Fotos de la gran presentació a la goleta Karya

A les presentacions de les plaquetones fa fotos un grapat de gent i, és clar, entre recollir-les, seleccionar-les i etiquetar-les, sempre triguem una mica, però aquí estan, perquè els que hi vau ser recordeu com va anar i, els que no vau poder ser-hi us moriu d'enveja, perquè, com heu pogut llegir a les cròniques cada cop ens esforcem més per fer-ho sorprenent (i complicat).

Si cliqueu a la foto us durà a un Flickr amb les fotos de la presentació i els seus simpàtics peus, i parlant de peus:

Les nostres tres ajudants rebent instruccions. La Melissa va entendre perfectament l'esperit de la plaquetona, perquè no és que no fos fàcil anar amb aquests talonassos, és que era impossible (i tanmateix se'n va sortir:-)

Encara més fotos de la presentació a la Karya

Com vam fer tres presentacions simultànies en tres espais diferents no tenim cap foto amb tothom, de manera que en aquest enllaç (o clicant la foto) hi trobareu fotos espigolades dels assistents (que sempre se'ns escapa algú). Qui més qui menys duia un barret de mariner (excepte els tripulant de la goleta Karya, el nostramo Emili Gil, Senyor del Temps, i algun que altre rebel). Només un dels barrets va anar a parar al mar...
D'altra banda observareu que algunes persones portaven guants (sospitosament iguals que els que vam repartir a la primera presentació); es tractava de la gent que tenia una missió especial: els tres autors, els tres presentadors, les tres ajudants, els tres caixers i l'Emili Gil). (Tot i que, justament en la foto de sota, per pura maldat, no en porti ningú...).

Els primers a pujar a bord. Com podeu comprovar els preníem la filiació amb unes precioses plomes vermelles.

Anatol Eremciuc

Com sabeu, per a la tercera presentació de la plaquetona, vam poder comptar amb la col·laboració extraordinària de l'acordionista moldau Anatol Eremciuc, que ens va deixar a tots bocabadats no només amb el seu virtuosisme sinó amb la seva simpatia i amabilitat Per als que en vulgueu saber més coses podeu visitar el seu web: http://anatoleremciuc.wix.com/anatoleremciuc

Un tast de  la seva música.

Crònica a Pensión Ulises

Cliqueu a la imatge per accedir a la crònica.

Crònica de la 3a presentació per l'Iris Parra

Mentre no acabem de rebre totes les fotos de la presentació us fem cinc cèntims de com va anar:

L'Iris inspeccionant la proa de la goleta Karya, on va fer la presentació.

La goleta turca Karya va ser el lloc escollit per acollir una nova presentació de la singular col·lecció “La plaquetona-Vilamarins”. El projecte, que pretén reivindicar la col·lectivitat artística i l’artesania dins un sector força mecanitzat i individualista, ha celebrat la seva tercera trobada on s’han presentat tres nous llibres atípics i utòpics d’un total de quinze, cada un obres úniques, joies de col·leccionista: Niños de las estrellas, de l’artista plàstica MUR, Sub Jove. Cartas de tréboles y diamantes de la poeta Carmen Borja i Cartes de cors i piques del filòleg Eloy Torre.

Després de les dues anteriors presentacions en espais singulars de la ciutat de Barcelona (la biblioteca modernista de l’Escola del Treball, amb els autors Beneyto, Jaime D. Parra i Montserrat Prat, i la Sala gimbernat, antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina, amb  el Marc Ignasi, la Carme Jounou i l’Iris Parra), aquest cop el mar ha pres protagonisme en una vetllada plena de records i bellesa, sempre amb el punt irreverent i divertit que aquest particular grup d’artistes aporta als seus actes.  

La tripulació, molt disciplinada, es va presentar vestida de blau marí i/o blanc. Nosaltres els vam donar el barret de mariner i la meravellosa Crònica d'extraordinàries expedicions. I. Karya.

