Fotos de la 4a presentació

Clicant a la imatge us durà a un àlbum Flickr on podreu veure un grapat de fotos de la quarta presentació de la Plaquetona que vam fer a Sant Pau del Camp. Llegint els peus de foto podreu seguir una mica com va anar. Aquest cop, al contrari de la 3a presentació a la goleta Karya que eren les presentacions que es desplaçaven fins els espectadors, aquí els vam dur amunt i avall tota l'estona, és clar que ho vam fer amb tanta gràcia i tanta màgia que tothom ho va trobar molt bé i no se'ns va cansar atabalar ningú, i és que hi ha poca gent que pugui fer presentacions tan delicioses i complicades com les nostres (més que res perquè són més assenyats).

El so de les flautes, tocades per Julián Rincón, anava fent de fil conductor dels diferents escenaris.

4a presentació (avanç de resultats)

Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades: Citadelle de Carme Valencia, The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i (No) habrá tropel d'Anabel Torres.

La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia.

 Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de Citadelle, penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

 Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.

La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès).

El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics

El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.

El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació.

L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte).

I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.

Presentació 4: Carme Valencia, Bernhard Bleibinger i Anabel Torres

Preparant la Nit de Reis del 7 de febrer

Sense voler desvetllar gran cosa de la propera presentació i, tenint en compte que en cada una hem acabat disfressant, si fa no fa el personal (guants de fil per a la Biblioteca modernista de l'Escola del Treball, bates verdes per a l'antic amfiteatre anatòmic de la Sala Gimbernat, gorro de mariner per a la goleta Karya), els més espavilats haureu lligat caps i pensareu: tenint en compte que la plaquetona de l'Anabel Torres passa la Nit de Reis i que, aquí, apareixen corones de Reis, ves que no estigui lligat.
El problema (és el que té la plaquetona, que sempre apareixen problemes), és que, havent passat Reis, les vam haver d'encarregar i, quan van arribar-nos, eren més aviat per a gent de cap petit. De manera que va tocar tallar i empalmar (amb diverses configuracions per aprofitar-les al màxim).

La corona, en la seva mida original i correctament ampliada (model: Jaime D. Parra)

El Jaime davant les corones la mar de ben empaquetades (però petites). En primer pla, les diverses combinacions de talls i empalmes per allargar-les.

Després de deconstruir les corones, el Jaime va ser l'encarregat de tornar-les a construir amb un diàmetre adequat.

Visita a Sant Pau del Camp

Ens dirigim a Sant Pau del Camp per acabar de concretar alguns detalls de la presentació. Ens rep en Jordi-Xavier Romero, amb qui fa temps que mantenim contacte i que ens atén amb molta amabilitat. Mentre ens mostra el meravellós claustre i la sala Abat Safont nosaltres anem rumiant què ens empescarem per convertir aquelles pedres en un nou escenari màgic per a les nostres presentacions.

El fabulós claustre de Sant Pau del Camp albergarà la quarta presentació dels volums 10, 11 i 12 de la plaquetona. 

Ens va rebre en  Jordi-Xavier Romero, expert en la història de Sant Pau del Camp, a la Sala Abat Safont amb la Carmen Borja.

Sant Pau del Camp

Si no passa res ja tenim el lloc per la propera presentació: el claustre de Sant Pau del Camp, una preciositat com podeu veure a la foto els que no el conegueu. Pràcticament ja tenim triats els propers tres autors que hi presentarem, però com això de la plaquetona és molt dinàmic ja us ho confirmarem més endavant, tot i que, els més observadors (o els que hagin llegit l'entrada anterior...) sospiten, ben encertadament, que un d'ells serà el Bernhard Bleibinger.

La propera presentació serà en aquesta preciositat (foto de la Viquipèdia, que són uns soletes).

El claustre des de dins.

El claustre des de fora :-)