Fotos de la 4a presentació

Clicant a la imatge us durà a un àlbum Flickr on podreu veure un grapat de fotos de la quarta presentació de la Plaquetona que vam fer a Sant Pau del Camp. Llegint els peus de foto podreu seguir una mica com va anar. Aquest cop, al contrari de la 3a presentació a la goleta Karya que eren les presentacions que es desplaçaven fins els espectadors, aquí els vam dur amunt i avall tota l'estona, és clar que ho vam fer amb tanta gràcia i tanta màgia que tothom ho va trobar molt bé i no se'ns va cansar atabalar ningú, i és que hi ha poca gent que pugui fer presentacions tan delicioses i complicades com les nostres (més que res perquè són més assenyats).

El so de les flautes, tocades per Julián Rincón, anava fent de fil conductor dels diferents escenaris.

4a presentació (avanç de resultats)

Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades: Citadelle de Carme Valencia, The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i (No) habrá tropel d'Anabel Torres.

La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia.

 Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de Citadelle, penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

 Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.

La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès).

El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics

El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.

El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació.

L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte).

I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.

Presentació 4: Carme Valencia, Bernhard Bleibinger i Anabel Torres

Visita de l'Anabel

L'Anabel és una dona que viatja molt i aquests dies ha aterrat per Barcelona i, com encara no havia vist la seva plaquetona ens ha fet una visita acompanyada de la Carme Jounou i el Jaime D. Parra.

L'Anabel mostrant la seva plaquetona envoltada d'uns seriosos Jaime i Carles.

Algunes de les plaquetones que ja estan acabades (i que l'Anabel tampoc no havia vist), i, davant del Carles, una prova de les caixes per a trios plaquetoners que estem estudiant de fer.

L'Anabel i la Carme Jounou observant el posado del Jaime.

(No) habrá tropel al dipòsit legal

Encara que sembli que hem fet molta via amb la plaquetona de l'Anabel (sobretot comparat amb la del Jaime), el fet cert és que es va poder avançar força gràcies a la feina feta paral·lelament per la Carmen Borja (i la feta després). En tot cas, en un espai breu de temps hem aconseguit dur dues plaquetones al Dipòsit Legal.

Aquest cop no plovia.

L'imprès, segellat, que certifica que hem lliurat quatre exemplars de la plaquetona al dipòsit legal.

Fer etiquetes continua no sent fàcil

Malgrat que el cúter de tall finalment va fer prou bondat amb les sabates-dòmino del Jaime, a l'hora de retallar les etiquetes de l'Anabel va tocar els nassos tant com va poder, en aquest cas perquè no hi havia manera que tallés per on havia de tallar.

Quan està de bones és una màquina la mar de xiroia.

Però abans ens va estar tocant els nassos amb un munt d'intents fallits.

Posant centimets

El protagonista principal de (No) habrá tropel és un simpàtic Ratolí Pérez, d'aquí que la presentació del seu text sigui un llitet on no hi podia faltar el centimet sota el coixí.

Les plaquetones, els centimets i els coixins.

La Carmen Borja posant el centimet sota el coixí (seguint instruccions del Ratolí Pérez).

  (No) habrá tropel es presenta en tres colors, vermell, blau i malva (i et toca el que et toca).

Preparant els llits de l'Anabel

La plaquetona de l'Anabel té una mena de marc (que serveix perquè no caigui el coixinet) format per unes tires de paper encolat (perquè des de fora es vegin els fulls d'un llibre) que, de fet, juntament amb el text, fa com de capsa.

Les tires de paper d'un centímetre estan encolades per una banda i vam haver de fer un invent (al fons) per tallar les peces en biaix.

Després, les tires tallades s'havien d'enganxar al llençol de sota en angle (a la banda lliure hi ha els textos de l'Anabel).

Els marcs preparats.

Mentre la Carmen Borja preparava les bases, la Carme Jounou ja anava enquadernant.

Escalfant cobertes de l'Anabel

La coberta de l'Anabel també ha donat algun que altre maldecap, primer perquè el dibuixet del llom estava lleugerament descentrat, després en fer els forats del wire-o vam agafar el tope dels sobres de l'Eloy en comptes del de les coberes. En fi, que una altra que es resistia a acabar-se.

La Carme Jounou escalfant les cobertes de l'Anabel perquè el tòner quedi més fixat (com la impressora és ecològica treballa a menys temperatura i, per tant, el tòner s'enganxa pitjor, prou per a l'ús normal, però no per a cobertes).

La Carme fent els fendits del llom i dels plecs de cortesia.

Guillotinant (No) Hay tropel

Les plaquetones de l 'Anabel tenen un format quadrat perquè hi hagi lloc per al coixí. Aquí el Carles Molins guillotinant els fulls mentre en una altra banda del taller la Carme Jounou i anava fent altres feines (és el que té el treball en equip).

El Carles Molins tot alegroi per l'embranzida que estem donant a la plaquetona de l'Anabel.

Qualsevol error amb la guillotina acostuma a ser definitiu, per sort no és els llocs on hem tingut més problemes.

Fent els forats de les teles del conte de l'Anabel

Si fer els forats del wire-o als papers és una feina delicada, quan hi afegim roba la cosa es complica extraordinàriment (fins al punt que, com ja hem explicat, tot i un cop fets, vam haver de canviar una de les teles). Com la que havia sofert tota la feina de tallar, muntar i cosir tot el tema de la roba, era la Carmen Borja, vam preferir que fos ella qui s'ocupés de fer els forats, que amb la feina que li havia donat s'hi miraria especialment.

