5a presentació: El judici final (els personatges)

La 5a presentació, la darrera perquè ja estan tots els llibres fets, va ser a la Sala d'Actes de l'Escola del Treball i, aprofitant el lloc vam plantejar-la com un judici.

En el paper de jutges: José Miguel Zanón, Xosé Senén  Rodríguez i Tomàs Maria Porta.

Carles Molins en el paper d'advocat i l'Òscar José Ávila en el de fiscal es saluden se com a dignes contrincants.

Man Costas en el paper de l'uixier.

La Carmen Borja declarant com a presumpta organitzadora del grup sota l'atenta mirada del púbic en el paper de jurat.

L'altra banda del jurat estudiant els informes que se'ls anaven proporcionant durant el judici.

La Charo Mur en el paper d'ajudant del fiscal.

L'Iris Parra com l'ajudant de la defensa.

5a presentació: El judici final (I)

A través d'un judici es van anar presentant les diferents plaquetones d'aquest darrer bloc de llibres: Hora de sortida de Maite Jou, Dones que fumen de matinada de Carles Molins i Soli Celli de Lena Torre.

Els jutges donant inici al judici mentre advocat i fiscal repassen els seus papers.

L'uixier pren jurament a la primera testimoni, la Carmen Borja, que, a preguntes de la fiscalia i la defensa va explicar què eren els Vilamarins i el seu projecte.

La segona persona a declarar va ser la Maite Jou, autora d'Hora de sortida.

L'advocat defensor interrogant l'autora mentre les ajudants es disposen a ensenyar, com a prova definitiva, la plaquetona de l'autora al jurat.

El jurat anava llegint les nombroses proves documentals que es van aportar tant per part del fiscal com de l'advocat defensor (les dues cadires buides és perquè estaven trencades, que ens va faltar lloc...).

5a presentació. El judici final (II)

Un moment delicat de la presentació va ser quan el pervers senyor fiscal va cridar a declarar el molt digne advocat defensor. El trio judicial va cridar a consulta els dos magistrats i va acabar decidint acceptar la ridícula proposta del fiscal, això sí, desposseint l'ara testimoni Carles Molins de la seva toga. I, encara pitjor, boicotejant la declaració encenent i apagant-li el micro dissimuladament. I després volen que ens prenguem seriosament la justícia!

ac

Els jutges cridant a consulta els lletrats.

 

Malgrat les seves protestes finalment la decisió del jutge va ser que en Carles Molins declarés per la seva obra Dones que fumen de matinada.

L'Iris Parra mostrant la plaquetona del Carles a l'il·lustre jurat.

La Charo Mur fent el mateix

El pèrfid fiscal acribillant a preguntes el seu contrincant mentre l'Iris ensenya els cigarrets-narracions.

Malgrat l'insòlit de la situació el Carles va aportar dades ben interessants sobre la seva plaquetona.

5a presentació. El judici final (III)

La propera a declarar va ser la Lena Torre amb el seu Soli Celli, que va culminar amb la prova definitiva, el videoclip filmat en diversos escenaris de la Sénia, París i el Molí de la Vella, i que podeu veure en el post veí.

L'uixier va prendre jurament a la Lena Torre abans de declarar.

L'acusada donant explicacions de la seva plaquetona a l'implacable fiscal Óscar José Ávila.

En la seva defensa va acudir, com no podria ser d'altra forma, l'advocat defensor. Com a prova de la bondat de la seva obra va fer mostrar a les ajudants la plaquetona pop up Soli Celli.

El defensor va estar brillant argumentant, en tot moment la bona feina de l'acusada. L'Iris Parra per una banda (i la Charo Mur per a l'altra bancada de jurat), en aquest cas mostrant l'assaig que fa de pentagrama de la partitura.

Com a col·lofó es va passar el videoclip amb l'obra original composta expressament per Julián Rico i Lena Torre.

El videoclip va tenir un gran èxit (tot i que la tripleta de jutges van acabar una mica torticulats).

Making off de Soli Celli. El videoclip (la percussió)

Un cop enregistrades les parts de corda del final de la composició van anar per la banda de percussions violoncel·listiques, també, per coherència, als voltants del Molí l'Abella.

Provant nous sons amb el violoncel, en aquest cas tocat com una guitarra.

Aquí picant al lateral de l'instrument i, com no, amb un nou vestit.

Una altra percussió, en aquest cas amb el Carles aguantant el reflector per tenir una excusa per aparèixer a les fotos.

El compositor, Julián Rincón, dirigint el moment del violoncel maraca.

I, com sempre passen coses, el cotxe va tenir pana i va haver de venir un Land Rover per empènyer-nos fins el poble.

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.

Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.