 Només arribar els assistents van ser obsequiats amb una gorra de mariner i un diari d’a bord fet manualment que incloïa tota la informació sobre el projecte i els llibres protagonistes de la nit. Les presentacions es van dividir en tres espais del vaixell, de tal manera que es produïen de manera simultània mentre el públic gaudia de les meravelloses vistes del port de Barcelona. Un toc de xiulet era l’encarregat de marcar el tempo de la vetllada mentre els tres presentadors, (Lena Torre, Iris parra i Carles Molins) distribuïts a popa, proa i la terrassa central s’encarregaven de conduir l’acte.

 

La Carmen Borja va obrir el foc a proa de la mà de l'Iris, mentre que simultàniament al centre Carles Molins presentava la Charo Mur i a popa la Lena presentava l'Eloy Torre encarnat per Jaime D. Parra.

La primera autora en obrir foc a la zona de proa va ser la Carmen Borja, poeta amb una llarga trajectòria que en aquesta ocasió presentava una nova proposta innovadora i detallista sobre el seu imaginari intern. Subjove. Cartas de tréboles y diamantes parla de la universalitat però, a la vegada, de les memòries de l’autora, que ha aconseguit plasmar en aquest llibre un recorregut per les seves obres anteriors.  Sota un emblema que recorre la seva poètica, el mar, trobem aquí les cartes de navegació entre les paraules de Carmen Borja, però sobretot un mapa del seu món, profund, transcendent, metafísic, i a la vegada carregat de sentiment. El llibre, que conté paper jaspiat fet a mà i cartes que recorden el tarot està compost per un total de 22 poemes que recorren espais geogràfics, vinculats a les seves anteriors obres com Libro de Ainakls (1988), Libro de la torre (2000), Libro del retorno (2007) o Mañana (2011). 

 

Jaime D. Parra en el paper d'Eloy Torre presentat per la Lena Torre, a popa.

 En segon lloc, es va presentar l’obra pòstuma de l’Eloy Torre, un dels fundadors del grup que va morir l’any 1993 i a qui s’ha volgut retre homenatge. El llibre recull part de la correspondència personal de l’autor entre els anys 1983 i 1985, amb facsímils de les cartes manuscrites en papers originaris de l’època, que es presenten dins de sobres amb segells d’aquell període, d’aquí el nom Cartes de cors i piques. Va ser, possiblement, un dels moments més emotius de l’acte ja que es van explicar records i anècdotes de la seva vida.

 

Duel d'acordionistes, al fons el virtuós Anatol Eremciuc i en primer pla la Charo Mur mostrant la seva plaquetona-acordió.

Finalment, però no per això menys espectacular, es va presentar l’obra gràfica Niños de las estrellas de la pintora MUR, l’obra de la qual, carregada de simbolisme i espiritualitat s’engloba dins el realisme màgic, amb referents com Joan Ponç, Louis Cattieux, Leonora Carrington o Remedios Varo. El seu innovador format es divideix en dues franges de quasi un metre de llarg plegades en forma d’acordió. Inclou 18 imatges per una cara i un conjunt de composicions geomètriques pintades a cada un dels llibres manualment per l’autora en daurat i platejat a l’altra, que conviden a expandir-se i contraure’s pel seu univers particular. La seva presentació va anar acompanyada d’un text de l’autora i el prodigi musical de l’acordionista moldau Anatol Eremciuc qui va oferir al final de l’acte un breu concert a coberta mentre els assistents prenien una copa i la lluna il·luminava una nit bressolada pel mar en calma.

Cada un dels grumets va tenir la seva ració de beguda.

Últimant detalls

Com sempre cada presentació de la plaquetona està plena de petits detalls que també s'han de cuidar.

A l'esquerra el bigoti que ha de dur el Jaime D. Parra per transmutar-se en l'Eloy Torre (que portava un bigoti més nietzschià que aquest, però vaja). A l'esquerra, la Lena amb el vestit que duria. De fet, tots els assistents hauran de venir de blau marí i/o blanc per donar més ambient.

Com només hi ha 22 plaquetones a la venda i tres espais, en repartirem 7 a proa, 7 a popa i 8 a l'espai central. En qualsevol moment de la presentació, qui vulgui comprar-ne una, farà un senyal als ajudants i li donarà l'espelma de sota, com si s'anés consumint fins que s'acabin. I després, és clar, en acabar la bescanviaran, previ pagament dels 50 euros per les 3 plaquetones.

