Fotos de la 4a presentació

Clicant a la imatge us durà a un àlbum Flickr on podreu veure un grapat de fotos de la quarta presentació de la Plaquetona que vam fer a Sant Pau del Camp. Llegint els peus de foto podreu seguir una mica com va anar. Aquest cop, al contrari de la 3a presentació a la goleta Karya que eren les presentacions que es desplaçaven fins els espectadors, aquí els vam dur amunt i avall tota l'estona, és clar que ho vam fer amb tanta gràcia i tanta màgia que tothom ho va trobar molt bé i no se'ns va cansar atabalar ningú, i és que hi ha poca gent que pugui fer presentacions tan delicioses i complicades com les nostres (més que res perquè són més assenyats).

El so de les flautes, tocades per Julián Rincón, anava fent de fil conductor dels diferents escenaris.

4a presentació (avanç de resultats)

Com sempre, mentre esperem que ens arribin totes les fotografies, us fem un petit resum d'urgència de com es va desenvolupar la quarta presentació. Com en les anteriors vam aconseguir sorprendre els assistents amb coses que no s'acostumen a veure, però que caram, és que fer-les ens du una bogeria d'hores de feina i provatures.
I els assistents, com sempre, una joia, quan no els disfressem els fem anar d'una banda a l'altra. En aquest cas els vam rebre al preciós claustre de Sant Pau del Camp, allí la Lena, l'Iris i la Charo, en cada un dels costats del claustre (al quart hi havia la paradeta de venda), mostraven les tres plaquetones presentades: Citadelle de Carme Valencia, The "Capital-globber" de Bernhard Bleibinger i (No) habrá tropel d'Anabel Torres.

La Lena ensenyant la plaquetona del Bernhard mentre a l'altre extrem es veu altres assistents a qui l'Iris ensenyava la plaquetona de la Carme Valencia.

 Passada una estona van ser reclamats per seguir la Carme Valencia que, talment una guia turística va conduir el public fins la Sala Abat Safont acompanyats pel so de les flautes tocades pel Julián Rincón. Allí els poemes de Citadelle, penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

Els poemes de la Carme Valencia (al centre de la imatge), penjats del sostre, recreaven les columnes d'un temple romà.

 Després de les explicacions de l'autora, el so de la flauta ens dugué d'un temple romà a un temple romànic; el claustre havia estat decorat amb unes espelmes aromàtiques i des del centre vam poder veure el missatge enviat pel Bernarhrd Bleibinger, professor a la universitat de Port Hare (Sud-àfrica) traduït simultàniament per la Lena. En acabat va ser el Jaime D. Parra, també especialista en simbologia, que va desvetllar el misteri que s'amaga darrere de les figures dels capitells dels claustres romànics.

La Lena amb la tablet on es projectava el missatge del Bernhard Bleibinger (i que anava traduint simultàniament per als qui no dominaven l'anglès).

El Jaime D.Parra va completar els comentaris del Bernhard respecte a les teories de Marius Schneider sobre els capitells dels claustres romànics

El darrer viatge va ser màgic, conduïts en comitiva talment habitants de Hamelin, en els deu minuts al claustre la Sala Abat Safont s'havia transformat d'un temple romà a una festa de la Nit de Reis, amb el seu pessebre, el seu arbre de Nadal, les seves llums, el seu tortell... Allí, l'Anabel Torres, vestida de patge, ens va narrar el seu conte amb gran èxit de públic.

El Julián Rincón, vingut expressament des de París, anava guiant, al so de diverses flautes, els assistents entre els diferents escenaris i èpoques de la presentació.

L'Anabel Torres durant la recreació de la Nit de Reis (que és quan passa el seu conte).

I vam cloure la presentació amb el tortell (i les seves corresponents figuretes) i un gotet de moscatell.

Presentació 4: Carme Valencia, Bernhard Bleibinger i Anabel Torres

Tancant Valencia i atacant Bernhard

Comencem l'any acabant les darreres cosetes de la plaquetona de la Carme Valencia i posant-nos ja amb la producció de la següent: The "Capital-globber". Marius Schneider and the Singing Stones in St. Cugat, Girona and Ripoll, de l'alemany resident a Sud-àfrica Bernhard Bleibinger, un assaig sobre Marius Schneider i el simbolisme musical dels claustres romànics catalans.
Per als que aneu justets d'anglès (idioma en què està redactat el text), en Jaime D. Parra ha fet un pròleg més que complet on us podreu fer una idea força aproximada de les tesis de Schneider i la visió que en té en Bernhard, tot acompanyat d'il·lustratives fotos dels capitells en qüestió (els de Sant Cugat) i de diverses sorpreses, com no podia ser d'altra manera en una plaquetona.

En primer terme en Carles Molins retocant les fotografies dels capitells que apareixen a la plaquetona del Bernhard.

Mentrestant la Carme Borja numerant a mà els 48 exemplars de Citadelle de Carme Valencia.

I la Lena pintant els cartrons (dues cares, dues mans...) per a la plaquetona del Bernhard.

Els capitells de Sant Cugat

Com fem altres coses a banda de la plaquetona (i fins i tot algunes relacionades amb la plaquetona que fan de mal fotografiar i relatar), ens ha quedat un petit període d'aparent inactivitat, però tornem a posar-nos en acció.
La plaquetona del Bernhard Bleibinger és un estudi sobre les investigacions de Marius Schneider segons els quals els animals esculpits en els capitells romànics dels claustres de Sant Cugat, Ripoll i Girona eren la representació simbòlica de notes musicals. I, per il·lustrar-ho la Carmen Borja i el Carles Molins ens en vam anar a fotografiar aquestes pètries bestioles.

La Carmen Borja dirigint-se a l'entrada del claustre de Sant Cugat mentre el Carles li feia una foto.

La Carmen Borja i el Carles Molins en plena tasca fotogràfica.

La parella riallera posant davant del claustre.