L'Anabel des de Tenerife

L'Anabel Torres, des de Tenerife, ens envia les fotos de la nova versió dels dibuixos de la seva plaquetona (que, com sabeu, fem paral·lelament a  la del Jaime, bàsicament la Carmen Borja per la secció tèxtil).

L'Anabel mostrant un dels dibuixos que està fent per a (No) habrá tropel.

Un altre dels dibuixos, amb els Reis Mags i el ratolí Pérez.

El taller improvisat a Tenerife.

Més roba que és la guerra!

Com ja heu vist en altres entrades, la plaquetona de l'Anabel té una part tèxtil que traiem de camises de dormir, com en necessitàvem tres les vam comprar de diferents tons (violeta, blau i vermell) i l''atzar dirà quin us toca.
Dissortadament una de les camises de dormir (la blava concretament) era d'hivern i doncs, tot i que molt similar, d'una tela diferent que, ai las! quan havies de fer els forats del wire-o no reaccionava igual i podia donar problemes, de manera que vam haver de comprar una altra camisa de dormir (blava com la substituïda) i, el que és pitjor, la Carmen Borja va haver de tornar a fer un terç de la feina (inclosos els entretinguts coixins).

Als laterals les peces originals. Com podeu veure quan es feien els forats del wire-o per enquadernar-ho donava problemes. Al centre la nova tela, amb el mateix dibuix que les altres dues (violeta i vermella).

La Carmen Borja procedint a escorxar la camisa de dormir en les peces necessàries per als llençols de dalt, els de baix i els coixins, talment es tractés d'una carnisseria selecta.

La Carmen tornant a fer amb la nova tela els llençols de color blau.

Campament d'estiu. Jaime contemplatiu

El Jaime també va trobar estones per recrear-se amb la maqueta i les primeres proves de la seva plaquetona. Com ja hem comentat en altres entrades, el Jaime es troba molt més còmode en la reflexió i la contemplació que no pas a les exigents manualitats d'un campament d'estiu que no dubtem que recordarà per anys.

El Jaime mirant un dels plecs. Al seu costat la Carme Jounou preparant «Irismente».

El Jaime mirant una plaquetona de prova acabada.

Lectura reposada (que en els tres casos estigui mirant la pàgina d'«Irismente» és pura casualitat.

Campament d'estiu. Irismente

"Irismente" és un altre dels poemes-dòmino del Jaime que ha donat prou pel sac. Té quatre capes, una d'elles, la superior, amb diversos rectangles foradats. Les primeres proves es va fer en un paper que no acabava de tenir el to adequat, de manera que vam haver de recórrer a uns fulls liles iridescents descatalogats dels quals en teníem els fulls justos (és a dir, res d'equivocacions).

La versió original escanejada, a partir d'aquí s'havien de treure les diferents capes.

Diverses proves de les peces que formen "Irismente", com els trossos daurats. També proves de la piràmide i altres parts de la plaquetona del Jaime..

La Carme Jounou va ser l'encarregada de les manualitats. Aquí tallant les peces superiors. Després, amb una altra part de la màquina faria els cantons en ones.

Amb molta paciència, i la mostra al davant, la Carme va anar tallant amb cúter els vuit rectangles de la peça superior (i així, amb cada un dels exemplars de l'edició, cosa que no va fer pas en un sol dia...).

La Carme enganxant les diferents capes que, després, encolaria al paper base.

Campament d'estiu. Jaime D. Parra multitasca

El Jaime D. Parra és un home més de reflexió (especialment oral) que d'acció. Però la seva plaquetona l'està posant a prova enfrontant-lo a un més que variat desafiament manual. Com heu vist en altres post, precedents i següents, li ha tocat barallar-se amb força màquines i materials, tants que hem hagut de fer un post amb les que ens quedaven despenjades dels altres (i les que falten).
Per cert que, a cada nova jornada el Jaime proposa nous augments del preu que s'hauria de pagar la plaquetona (el darrer cop ja havia arribat a 225 euros per exemplars, si vingués a totes més d'un s'hauria d'empenyorar per tenir-les).

