Un fenomen tan inquietant com poc conegut (tot just ha estat insinuat dissimuladament a
Cuarto Milenio) és el cas d'alguna cosa procedent de l'
espai exterior que es va estavellar, precisament al pati d'insòlit (el fet que rimi amb aeròlit és una picada d'ull per als iniciats). És un cas del qual se'n parla poc, per discreció, però que es va filtrar indirectament a
Torchwood.
El fet és que aquest suposat meteorit (els que hi hagueu vingut sabeu que som en un clot un metre per sota del nivell del carrer i amb unes plantes que creixen esponerosament sense tenir-ne cura), altera l'espai-temps, les hores es torsionen, es dobleguen i es rebreguen, de manera que, allò que a l'exterior podríeu fer en una estona, aquí s'allarga, inexplicablement (si no ets quàntic). També passa el mateix amb l'espai, objectes que deixes en un lloc, apareixen en qualsevol altre lloc, el desordre apareix amb total espontaneïtat. Només en aquestes condicions es poden explicar idees com la de la
puzle o la de la plaquetona, impossible en altres ecosistemes. Quan aquí diem que els projectes cobren vida és textual, van a la seva bola i costa deu i ajut conduir-los (sovint, només aconseguim acompanyar-los fins on volen anar). En aquestes circumstàncies, tot és molt meritori.
 |
| El que per a alguns poc observadors podria semblar una foto moguda és un realitat un document excepcional: la Charo Mur captada mentre entra en la distorsió espai-temps. |
