Per fi, a Barcelona

 Després d'alguns intents de portar aquesta fascinant exposició a Barcelona (frustrades per algun càrrec de la Generalitat de Catalunya o la covid), per fi la capital de Catalunya podria contemplar les plaquetones i les iketones, que tant van triomfar a Girona i la Sénia, però ara amb l'afegitó de les ceramiquetones fetes per l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, i amb l'ajut de l'Associació de Ceramistes de Catalunya que ens va cedir el seu local al bell mig del Raval.

La sala de l'Associació de Ceramistes de Catalunya abans de començar el muntatge.

Lena Torre (que va venir expressament des de París per fer el muntatge) amb Carmen Borja.

L'exposició, amb el doble d'espai per cada plaquetona.

També s'hi van exposar molts dels objectes de les cinc fantàstiques presentacions.

I així de bonica ens a quedar tot plegat.

Les cobertes de les cinc plaquetones sobrevolant l'exposició.

Les ceramiquetones I

Per tancar aquest projecte tan impressionant i forassenyat, què millor que fer-ho a Barcelona, aquest cop amb un nou desafiament: Es podria aconseguir fer la representació ceràmica, de les representacions florals, de les plaquetones? Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb l'Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, per veure si acceptava el repte i, com som de la mateixa corda (vaja, que no toquem massa vores), va dir que sí.
Aprofitant que anàvem a la inauguració de La poesia sempre tindrà un plat a taula, a la Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, amb peces seves, ens vam apropar al seu taller.

La ceramiquetona per a Soli Celli, de la Lena Torre.

Peces per als llibres de l'Iris Parra i del Jaime Parra.

Cara i dors dels 15 penjolls, representació ceràmica de la plaquetona de la Carme Jounou

.

Peces per als llibres d'Anabel Torres i Carme Valencia.

Les ceramiquetones de les iketones de les plaquetones del Marc Ignasi i del Bernhard Bleibinger

Un dia extra

Tot i que l'exposició havia de durar fins divendres per tenir temps de desmuntar-la, ens havíem trobat gent que tenia moltes ganes de veure-la però que no havia pogut. Com som gent amable i atenta, vam decidir fer una sessió per aquesta gent a les 12, però en veure-la oberta hi va anar entrant gent (de fet 36 persones, i arrodonint la xifra final a 270 visitants).

Tot i que havia de ser una visita per a uns quants al final hi va anar entrant molta gent.

Com sempre el moment culminant era el passi del vídeo de Soli Celli.

A la dreta Víctor Gimeno, col·laborador de la Casa de l'Artista i alcalde de la Sénia (1979-83 i 1991-95).

Els que van tancar l'exposició va ser la família de la bicefàlica escriptora de novel·la romàntica Elisabeth Urian.

Sant Bartomeu, patró de la Sénia

El dia de la clausura oficial de l'exposició va coincidir amb el dia més important de festes, Sant Bartomeu, patró de la Sénia, que se celebra amb una processó que passa, justament, pel Portalet, on és la Casa de l'Artista i, doncs, l'exposició.

Alguns dels participants de la processó van passar una estona abans per poder veure les plaquetones i les iketones.

Amb corbata vermella alguns dels músics de la nombrosa i excel·lent banda de l'Agrupació Musical Senienca., fundada el 1904.

També ens va visitar la pubilla Maria Sebastià Benet i els seus pares, bons amics de fa anys.

La processó passant per davant de la Casa de l'Artista i molts donant-hi un cop d'ull.

Cinquè dia

El darrer dia oficial de tenir l'exposició oberta va continuar tenint una bona assistència, en alguns casos gent que ja hi havia passat i volia repetir, d'altres que venien a tornar a veure el vídeo de Soli Celli, i uns altres que venien pel boca a boca o, directament, perquè els acompanyava algú que ja l'havia vista.

El pintor Prades (amb gorra) va ser un dels visitants.

Molta gent va fer fotografies, tant de les plaquetones com de les iketones.

Espontàniament es formaven grups ben interessants.

Quart dia

Dimecres al migdia els vilamarins que ens havien vingut a visitar se n'havien tornat als seus respectius llocs, de manera que l'endemà la Carmen Borja i el Carles Molins continuàvem fent de guies i l'Emili Gil ens donava un cop de mà controlant que no se'ns acumulés més gent de la que podíem atendre.

La Carmen atenent un altre grup de visitants.

Un grup notable de  la gent que va passar per l'exposició va ser tan amable de posar alguna cosa al llibre de visites.

