1a Presentació. La plaquetona de la Montserrat Prat

La segona plaquetona que vam presentar va ser la de la Montserrat Prat Serra, bibliotecària jubilada de vocació i devoció, sempre ha estat envoltada de llibres (fins i tot en aquesta presentació). Apassionada de la cultura catalana i de l'imaginari té un blog (ImagBRI) on podreu seguir els seus neguits.
El meu viatge... és un recorregut per la seva trajectòria vital, on les biblioteques i els llibres tenen un pes molt significatiu (tant que podríem dir que aquests textos serveixen de colofó a l'any de les biblioteques).
En el sobre que van obrir els assistents hi havia les tres fotografies que apareixen en el llibre i que ella va explicar i relacionar amb un text concís i ben travat.
Pel que fa al disseny de la seva plaquetona la Montserrat va demanar que fos un llibre «normal» (sense les virgueries d'aquesta col·lecció), però és clar, és que en aquesta col·lecció els llibres són molt poc convencionals. Intentant lligar la seva petició amb les característiques de la Plaquetona-Vilamarins finalment ens vam empescar de posar el seu llibre «normal» a l'interior d'una plaquetona «buidada», com aquells llibres que tenen un receptacle on amagar-hi qualsevol cosa prohibida (preferentment pistoles).

Visita de la Montserrat Prat

La Montserrat Prat ens ve a fer una visita per dur-nos les correccions de galerades del seu text (casualment el 8 de gener de l'any passat també va venir :-?)

En Carles Molins sortint a rebre la Montserrat Prat al pati del taller de Marià Cubí.

La Montserrat amb l'amiga que la va acompanyar.

Mirant la maqueta de la plaquetona que li hem dissenyat.

Corregint els textos de la Prat

La Lena, entre altres habilitats, és una correctora prou tiquismiquis i, en aquest cas li va tocar fer una de les correccions dels textos de la Montserrat Prat.

Corregint al taller...

Corregint al metro...

Corregint a casa.

Un dels dinars-trobada de la Prat

La Montserrat Prat, dona emprenedora, fa un temps que ens organitza/engresca/promou uns dinars on posa en contacte algunes de les seves moltes coneixences, totes elles bellíssimes i molt cultes persones, que, entre plat i plat, debatem, xerrem i aprenem els uns dels altres. Com alguns dels participants també formem part dels vilamarins, en el darrer àpat, vam aprofitar per presentar-los una mica el projecte i anar-los preparant perquè reservin tanda per a la primera presentació.

Jaime D. Parra, Ricard Bru, Carmen Borja, Beneyto, Carmen València, Charo Mur, Montserrat Prat, Albert, el Carles Molins tapant la Mariàngela Cerdà, José Enrique Gargallo, Teresa Costa-Gramunt. I el fotògraf és l'Oriol Pi de Cabanyes.

La Carmen Borja, en Beneyto i la Charo Mur.

La Montserrat Prat proposant un nou projecte (els dibuixos n'eren el desllorigador).

Visita de la Montserrat Prat

Estàvem treballant amb l'Iris quan ens va trucar la Montse Prat que era a la vora i que, si podia, passaria a veure les plaquetones que havíem mostrat la nit de Reis a la resta (tant ella com la Carme València havien de venir però al darrer moment no van poder). Lògicament nosaltres encantats, així que va aparèixer amb la Pilar, una bona amiga i va poder veure el caos que hi ha a Insòlit (és el nom del taller) i les tres plaquetones acabades.

La Montserrat fullejant la plaquetona de l'Eloy Torre.

Escandalitzant-se amb les obres tradicionalment pujades de to del Beneyto.

Desplegant la plaquetona de la Mur (bé, en realitat mirant com la despleguen l'Iris i la Pilar).

Sopar d'aniversari plaquetonero

Aprofitant que el Jaime D. Parra feia anys vam quedar alguns dels plaquetoneros per sopar. I, lògicament va sorgir el tema. La Montse Prat va ensenyar-nos bona part dels seus originals (perquè fins que no els tingui enllestits del tot no ens els vol passar; tanmateix, amb això ja podem anar pensant com els presentarem).

La Montse Prat amb el Carles Molins moments abans d'ensenyar-li els seus originals.

La jovenalla del grup, l'Iris Parra i la Lena Torre. Després no val faltar a la seva tradicional sessió d'autofotos fent carusses.

L'homenatjat Jaime D. Parra amb la Carme Jounou, els històrics amfitrions del grup.

El Carles Molins i la Carmen Borja, perpetradors de projectes impossibles.

Les torres del grup, la Lena Torre i l'Anabel Torres, conjuntades de lila.

Reunió planiclarificadora amb la Montse Prat

La Montse Prat aprofita que, per sant Jaume, el Jaime celebra el seu sant, per convocar a Vilamarí els històrics + jo i plantejar el seu projecte de plaquetona (en realitat, més aviat semblava la seva proposta d'enciclopèdia, afortunadament, el Jaime, il·luminat pel seu sant, va endreçar i organitzar tot el material de base perquè la Montse, il·luminada en aquest cas per sant Jaime D. Parra, en paraules seves: «em va donar molts d'ànims de veure un camí i línia clara a seguir», cosa que ens va omplir de goig i alegria).

El Jaime D. Parra assenyalant el camí.

La Montse Prat extasiada i satisfeta després de sentir la veu de Sant Jaime D. Parra guiant-la..

Opuscle o llibre?

En tot grup hi ha d'haver un líder, un segon líder, l'imprescindible, el guapo, el llest i la noia. En el nostre, a més, hi tenim el torracollons (a banda de líder, imprescindible, guapo i llest). 
Havíem proposat de fer les plaquetones de 42 pàgines seguint el model de les dues que ja s'havien fet (vegeu antecedents), a banda que era el gruix que anava bé al wire-o que tenim. Doncs bé, el Marc Ignasi, en diumenge! es preguntava (la resposta en el següent post que el blogger el posa a sobre...):

Hola colla, 

quin problema hi ha en fer les plaquetones de més de 50 pg?

Segons l'Unesco es considera llibre a partir de 50 pg i per sota és un opuscle i posats a fer jo m'estimaria més un llibre que no pas un opuscle.

Salut

 

Marc Ignasi
http://marcignasi.plisweb.com/

 De seguida la Montse Prat i l'Anabel s'apunten al clam.

Bernhard Bleibinger s'afegeix al projecte

Bernhard Bleibinger, des de Sud-Àfrica, també s'apunta a la plaquetona. Lògicament ara no apareix gaire per les reunions, però fa uns anys, en algun dels seus viatges de documentació sí que havia assistit a les trobades de la mà de la Montse Prat qui, de fet, n'ha gestionat el contacte (i, com complia la condició de ser algú que havia corregut més d'un cop pel grup, a tots ens ha semblat prou bé; també s'ha d'admetre que, en aquest cas la distancia no es el olvido però pot ser una murga).