Va començar tallant  capçades.

Cada plaquetona compta amb la seva foto (juvenil) signada a mà.

Després va haver de fer amb cúter els talls per on passarà l'espasa cirlotiana.

I no es va lliurar de passar per la guillotina...

Campament d'estiu. Fendits

La particular estructura de la plaquetona del Jaime fa que les seves obres quedin ocultes i que, per accedir-hi, calgui tallar els fulls (com es feia antigament amb alguns llibres). Per fer-ho tenim uns fulls de 70 x 160 mm que cal doblegar en acordió (una mica com vam haver de fer amb la plaquetona de la Charo Mur).
En teoria es tracta d'una operació relativament senzilla (que, de poc, acaba amb la paciència de la Charo Mur en el seu moment perquè teoria i pràctica, quan es tracta d'aquest projecte, no solen coincidir).

La Carme Jounou va ser la primera a començar els fendits, ho feia amb precisió i delicadesa.

Després se n'encarregà el Jaime (més contundent) mentre la Carme s'ocupava de doblegar-los.

Campament d'estiu. Correccions

Les plaquetones passen diverses correccions a càrrec de diversa gent, de manera que les errades que s'escapen s'ho han de treballar prou (tanmateix ens enfrontem a poderoses forces malignes que oposen ferma resistència).

Com ja heu pogut veure en altres post, aprofitem qualsevol lloc per treballar per a la plaquetona. En aquest cas la Lena, al tren, corregint el pròleg de la Maite Jou per a Dominós. Aperturas. Integral de á ma zú lát.

La Carmen Borja comentant amb el Jaime alguns dubtes o correccions.

Campament d'estiu. Comencem a imprimir

Després d'un bon grapat de proves i treballs previs (i un cop descartats els papers jaspi perquè podien carregar-se la impressora) per fi vam passar a la fase de producció efectiva. La plaquetona del Jaime, Dominós. Aperturas. Integral de á ma zú lát, és possiblement una de les més complexes i espectaculars i recull l'etapa de poemes visuals a partir de peces de dòmino. Les diferents obres queden ocultes en uns fulls que s'han d'obrir, justament, amb l'única de les peces a la vista, l'espasa-poema dedicat a Cirlot.

Comencem a imprimir els papers!

La plaquetona és una feina de risc, tant el Jaime com el Carles es van tallar amb els papers. Una mica de cotofluix i cel·lo van resoldre de manera més pràctica que estètica la possibilitat de tacar els papers amb sang.

Impresos els papers s'havien de tallar d'un costat a fi i efecte de tenir un punt d'inici per començar a fer els plecs.

Nous papers per a la plaquetona del Jaime

Els que heu seguit el blog sabeu que vam dedicar una quantitat important de temps a fer els papers jaspi per a la plaquetona del Jaime. Doncs bé, a l'hora de la veritat (i un cop fets) eren un perill potencial per a la impressora perquè desprenien un polsim (de la pintura) que és una cosa que a les làser no els agrada ni gens ni mica. Com una màquina d'aquestes val molts diners i són molt senyors/senyores, al final vam decidir no arriscar-nos i buscar una alternativa.
El paper triat finalment va ser un Majestic Cream, metal·litzat, lleugerament daurat, on per la banda exterior hi anirien els primers versos d'"Estoy al borde de ser feliz" i, per l'altra les peces amb un fons d'aigües de tons "salsa de patates braves" com volia l'autor.

Les diverses variants i proves abans de triar el fons definitiu.

Proves sobre les primeres pàgines de Dominó (aperturas), Integral de á ma zu lat.

Bailando salsa, bailando salsa...