Una de les coses que ens va agradar especialment va ser que va passar gent de totes les edats.

El moment final del vídeo culminava l'exposició, però és clar, de vegades amb diversos grups a alguns els tocava a mig recorregut.

Tercer dia

Un nou dia de visites. Agrair la gent que ens deia que estaven molt contents que a la Sénia es pogués veure una exposició així.

En primer pla la iketona de la Montserrat Prat. La simpàtica frase que l'acompanyava, dels llibres surten pensaments, se'ns va esguerrar perquè no és temps de pensaments i es van haver d'acontentar amb unes violetes.

Tot el veïnat, com ja va passar a Girona, va visitar l'exposició, en aquest cas la veïna del davant, l'entranyable Puri Guerra.

Els visitants van anar passant durant tot l'horari d'obertura.

L'Emili Gil, un cicerone excel·lent

Per a Temps de Flors a la Sénia van venir alguns dels autors de les plaquetones, i també el Ricard Vela (també havia de venir la gent del Vidmar Festival, però per un petit malentès van fer cap a Girona, ha ha). El cas és que el gran senienc Emili Gil, a banda de donar-nos un cop de mà en tot, va organitzar-nos un parell de rutes a llocs emblemàtics de la Sénia. Des d'aquí el nostre agraïment.

El primer dia l'Emili Gil ens va dur al pont penjant del Molí la Vella, un dels llocs on es va filmar Soli Celli.

En aquesta entranyable foto de grup fent el borinot sobre les passeres es pot veure com de buit baixa el riu Sénia.

L'endemà vam anar a visitar la Casa dels Ulls, lloc protagonista d'algun dels textos de l'Emili Gil.

La darrera visita va ser, com no podia ser d'altra manera coneixent l'Emili, el cementiri.

Segon dia

Puntualment com cada dia, vam obrir l'exposició a les 11 (i fins les dues del migdia), en aquest cas amb una assistència notable, 62 persones.

Una de les visitants escrivint en el llibre d'honor comentaris elogiosos de la mostra.

De tant en tant se'ns acumulava un munt de gent.

El Jaime D. Parra, anava apuntant el nombre de visitants en un conegut diari esportiu.

L'exposició donava peu a interessants reflexions entre els visitants.

Videodansa

Paral·lelament a l'exposició (i, de fet, de manera simultània) ens emboliquem en el projecte d'enregistrar un videoclip (de fet videodansa) a la Casa de l'Artista, amb la Montserrat Iranzo i Domingo d'estrella dansaire.

Miss Iranzo mostrant la seva confiança en el projecte.

Part de l'equip de filmació .

En ple rodatge.

El Julián i el Carles fent pràctiques a l'exposició Lo cinema a la Sénia.

L'exposició a la televisió Canal Terres de l'Ebre

Els de Televisió Terres de l'Ebre ens van venir a fer un petit reportatge (que podeu veure a ebredigital.cat o aquí mateix).

El càmera en un moment de la filmació.

Primers visitants de l'exposició Temps de Flors a la Sénia

A les 11 en punt vam obrir l'exposició i, de seguida van aparèixer els primers visitants, el més matiner el director de Joventuts Unides (una de les entitats més importants de la Sénia), i pràcticament alhora, l'alcalde de la Sénia, en Joan Moisés i la seva parella. Ben aviat se'ns va acumular la gent, fins al punt que havíem de fer torns.

Justament els primers visitants de l'exposició van ser l'alcalde de la Sénia, Joan Moisés, la seva acompanyant i el director de Joventuts Unides, Albert Queralt.

En Carles Molins ensenyant el videoclip de Soli Celli, rodat parcialment a la Sénia.

L'aforament del local i el fet que són visites guiades fa que si hi ha massa gent hagin d'esperar a la porta. La Maite Jou, aquí, fent una introducció a les plaquetones.

El Carles Molins fent l'explicació a un grup mentre, a l'altra punta, la Carmen Borja n'atenia un altre.

Fenc Shui Generis

Per acompanyar l'exposició vam preparar un petit muntatge a l'aparador dels baixos de la Casa de l'Artista en Terres de Cruïlla. Era la introducció a Temps de Flors a la Sénia, una preciositat.

No sempre és fàcil fer els muntatges, de vegades els objectes se'ns rebel·len..

Però amb la nostra pacient persistència tot acaba més o menys a lloc.

Un muntatge especial per a Temps de Flors a la Sénia.

Fenc Shui Genereis.