El gruix de les cartolines més la roba fa que s'hagi d'anar amb molta cura en taladrar-los.

Com de vegades al voltant dels forats la tela s'esfilagarsava (o no es desprenia bé), calia repassar-ho amb tisores.

Fent els forats del conte de l'Anabel

Un cop imprès i alçat el conte cal fer els forats del wire-o i, en aquest cas, com l'Anabel és a Tenerife, la Carme Jounou s'ofereix a donar un cop de mà en la plaquetona de la seva amiga.

Encara que sembli una operació senzilla a la que et confies una mica acabes fent malbé algun joc.

Com no es va poder acabar el dia anterior va caldre una nova sessió.

Cartrons per a l'Anabel

Amb la plaquetona del Jaime havíem consumit una bona part dels cartrons que teníem pintats, de manera que, un cop acabats joiosament els Á má zu lát i amb la plaquetona de l'Anabel ja molt avançada paral·lelament, va caldre una altra sessió de pintada de cartrons (dues mans per dues cares i un raonable mal d'esquena...).

Part de l'estesa de cartrons abans de començar a pintar.

El Carles Molins fent una posició de ioga plaquetonià.

En un altre indret del taller d'insòlit treballant les lumbars. 

Guillotinant cobertes

Abans d'imprimir les cobertes cal tallar-ne un tros (depenent dels gruix de cada plaquetona pot ser una mica més o una mica menys). Com el material és més llarg del que cap a la guillotina s'ha de fer algun invent, en aquest cas posem un llibre dins de la guillotina perquè ens quedi ben recte (com és són un o dos centímetres la guillotina no ho agafaria si no fos per aquest truc). L'altra dificultat és que com cal una mà per aguantar el material i dues per prémer els botons que accionen la guillotina (una mida de seguretat), calen dues persones (o algú amb tres mans).

Aquí sota es pot observar un ditet solidari prement el segon botó.

Altres vegades hem d'emprar tasses i altres invents per repelar-les.

Arriben els originals de l'Anabel

L'Anabel, que ha estat fent, a Tenerife, les versions definitives dels dibuixos que il·lustren el seu conte, ens els va enviar per correu postal i avui han arribat, de manera que, com era l'únic que ens faltava, ja podem acabar de maquetar, imprimir i muntar, ole, ole.

Estesa dels dibuixos acabats d'arribar (amb el sobre al fons).

Al darrere encara es poden veure parts de la plaquetona del Jaime.

L'escena del sopar del Ratolí Pérez i la seva parella en diverses fases.

Dels primers esquemes fins la versió final (en aquest cas amb els Reis Mags i el Ratolí Pérez).

L'Anabel des de Tenerife

L'Anabel Torres, des de Tenerife, ens envia les fotos de la nova versió dels dibuixos de la seva plaquetona (que, com sabeu, fem paral·lelament a  la del Jaime, bàsicament la Carmen Borja per la secció tèxtil).

L'Anabel mostrant un dels dibuixos que està fent per a (No) habrá tropel.

Un altre dels dibuixos, amb els Reis Mags i el ratolí Pérez.

El taller improvisat a Tenerife.

Més roba que és la guerra!

Com ja heu vist en altres entrades, la plaquetona de l'Anabel té una part tèxtil que traiem de camises de dormir, com en necessitàvem tres les vam comprar de diferents tons (violeta, blau i vermell) i l''atzar dirà quin us toca.
Dissortadament una de les camises de dormir (la blava concretament) era d'hivern i doncs, tot i que molt similar, d'una tela diferent que, ai las! quan havies de fer els forats del wire-o no reaccionava igual i podia donar problemes, de manera que vam haver de comprar una altra camisa de dormir (blava com la substituïda) i, el que és pitjor, la Carmen Borja va haver de tornar a fer un terç de la feina (inclosos els entretinguts coixins).

Als laterals les peces originals. Com podeu veure quan es feien els forats del wire-o per enquadernar-ho donava problemes. Al centre la nova tela, amb el mateix dibuix que les altres dues (violeta i vermella).

La Carmen Borja procedint a escorxar la camisa de dormir en les peces necessàries per als llençols de dalt, els de baix i els coixins, talment es tractés d'una carnisseria selecta.

La Carmen tornant a fer amb la nova tela els llençols de color blau.

La setmana dels coixins (els coixins)

Una feina artesanal (i no és de les que més...), per a una plaquetona molt cuca. Paral·lelament mentre la Carmen anava fent els coixins, l'Anabel ens anava enviant, des de Canàries, els darrers retocs del seu text i dels dibuixos que l'acompanyen, la biografia i tots aquells detalls de darrera hora.

El primer es tallar les teles a la mida adequada.

El segon pas és posar-hi el farcit i cosir-los.

I al final es guarden ben guardats. En primer pla les teles tallades dels llençols de dalt i de baix.

Oi que fan patxoca :-)

La setmana dels coixins (la cosidora)

La Carmen Borja dedica les tardes a anar cosint els simpàtics i coloristes coixins, per no anar fent una entrada per dia hem fet un recopilatori de fotos:

Acabant la primera tanda de coixins.

Amb la segona tanda, els de to malva, es va posar a joc.

Alegria per la segona tanda acabada :-)

I per a la darrera tanda, amb la tela blanca i blava, també es va vestir a joc, una crac.