiguem disputant la coberta, és que l'estem passant pels rodets escalfats, en Carles entrant-los per una banda i la Charo recollint-los per l'altra banda amb cura que no es dobleguin/espatxacurrin.
Escalfant
Paral·lelament la Lena prepara les pintures per fer papers d'aigua per a la plaquetona del Jaime.
Fendint
Un cop reforçat el tòner ja es poden fer els lloms.

dilluns, 22 de desembre del 2014

Aplanant plecs

Un cop fets els plecs (ara sí impecables), cal aplanar-los per minvar la tendència acordió, molla, palanca, vano... Novament l'esforçada Charo Mur lluita per domar la seva plaquetona (de les més dòcils fins ara, d'acord amb la pròpia naturalesa dolça de l'autora).
I després s'atreveix amb la guillotina per deixar-la a la mida adequada de llarg (més endavant hem d'ajustar l'ample, però ho farem conjuntament amb les pàgines comunes per evitar problemes (vegeu cas històric).

haro Mur
Per evitar tacar-les a l'hora d'aplanar hi posàvem una cartolina a sobre. Aquesta cartolina de dues cares (la Sirio Black/White) és molt delicada i de seguida la part negra taca la blanca (bé, de fet ha estat tan inevitable que alguns veureu en els dibuixos uns borrissols que, entenem, formen part de la singularitat del projecte.

Charo Mur
La Charo Mur guillotinant en una actitud molt professional i concentrada.

divendres, 19 de desembre del 2014

Reemplaçant els dibuixos caiguts en combat

Després del lamentable inici fent els fendits de la plaquetona de la Mur, vam haver de reemplaçar els tres exemplars llastimosament malbaratats. Imprimir-los va ser un moment, però és clar, com estan personalitzats la Mur va haver de dur els seus retoladors i les seves plantilles per fer els dibuixos a substituir, cosa que va fer amb la meticulositat i destresa que la caracteritza.

Charo Mur
Tan fàcil que era fer rectes i rodolins a la brava i ella s'esforça amb les plantilles perquè tots tingueu una plaquetona ben lluïda i impecable.

dimecres, 17 de desembre del 2014

La fendidora ensinistrada

Després de tota la perplexitat (molt plaquetonera) de veure com la teoria i les proves estan aparentment impecables però que no acaba funcionant vam decidir anar per feina, simples, precisos (i amb una punta d'enginy bricolatger). Resultat: els punyeteros plecs quedaven com havien d'anar, la felicitat tornava al taller i la plaquetona de la Mur tornava a ser possible (fins el proper entrebanc...). Tota la tarda per aconseguir només doblegar dos fulls, però ja tenim un sistema que funciona (hom podria creure que és una afirmació precipitada, però com l'entrada l'escric quan ja ha anat tot raonablement bé...).

Charo Mur
La Mur mostrant satisfeta la primera que aconseguíem fendir correctament.

Carles Molins
El Carles no va voler ser menys i també en va aconseguir doblegar una. O, dit d'una altra manera, la feina de tota una tarda.


La fendirora contra la Charo Mur

La plaquetona de la Mur consisteix bàsicament en dos desplegables de nou cossos, impresos per una banda amb els seus dibuixos i per l'altra uns motius geomètrics fets a mà en retolador (daurat o plata segons sigui un dibuix o l'altre). Una cucada que té un moment delicat en fer els fendits (la marca per on després es doblegarà la cartolina).
El pas inicial és tallar un dels extrems (el paper fa un metre, però un cop guillotinat ha de quedar a 91,5 cm), amb aquest costat a mida ja podem començar a fer els plecs amb la fendidora.
Prudents, fem algunes proves d'ajust i, un cop que tot quadra, comencem a fer les de debò i, oh, la primera la fa la Charo i surt malament, ho provo jo, i també (dues plaquetones a fregir espàrrecs), com teòricament tot està bé, ho tornem a revisar amb papers de prova i, oh, surt bé, dos cops (un ella i l'altre jo). Ho fem amb una de les bones i, oh, tercera  a la porra. Desesperació. La Charo, encara poc habituada a les putades de la plaquetona ja tem que no es podrà fer.
Però som tossuts i no podem permetre que els fendits ens dobleguin.

