Gotets de píndoles

Una de les sorpreses per a la gent que vingui (el post el publiquem després de la presentació per no esguerrar-la), és que, després de la presentació dels autors els farem passar en una sala i, a l'entrada els donarem un gotet ple de píndoles de formes i colors ben variades, per ambientar. Lògicament es tracta de caramels (no teníem prou medicaments caducats).

La  Carme Jounou, la Charo Mur  i l'Iris Parra en ple campament pindolaire. 2 píndoles de cada mena (llevat de Mentos que no n'hi havia per als cent gots); i després, dels que en sobraven, a repartir.

El centenar de gots ja plens. El mosaic de colors recorda perfectament el que formaven també els sabonets de la Carme Jounou que es presenten el dia 2.

Les píndoles encapsades i llestes per al transport. Observeu que en tot moment es van fer servir guants de làtex.

Segona presentació de plaquetones

Marcatge

Abans de cada presentació hi ha un munt de feina frenètica (que fem en uns divertits campaments de treball), a banda de les plaquetones, entretingudes de fer amb ganes, intentem aportar novetats en cada una de les nostres presentacions, que, és clar, cal preparar. Avui toca sessió de marcatge

Marcant les pilotes de ping pong que tindran un paper important el 2 de maig.

I aquí el Jaime D. Parra segellant les bates servides per la Carmen Borja mentre la Carme Jounou fa fendits.

Un cop de mà de La Imprenta Ecològica

Els originals del  Marc Ignasi fan 75 x 50 cm, una mida massa gran per a la nostra guillotina, de manera que hem d'anar a demanat ajut als nostres amics de La Impremta Ecològica (Entença, 80, Barcelona), que, a més de contribuir amb papers per al nostre projecte, tenen una guillotina prou gran per tallar aquests fulls a la mida que toca.

L' Enrique de La Impremta Ecològica fent el primer dels talls.

Els 75 x 50 cm van quedara en tres peces de 15 x 50 i una de 30 x 50.

I, un cop tallats, s'emboliquen i es protegeixen bé per al viatge de tornada a Insòlit on s'hauran d'imprimir per les dues cares, guillotinar-ne alguns, doblegar-los i empaquetar-los.

Muntant els sabons

Sens dubte la plaquetona de la Carme Jounou serà una de les variades i coloristes, com ho són els vilamarins que representa.

La Carme Jounou col·locant cada sabonet en el seu lloc.

El sabons creen un autèntic mosaic.

El Jaime D. Parra i la Carme Jounou davant de l'obra.

Etiquetant sabons

Tot i que hi ha una foto-guia a la pròpia plaquetona, vam pensar que estaria bé que els sabons tinguessin alguna identificació per relacionar-los amb cada un dels autors que representen. I què més senzill que posar-hi una etiqueta al revers per a quan als més maldestres els caguin a terra i no sàpiguen on van.

Els diversos gomets amb les icones de cada plaquetona.

El Jaime D. Parra va ser l'encarregat d'anar «etiquetant» els sabonets, en aquest cas el de l'Iris.

15 sabonets x 48 plaquetones = feina pacient i meticulosa.

Un cop etiquetats els sabons s'havien d'anar posant al seu lloc.

Preparant un nou campament de treball

Tant per fer les plaquetones, com els preparatius de les presentacions, fem unes entretingudes reunions on la paciència i els treballs manuals van amenitzats amb boniques músiques triades pel youtube. Si ve el Jaime D. Parra els grans hits són la Kate Bush, la Diana Navarro o alguna selecció de cançons dels seus anys de joventut. És clar que, previ a l'arribada dels entusiastes col·laboradors hi ha una feina a fer (que no sempre dóna temps d'acabar i de vegades cal acabar-la mentre els altres van fent altres tasques).

Les capses preparades per quan arribin els reforços per folrar-les.

Els contenidor preparats per posar-hi els sabonets de la plaquetona de la Carme Jounou.

El campament en ple funcionament.