5a presentació: El judici final (I)

A través d'un judici es van anar presentant les diferents plaquetones d'aquest darrer bloc de llibres: Hora de sortida de Maite Jou, Dones que fumen de matinada de Carles Molins i Soli Celli de Lena Torre.

Els jutges donant inici al judici mentre advocat i fiscal repassen els seus papers.

L'uixier pren jurament a la primera testimoni, la Carmen Borja, que, a preguntes de la fiscalia i la defensa va explicar què eren els Vilamarins i el seu projecte.

La segona persona a declarar va ser la Maite Jou, autora d'Hora de sortida.

L'advocat defensor interrogant l'autora mentre les ajudants es disposen a ensenyar, com a prova definitiva, la plaquetona de l'autora al jurat.

El jurat anava llegint les nombroses proves documentals que es van aportar tant per part del fiscal com de l'advocat defensor (les dues cadires buides és perquè estaven trencades, que ens va faltar lloc...).

5a presentació. El judici final (II)

Un moment delicat de la presentació va ser quan el pervers senyor fiscal va cridar a declarar el molt digne advocat defensor. El trio judicial va cridar a consulta els dos magistrats i va acabar decidint acceptar la ridícula proposta del fiscal, això sí, desposseint l'ara testimoni Carles Molins de la seva toga. I, encara pitjor, boicotejant la declaració encenent i apagant-li el micro dissimuladament. I després volen que ens prenguem seriosament la justícia!

ac

Els jutges cridant a consulta els lletrats.

 

Malgrat les seves protestes finalment la decisió del jutge va ser que en Carles Molins declarés per la seva obra Dones que fumen de matinada.

L'Iris Parra mostrant la plaquetona del Carles a l'il·lustre jurat.

La Charo Mur fent el mateix

El pèrfid fiscal acribillant a preguntes el seu contrincant mentre l'Iris ensenya els cigarrets-narracions.

Malgrat l'insòlit de la situació el Carles va aportar dades ben interessants sobre la seva plaquetona.

Darrers detalls

Acabada de muntar la plaquetona encara queda posar-hi les capçades, numerar-les, embolicar-les i posar el segell de fet amb molta paciència i manualment.

Les capçades són aquestes petites teles grogues i vermelles que es posen als extrems del llom per donar-hi consistència.

Després s'emboliquen amb paper de ceba i es tanquen amb un adhesiu amb el logotip de cada plaquetona. Aquest paper, que aporta un aspecte sofisticat a la publicació, un cop l'has tret és una murga tornar-lo a posar, seria, doncs, una mena de precinte per comprovar que ets el primer d'accedir a aquella preciosa publicació i, també, per adonar-se qui no l'ha llegida (a cops, per un aire reverencial amb les plaquetones).

La Carmen Borja preparant-se per posar el segell de goma amb el «Fet amb molta paciència i » manualment, que s'escriu, coherentment, a mà.

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.

Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.

Tabac tabac

Cada un dels exemplars de la plaquetona té alguna cosa que els fa únics. En aquest cas, a banda dels deliciosos petons de fum, col·laboració de la Maite Jou, cada una de les capses de cigarret té un terç del tabac d'un Ducados (un no clàssic que, en comptes de paper de fumar està embolicat amb tabac, com si fos un puret). A menys que algú decanti la plaquetona (que no és descartable), el més fàcil és que ningú se n'adoni, però sí que aportarà a les narracions-cigarrets un subtil aroma de tabac per ambientar els textos.

Cada una de les plaquetones porta una petita quantitat de tabac.

 

Un cop posat el tabac (un terç de cigarret, com podeu veure), s'hi introduïen les narracions-cigar.

Posar els cigarrets va ser una feina pacient i meticulosa és a dir, el pa de cada dia en la confecció de plaquetones.

El mirallet

La capsa de cigarretes té al seu interior un mirallet, perquè queda més xulo i perquè fa referència als cigarrets com a pintallavis, a més, hi hem posat, en relleu la imatge de la noia fumant que apareix reproduïda també a la capsa (evidentment no es tracta d'un mirall sinó d'una cartolina metal·litzada, de fet la que hem usat per a les capses, un material que atrau les complicacions però que ens agrada molt i és molt espectacular).

La màquina gravant la silueta de la dona que fuma de matinada (que ha donat grans tardes de glòria com es pot observar, en un lateral, amb les marques de les petjades de la plaquetona del Jaime D. Parra).

L'Iris enganxant els «mirallets a les tires d'adhesiu de doble cara (un altre material que ha donat grans tardes de glòria), que després aniria a l'interior de la capsa..

El producte acaba, oi que és xulo?

La novena amb paper de fumar

Un cop fetes les capses de paper de fumar i encavalcats els diversos fulls calia posar-los dins (tasca no exempta de certa dificultat).

Les capses ja acabades (però l'única que té els fulls posats és la de mostra).

Els diversos plecs de la novena narració s'havien d'agafar amb cura per no saltar tots alegrement i haver de tornar-los a encavalcar.

Per als que tingueu l'oportunitat de llegir la narració sapigueu que, per tornar-la a lloc (cada full va solt) els heu d'encavalcar en ziga-zaga (estan numerats) i, un cop fet el paquetet, tornar-lo a introduir de nou al forat corbant-lo lleugerament (excepte el primer full que serveix per estirar).