Primer pas: mesurar per saber per on s'ha de tallar.

Segon pas: fer els fendits.
Tercer pas: doblegar els plecs i que quedin tots a mida.
Quart pas: llençar-los desesperadament perquè han sortit fatal...

Fotografiant els contradibuixos de la Mur

Com ja vam fer amb el Beneyto feotografiem tots els dibuixos únics que han fet com a valor afegit a les seves plaquetones. Si són petits els podem escanejar, però aquests fan més d'un metre, de manera que hem de fer-les, com no, fent coses rares.

Carles Molins
Enfilat sobre la taula fent les fotografies i apilant els diversos contradibuixos perquè surtin tots.

Carmen Borja
La Carmen Borja fent els canvis dels contradibuixos perquè jo m'estava destrossant els ronyons.

dilluns, 8 de desembre del 2014

Els adhesius del Beneyto i la mare que va matricular el plotter de tall

Per protegir les plaquetones se'ns va acudir de folrar-les amb paper de ceba i, per fixar-lo enganxar-hi un adhesiu amb el logotip de cada llibre.
Però és clar, s'han de tallar (i, si pot ser, per complicar-ho sobre un adhesiu verjurat i amb la forma de la característica illa de l'Eixample).
Fa temps vam comprar un plotter de tall a Gran Bretanya (i, per error, ens en van enviar una altra d'Estats Units, però això ja és una altra història). És una màquina preciosa, i que, teòricament, pot fer meravelles, però que, només de pensar de fer-la servir ja ens agafen tots els mals perquè és refotudament senyora fins a la desesperació.
Ja que ens hi enfrontàvem vam decidir que, com que havíem de fer les del Beneyto, podríem avançar també el de les properes, les de la Charo Mur i les del Jaime D. Parra i sí, novament la màquina va donar mostres d'aquest caràcter tan rebel ens martiritza.
Finalment, més per tossuderia que per eficàcia, ens en vam sortir raonablement.
En Carles Molins fent etiquetes
En Carles Molins fent etiquetes.
Etiquetes Charo Mur
Aquí la màquina trinxant etiquetes de la plaquetona de la Charo Mur.
Etiquetes Jaime D. Parra
Tampoc les etiquetes de la plaquetona del Jaime es van lliurar de la carnisseria.
Etiquetes
Al final, però, vam aconseguir treure uns exemplars raonablement decents.

dimarts, 25 de novembre del 2014

Comença la plaquetona de la Mur

Dels dos frisos de la Mur, un feia temps que el teníem retocat (com són de gairebé un metre es van haver d'escanejar en diversos fragments, després empalmar-los, igualar tons i redibuixar les vores per fer la sang, és a dir, estendre el dibuix perquè després, quan es guillotini, arribi fins als marges), el segon dels dibuixos l'havíem preparat la setmana passada.
Avui ha passat la Charo Mur per donar el vistiplau, fer proves de fendits i, un cop tot correcte, ja hem imprès els interiors de la seva plaquetona i se'ls ha endut al seu taller per dibuixar, amb retolador daurat (i japonès), el dors negre, plaquetona a plaquetona, de manera que tots els afortunats posseïdors de la seva obra tinguin un llibre únic.
I encara em dóna temps d'anar a veure el Barça :-)

Charo Mur
Els fulls d'un metre de llarg imprimint-se sota la mirada de l'autora.

Charo Mur
Les dues parts que van impreses i al costat les proves de doblegat amb la fendidora.
  
Charo Mur
La Charo Mur enduent-se la part impresa de la seva plaquetona per tal de dibuixar l'altra cara exemplar a exemplar.