Per fi, a Barcelona

 Després d'alguns intents de portar aquesta fascinant exposició a Barcelona (frustrades per algun càrrec de la Generalitat de Catalunya o la covid), per fi la capital de Catalunya podria contemplar les plaquetones i les iketones, que tant van triomfar a Girona i la Sénia, però ara amb l'afegitó de les ceramiquetones fetes per l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, i amb l'ajut de l'Associació de Ceramistes de Catalunya que ens va cedir el seu local al bell mig del Raval.

La sala de l'Associació de Ceramistes de Catalunya abans de començar el muntatge.

Lena Torre (que va venir expressament des de París per fer el muntatge) amb Carmen Borja.

L'exposició, amb el doble d'espai per cada plaquetona.

També s'hi van exposar molts dels objectes de les cinc fantàstiques presentacions.

I així de bonica ens a quedar tot plegat.

Les cobertes de les cinc plaquetones sobrevolant l'exposició.

Les ceramiquetones I

Per tancar aquest projecte tan impressionant i forassenyat, què millor que fer-ho a Barcelona, aquest cop amb un nou desafiament: Es podria aconseguir fer la representació ceràmica, de les representacions florals, de les plaquetones? Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, per veure si acceptava el repte i, com som de la mateixa corda (vaja, que no toquem massa vores), va dir que sí.
Aprofitant que anàvem a la inauguració de La poesia sempre tindrà un plat a taula, a la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, amb peces seves, ens vam apropar al seu taller.

La ceramiquetona per a Soli Celli, de la Lena Torre.

Peces per als llibres de l'Iris Parra i del Jaime Parra.

Cara i dors dels 15 penjolls, representació ceràmica de la plaquetona de la Carme Jounou

.

Peces per als llibres d'Anabel Torres i Carme Valencia.

Les ceramiquetones de les iketones de les plaquetones del Marc Ignasi i del Bernhard Bleibinger