Repetint cigars

El títol de cada narració-cigarret de Dones que fumen de matinada va estampat en cada un d'ells. El sistema d'estampar-ho consisteix en imprimir el text que vols en làser i després posar-hi un tros de material metal·litzat d'estampar a sobre i passar-ho per un rodets a 110 graus. L'escalfor torna a fer bullir el tòner i fixa el material d'estampació. Però no tots van acabar de quedar bé perquè no sempre es fixava adequadament. Fent proves vam arribar a la conclusió que el problema és que calia imprimir el tòner a baixa temperatura, de manera que, en tornar-lo a escalfar s'agafava millor.
Això va fer que, tot i que ja estaven fets (i que és prou entretingut), féssim una revisió de tots i cadascun d'ells i seleccionéssim aquells que no ens semblaven prou bé i els tornéssim a fer.

Aquests són els cigarrets-narració rebutjats perquè no ens van semblar que estiguessin impecables.

El Carles Molins fent els nous cigarrets-narració per substituir els rebutjats.

Com podeu veure, segons el color estampat, hi va haver més o menys cigarrets salvats.

Tots els cigarrets ja completats.

Cargolant tabac (II)

Vuit narracions per la cinquantena de plaquetones que es fan són un munt de cigarrets.

Els textos, amb els bastonets ja enganxats, preparats per anar-los cargolant.

La Lena i la Carmen continuen amb els cigarrets.

La Lena cargolant cigarrets mentre a primer terme hi ha les diferents piles ja fetes.

Mojitos i cigars

Quan la Lena s'escapa de París per venir a donar-nos un cop de mà amb la plaquetona aprofita tots els moments. En aquesta ocasió mentre preníem un mojito a l'Upiaywasi (local on hem tingut reunions de treball la mar de profitoses i on ens tracten molt amablement sempre).

La Lena enganxant l'adhesiu de doble cara dels filtres.

I aquí tallant els filtres amb l'ajut de la llanterna del mòbil perquè aquests locals tan cucos no van sobrats d'il·luminació.

Els cigarrets de mostra en primer terme i a darrere la capsa amb els filtres fets.

Cargolant tabac (I)

Per donar més consistència física a les narracions en forma de cigarreta del Carles Molins hi vam posar un bastonet a l'extrem que permetia cargolar-los més fàcilment (sobretot tenint en compte els esforçats lectors que després volguessin tornar-les a posar dins del filtre).

La Lena i la Carmen cargolant cigarretes narratives.

En primer terme els bastonets enganxats amb el famós adhesiu de doble cara, al centre els filtres, i als laterals la Lena i la Carmen cargolant cigarrets.

Cigarrets

Una cosa aparentment tan senzilla com cargolar unes narracions, a la pràctica té un munt de feines que no es veuen (que tampoc no és tan excepcional, mireu la feinada que dona tenir una casa en ordre i tmbé sembla que sigui per art de màgia).

Per la seva mida, guillotinar els filtres dels cigarrets és una feina delicada.

Perquè els filtres tinguessin tots la mateixa mida es feia servir un retolador d'ànima.

Els bastonets que van dins dels cigarrets es van haver de tallar a mida.

Mentre la Lena va posant l'adhesiu de doble cara per muntar els filtres la Carmen ja va cargolant els primers cigarrets.

Comencem la producció de la plaquetona del Carles Molins

La plaquetona del Carles, Dones que fumen de matinada, com no podia ser d'altra manera, són unes narracions en forma de cigarretes. Per identificar-les, cada una d'elles té el títol (un nom de dona) imprès, si fa no fa, en stamping (és a dir, aplicant una capa de material brillant, tal com es feia abans amb el pa d'or). Això és molt car de fer, però hi ha un sistema al nostre abast, imprimir en làser i, després,s'hi aplica el material de color a sobre i es passa per una màquina a 110 graus de temperatura que fa que el tòner bulli i adhereixi el material. Després vam descobrir que, perquè quedi bé, el tòner inicial ha d'estar imprès al paper a baixa temperatura (cosa que va fer que n'haguéssim de reimprimir un bon grapat).

Primer es van haver de tallar els trossos de material (vuit narracions, vuit colors).

Després els trossos es posen sobre el text imprès en làser (els títols en aquest cas) i es passen per uns rodets a 110 graus.

La Carmen Borja i la Lena Torre fent els estampats.

La Lena controlant la temperatura adient.

Petons de fum

Després d'un temps atabalat amb altres coses que no ens han permès centrar-nos en la plaquetona, he aprofitat que l'altre dia la Maite Jou em va fer a mans la seva fantàstica col·laboració, avui, com hem fet amb les peces úniques de cada obra, he escanejat els fulls amb els petons i els rastres de fum.

A l'altra cara de l'advertiment hi ha l'aportació de la Maite Jou a la plaquetona del Carles Molins.

La pila d'originals al costat de l'escàner.

Totes les peces úniques escanejades. Com podeu veure n'hi ha de ben variades.

La Maite Jou enllesteix la seva col·laboració especial

Com recordareu, en la reunió anual de la Nit de Reis, la Maite Jou va rebre una peculiar petició per part del Carles Molins: col·laborar en la seva plaquetona (Dones que fumen de matinada) amb l'estampació de llavis i cendra en cada un dels exemplars. Allí mateix va fer-ne alguna, però es va endur els deures a casa on, molt amablement, no només ha fet aquestes petites obres, sinó que ha aconseguit que algú li fes fotos, una mostra de les quals us posem a continuació.

La Maite Jou, davant d'un arsenal de pintallavis, estampant els seus llavis en la cartolina impresa.

Fumant al contrallum mentre medita com s'ha deixar enredar.

Un cop estampats els llavis cal afegir el fum i la cendra.

Cada una de les plaquetones del Carles Molins comptarà amb una obra personalitzada per la Maite Jou, cosa que el Carles li agraeix molt especialment.