Les ceramiquetones I

Per tancar aquest projecte tan impressionant i forassenyat, què millor que fer-ho a Barcelona, aquest cop amb un nou desafiament: Es podria aconseguir fer la representació ceràmica, de les representacions florals, de les plaquetones? Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, per veure si acceptava el repte i, com som de la mateixa corda (vaja, que no toquem massa vores), va dir que sí.
Aprofitant que anàvem a la inauguració de La poesia sempre tindrà un plat a taula, a la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, amb peces seves, ens vam apropar al seu taller.

La ceramiquetona per a Soli Celli, de la Lena Torre.

Peces per als llibres de l'Iris Parra i del Jaime Parra.

Cara i dors dels 15 penjolls, representació ceràmica de la plaquetona de la Carme Jounou

.

Peces per als llibres d'Anabel Torres i Carme Valencia.

Les ceramiquetones de les iketones de les plaquetones del Marc Ignasi i del Bernhard Bleibinger

Encàrrec al Marc Ignasi

Un cop fets els vídeos de les plaquetones vam pensar que també estaria bé que hi hagués un muntatge fotogràfic que, d'un cop d'ull ensenyessis (dins del possible), com eren de diferents cada una de les plaquetones, Com el Marc Ignasi ja havia fet una cosa semblant de la seva plaquetona per al blog que té: http://marcignasi.plisweb.com, ens va semblar que hi tenia prou traça, i com entre tots ho farem tot, doncs au, encarregat de fer-ho.

El blog del Marc Ignasi amb la imatge que mostra la seva plaquetona.

El Marc Ignasi recollint les 9 plaquetona ja editades per fer els simpàtics muntatges fotogràfics.

Segells exòtics

Cada un dels exemplars del Marc Ignasi és un original que van signats i, a més, segellats amb una tinta vermella especial i unes matrius precioses.

Cada una de les obres originals van marcades amb els segells de l'autor.

Els fastuosos segells del Marc Ignasi (dos de rodons i un de quadrat).

Estesa dels cartells mentre s'assequen les marques vermelles.

Els originals del Marc Ignasi

Com sabeu, la majoria de plaquetones són úniques, és a dir, els autors s'entretenen a incorporar en cada exemplar alguna cosa diferent. En el cas de l'obra del Marc Ignasi es tracta d'una pintura que, en comptes d'imprimir-la, com seria el més assenyat, ha estat pintada, una a una.

Un del grapat d'originals pintats amb tinta xinesa i pinzell.

I, és clar, el que té la tinta és que s'ha d'assecar, i això porta inevitablement a fer una estesa d'originals per tota la casa.

Reunió amb el Marc Ignasi

Mentre tenim en producció les plaquetones del Jaime, l'Anabel i la Carme Jounou, no descuidem les altres. En aquest cas passa el Marc Ignasi per ensenyar com té la seva (on conjumina l'austeritat gràfica japonesa amb la senzillesa formal i la complexitat per dur-la a terme, més que res perquè s'ha entestat a fer un original de 50 x 70 cm que no entra en les impressores normals; de fet, la reunió també era per veure com ho podíem resoldre i, com sempre en la plaquetona, si és fàcil no és plaquetona...).

El Marc Ignasi presentant l'esquema de les diferents peces de la seva plaquetona.

El Carles Molins fent la foto de l'esquema de les diferents peces de la plaquetona del Marc Ignasi.

L'esquema de les diferents peces de la plaquetona del Marc Ignasi.

Proves del linòleum que s'ha d'estampar al dors de la seva plaquetona.

Madeline

Malgrat que la plaquetona està aparentment hivernada els vilamarins continuen actius, així, el dilluns 30 de març de 2015 es presentava el llibre de Paquita Cardona Madeline, il·lustrat pel Marc Ignasi.

Un de les il·lustracions del Marc Ignasi.

La Paquita Cardona i el Marc Ignasi durant la presentació del llibre.

Mostrant la maqueta a la Maite Jou

La Maite fa temps que ens va fer arribar el seu text, però fins ara no havia vist el disseny que li proposem (de fet només una part, ja que encara mirarem de reservar-li alguna altra sorpresa, a ella i als lectors).

Davant l'atenta mirada del Marc Ignasi i la Carmen Borja, en Carles Molins mostra part de la maqueta de la plaquetona de la Maite Jou.

La Maite Jou rebent la maqueta davant del jolgorio general.