La darrera pàgina de la plaquetona del Jaime, just al dors de les instruccions, consisteix en uns diagrames amb els passos per ballar salsa. La Lena va fer de conillet d'Índies per veure si s'entenien (tenim els enregistraments en vídeo però pesa molt); si el dia de la presentació aconseguim que la gent s'arranqui a provar-ho ens podem fer un bon panxot de riure.

En primer pla les passes de ball, a l'esquerra un youtube amb la música i al fons la Lena fent els seus pinitos.

Cap de setmana a Castelldefels

La Carmen Borja i jo mateix vam anar aquest cap de setmana a Castelldefels, on vam tenir la pensada d'endegar el projecte Plaquetona-Vilamarins, amb un plantejament molt més modest que tal com va ara (i que ja hauríem acabat :-(
Lògicament vam aprofitar l'ambient plaquetonil de la població per anar planificant, arreu on anàvem, aquest esbojarrat projecte (a banda d'altres coses particulars que no vénen al cas).

La primera parada va ser un dinar a l'Olave, el lloc on va iniciar-se tot. Aquí amb la llista de les plaquetones fetes, les que estem produint ara mateix, les que estan a l'espera i els ressagats.

Sopar en un italià, en aquest cas centrant-nos en les cartes de navegació de la Borja.

Al vespre, un granissat de llimona, ordenant les cartes i els textos de la Borja.

Esmorzar a l'hotel, reprenent els mapes de Cartas de tréboles y diamantes de la Carmen Borja.

La setmana dels coixins (els coixins)

Una feina artesanal (i no és de les que més...), per a una plaquetona molt cuca. Paral·lelament mentre la Carmen anava fent els coixins, l'Anabel ens anava enviant, des de Canàries, els darrers retocs del seu text i dels dibuixos que l'acompanyen, la biografia i tots aquells detalls de darrera hora.

El primer es tallar les teles a la mida adequada.

El segon pas és posar-hi el farcit i cosir-los.

I al final es guarden ben guardats. En primer pla les teles tallades dels llençols de dalt i de baix.

Oi que fan patxoca :-)

La setmana dels coixins (la cosidora)

La Carmen Borja dedica les tardes a anar cosint els simpàtics i coloristes coixins, per no anar fent una entrada per dia hem fet un recopilatori de fotos:

Acabant la primera tanda de coixins.

Amb la segona tanda, els de to malva, es va posar a joc.

Alegria per la segona tanda acabada :-)

I per a la darrera tanda, amb la tela blanca i blava, també es va vestir a joc, una crac.

Comencem els coixins de la plaquetona de l'Anabel

Després de tallar la roba dels llençolets de dalt i de baix passem als coixins (ja m'adono que no sembla que estiguem parlant d'un llibre, però vaja, és el que tenen les plaquetones). S'han de farcir i cosir-los a mà (després d'haver descartat l'opció de fer-ho a màquina). La feina li ha caigut a la Carmen Borja (l'Anabel ve molt poc puntualment per Barcelona) i va fent a bon ritme (aquesta tarda ja n'ha fet sis!).

L'estesa de material i, en primer terme la maqueta base.

Un cop tallades les teles a mida es posa el farcit al mig (en plan canelons) i després s'ha de cosir.

La Carmen enllestint el sisè dels coixins del dia :-).

Maquetant la plaquetona del Jaime D. Parra

La gràcia (o la desgràcia si et toca fer-ho) de la plaquetona del Jaime és que pràcticament cada pàgina té una complicació especial, única i enrevessada. Conceptualment complexa, convertir el plantejament teòric en una cosa tangible ens aboca a moltes proves, canvis, afegits i, sobretot, paciència.

Les pàgines del Jaime han de passar per diversos programes i proves impreses per arribar a bon port (esperem...).

Els originals dels dominós ja tenien molta manualitats, però no n'havien de fer un munt de còpies!

Aquest és especialment punyetero, amb diverses capes i materials que ho compliquen força.