Nostramo Emili Gil practicant amb el xiulet de contramestre per a la 3a presentació

L'Emili Gil practicant amb aquest fascinant xiulet.

El xiulet i el rellotge amb què nostramo Emili Gil, Senyor del Temps, ha de marcar les tres presentacions simultànies.

 

Assaig de la presentació

Fer la presentació a la preciosa goleta Karya té un petit inconvenient: no hi ha cap espai prou gran per reunir tota la gent que hi vindrà. Com sempre, a cada problema hi trobem una solució tan enginyosa com complicada. La idea és fer tres presentacions simultànies, amb tres presentadors i tres espais (proa, centre i popa) i, els tres autors, passant coreogràficament pels tres llocs. Tot ha d'estar perfectament cronometrat perquè les presentacions han de durar el mateix en els tres espais per permetre que tot flueixi alhora (per això el xiulet de contramestre que ha de donar els punts temporals).
Per a més complexitat, un dels autors, l'Eloy Torre, va morir fa anys, de manera que el seu amic de tota la vida, Jaime D. Parra, es transmutarà en l'Eloy.
Reunits doncs, els tres autors (Carmen Borja, Charo Mur i Eloy Torre-Jaime D. Parra) i els tres presentadors (Lena Torre, Iris Parra i Carles Molins), vam trobar-nos per fer un assaig general i veure com ens coordinàvem perquè tot surti la mar de bé. És clar que, de fet, només van poder traçar unes directrius...

Els autors i presentadors reunits per fer que tot surti la mar de bé.

La Lena prenent notes dels bons propòsits per a la presentació.

L'esquema dels diversos llocs dels vaixells amb la distribució, no només dels presentadors, sinó també dels ajudants i els caixers i el recorregut dels autors.

Article de Teresa Costa-Gramunt a Núvol

Cliqueu a la imatge i accedireu al preciós article de la Teresa Costa-Gramunt.

Crònica d'extraordinàries expedicions (II)

La idea era reproduir uns d'aquests quaderns trobats en les novel·les d'aventures, per això les fotografies estaven tractades per simular dibuixos, el text estava escrit a mà, la prosa era antiga, la coberta era tipus pell (a pell ja no ens donava el pressupost), la mena de paper triat i, la feina d'envellir-lo (la millor manera és submergir-lo en aigua de te o de cafè i després escalfar el paper en un forn o un microones, i així agafa la textura que desitjàvem, dissortadament totes les proves topaven amb el tòner, ja que, amb la temperatura del forn o del microones es tornava a fondre i ho espatllava), al final vam haver de fer un mig mig.

Les vores submergides en aigua barrejada amb pols de carbó.

Les vores eren trencades a mà per donar l'aspecte de vell.

Després es tornaven a mullar totes les vores per donar aquest aspecte arrugat i, a més, les fulles es ruixaven amb una barreja d'alcohol i marro de cafè (l'aigua trigava massa a assecar-se).

Crònica d'extraordinàries expedicions (I)

A la primera presentació vam donar cinc sobres que contenien informació sobre la plaquetona i els autors que es presentaven. En la segona va ser una llibreta, Una altra classe d'anatomia. I en aquesta, com emprenem un viatge al voltant de tres plaquetones a bord de la goleta Karya vam decidir obsequiar els assistents amb un llibret de 58 pàgines, amb moltes fotos «dibuixades».

Després d'haver-lo maquetat la Carmen Borja va escriure tot el text a mà (i després s'escanejaria i substituiria el que estava picat a ordinador).. Una feinada, però tot sigui a major glòria de la plaquetona.

Paral·lelament  la Lena tallava les cobertes símil pell. Tenint en compte que era una peça de 1,40 x 2,40 m no va ser senzill fer-ho entrar a la guillotina.

Ja tallades les peces a mida calia afegir-hi la pestanya i la tanca .

L'interior del quadern, ja imprès en paper especial, es va haver d'engrapar per optimitzar ho fèiem de dos en dos).

I posteriorment es guillotinava pel mig per treure dos quadernets.

3a presentació a la goleta Karya