La tradicional reunió de la Nit de Reis

De fa una pila d'anys el grup de vilamarins ens reunim a casa dels Parra-Jounou per la revetlla de Sant Joan i per la nit de Reis. I enguany també ha estat així. Durant aquest temps hi ha passat força persones, malgrat que els més habituals són els que participen del projecte (llevat dels Esteve i, finalment els Cornadó). Aquest vespre hem aprofitat que hi era gairebé tothom (llevat del Bernhard, per motius obvis de ser a l'altra punta de món i, a darrera hora, la Montse Prat i la Carme Valencia) per presentar-lo les tres plaquetones que ja estan acabades, i coses concretes de cadascú (a banda de temes diversos, com pertoca a tota bona trobada).

En Beneyto, la Mur, l'Iris i el Marc Ignasi abans d'entaular-nos.

La Carme Jounou, la coronada Lena Torre, el Lluís Esteve i el clatell del Marc Ignasi.

Al tortell hi havia tres corones i dues faves, d'aquí que tant la Maite com el Jaime acabessin coronats.

El Lluís Esteve meditant sobre la seva tesi i la Carmen Borja i el Carles Molins fent cara de la mar de satisfets.

Els vilamarins presents (excepte la Lena que feia la foto).

Marc Ignasi a l'aguait

Un dels nostres lectors (vaja, el Marc Ignasi), ens fa arribar l'observació que, malgrat haver-hi un munt de post sobre els entretinguts papers d'aigua, en realitat se n'ha de dir paper de guardes, ja que tots els papers es fan amb aigua.
És clar que pràcticament cap dels papers de guardes actuals es fan així (seria caríssim). Consultat el diccionari d'arts gràfiques i l'Enciclopèdia sembla ser que se n'ha de dir paper jaspi (jaspeado en espanyol).
De manera que, a partir d'ara en direm paper jaspi, però mantindrem, com a document històric, els llocs on es diu paper d'aigües (de fet, entenc que és una manera popular de dir-ho, sobretot a tallers i escoles; en altres bandes també se'n diu paper marbrejat, per l'aspecte, o venecià, perquè se n'hi feien, etc.).

Es digui com es digui, a la tarda la Lena es va dedicar a fer-ne més.

La Lena fent més paper jaspi.

Opuscle o llibre? (II)

Responent a la proposta del Marc Ignasi:

Hola vilaramins
En realitat sí que hi ha problemes tècnics a arribar fins a 52 pàgines (l'habitual és que siguin múltiples de quatre, per això són 52). Jo no seré fins la feina fins dijous i, per tant, no podré fer proves per veure què hi podem fer.
La limitació ve donada pel sistema d'enquadernació, si posem més pàgines de les que accepta, aquestes no giren amb comoditat o, directament, no poden passar. L'altra alternativa seria posar un paper de menys gramatge, però ja està comprat i tallat a mida (a banda que crec que un paper prim desmereixeria la publicació). Tanmateix, com som gent empírica, mirarem de fer proves reals de quin és el màxim de pàgines, o quina solució hi podem trobar i us diré el què (però, com us he dit, ja serà la setmana que ve).
Podríem buscar altres sistemes d'enquadernació, però això ja faria que no ho poguéssim fer nosaltres i que tot plegat s'encarís força més.
Jo sempre parlava d'opuscle o plaquette, i no cal dir que definir què és o no un llibre és una simple convenció (és com el debat entre quan és un conte, una narració, una novel·la o un totxo), però mirarem què s'hi pot fer.
Una altra cosa que potser ens haurem de plantejar és el tiratge mínim, la convocatòria ha tingut tant d'èxit (i, fins i tot, no es poden descartar unes últimes incorporacions), que, si cada participant té un exemplar, més els 4 del dipòsit legal, no en quedarà gairebé cap per a l'autor. Però en fi, tot això ja ho anirem tancant.
Doncs res, content de tant d'entusiasme i participació.
Continuarà.
Carles Molins

Opuscle o llibre?

En tot grup hi ha d'haver un líder, un segon líder, l'imprescindible, el guapo, el llest i la noia. En el nostre, a més, hi tenim el torracollons (a banda de líder, imprescindible, guapo i llest). 
Havíem proposat de fer les plaquetones de 42 pàgines seguint el model de les dues que ja s'havien fet (vegeu antecedents), a banda que era el gruix que anava bé al wire-o que tenim. Doncs bé, el Marc Ignasi, en diumenge! es preguntava (la resposta en el següent post que el blogger el posa a sobre...):

Hola colla, 

quin problema hi ha en fer les plaquetones de més de 50 pg?

Segons l'Unesco es considera llibre a partir de 50 pg i per sota és un opuscle i posats a fer jo m'estimaria més un llibre que no pas un opuscle.

Salut

 

Marc Ignasi
http://marcignasi.plisweb.com/

 De seguida la Montse Prat i l'Anabel s'apunten al clam.