Segon campament amb la Maite

La Maite torna a venir per treballar en la seva plaquetona, aquest cop sense tanta gent, però centrada en el muntatge de la seva (que és una mica delicat perquè si no es fa bé després no encaixa res).

El Carles i la Maite muntant les tres peces de la plaquetona Hora de sortida.

La Maite fent els forats de wire-o de la base on van enganxades les tres peces per al seu text.

La Carmen Borja enganxant les peces.

Repetint cigars

El títol de cada narració-cigarret de Dones que fumen de matinada va estampat en cada un d'ells. El sistema d'estampar-ho consisteix en imprimir el text que vols en làser i després posar-hi un tros de material metal·litzat d'estampar a sobre i passar-ho per un rodets a 110 graus. L'escalfor torna a fer bullir el tòner i fixa el material d'estampació. Però no tots van acabar de quedar bé perquè no sempre es fixava adequadament. Fent proves vam arribar a la conclusió que el problema és que calia imprimir el tòner a baixa temperatura, de manera que, en tornar-lo a escalfar s'agafava millor.
Això va fer que, tot i que ja estaven fets (i que és prou entretingut), féssim una revisió de tots i cadascun d'ells i seleccionéssim aquells que no ens semblaven prou bé i els tornéssim a fer.

Aquests són els cigarrets-narració rebutjats perquè no ens van semblar que estiguessin impecables.

El Carles Molins fent els nous cigarrets-narració per substituir els rebutjats.

Com podeu veure, segons el color estampat, hi va haver més o menys cigarrets salvats.

Tots els cigarrets ja completats.

Tancant Valencia i atacant Bernhard

Comencem l'any acabant les darreres cosetes de la plaquetona de la Carme Valencia i posant-nos ja amb la producció de la següent: The "Capital-globber". Marius Schneider and the Singing Stones in St. Cugat, Girona and Ripoll, de l'alemany resident a Sud-àfrica Bernhard Bleibinger, un assaig sobre Marius Schneider i el simbolisme musical dels claustres romànics catalans.
Per als que aneu justets d'anglès (idioma en què està redactat el text), en Jaime D. Parra ha fet un pròleg més que complet on us podreu fer una idea força aproximada de les tesis de Schneider i la visió que en té en Bernhard, tot acompanyat d'il·lustratives fotos dels capitells en qüestió (els de Sant Cugat) i de diverses sorpreses, com no podia ser d'altra manera en una plaquetona.

En primer terme en Carles Molins retocant les fotografies dels capitells que apareixen a la plaquetona del Bernhard.

Mentrestant la Carme Borja numerant a mà els 48 exemplars de Citadelle de Carme Valencia.

I la Lena pintant els cartrons (dues cares, dues mans...) per a la plaquetona del Bernhard.

Aprofitant les darreres hores de l'any

Després de les darreres sessions col·lectives vam deixar la plaquetona de la Carme Valencia gairebé llesta, però, com tothom sap, gairebé gol no és gol, de manera que vam dedicar el final d'any per donar-hi una empenta gairebé definitiva.

El Carles i la Lena muntant les anelles del wire-o i tancant-les.

A mida que anàvem acabant l'enquadernació de les plaquetones de Citadelle la Carmen Borja hi posava pacientment les capçades (aquest petit tros de tela que va als lloms, per reforçar-lo en el nostre cas).

I després la Lena anava revisant els llibres per comprovar que tot estava correcte.

Campament d'hivern, segon dia. 1

Com hi ha molta feina i variada ens distribuïm per les diverses zones de l'obrador d'Insòlit.

L'Iris fent els forats del wire-o mentre el Carles, al seu costat, guillotinava el puzle amb el gravat del temple romà de Vienne, una peça del qual va en cada exemplar de Citadelle.

Paral·lelament la Carmen Borja tallava  la tela (ja enganxada a l'adhesiu de doble cara) amb que es fan les capses.

En un altre lloc: la Carme Jounou tallava les anelles del wire-o a la mida pertinent, el Jaime doblegava els fulls i la Lena feia els forats amb l'unyer.

Campament d'hivern 1

Aprofitant les entranyables dates nadalenques (i que ja tocava), reunim l'equip oficial d'artesans per materialitzar la plaquetona de la Carme Valencia, Citadelle.

L'Iris Parra, d'esquena, la Carme Jounou al fons, la riallera Lena Torre, la Carmen Borja, el Jaime Parra i, fent la foto, el Carles Molins.

L'Iris i la Lena doblegant els poemes de la Carme Valencia, mentre, al fons, el Jaime acaba caixes.

Mentrestant, la Carmen era en una altra banda preparant les caixes que completava el Jaime. a l'altra banda.