Reunió santjoanesca 2. Les tradicions

Si heu seguit el blog (o sou dels vilamarins, és clar), sabreu que tradicionalment el grup es troba a cal Jaime (al carrer de Vilamarí) per la nit de Reis i per la nit de Sant Joan. Enguany, però, la trobada ha estat el dia de Sant Joan a la tarda perquè així hi poguessin venir també l'Iris i la Lena (aquesta directament de l'aeroport).

El Jaime i la Carmen Borja amb les tradicionals coques de Sant Joan.

No hi ha Sant Joan sense petards, aquí el Carles encenent una discreta piula davant les fumadores del grup.

I no podien faltar les tradicionals (i pacífiques) bengales.

Reunió santjoanesca 1. El grup

Enguany, dels fixos, ens va faltar la Charo (el Marc Ignasi només ve a la trobada de Reis), l'Anabel acostuma a ser fora i en Bernhard ho té difícil per venir des de Sud-àfrica.

Foto de grup. El Jaime D. Parra. la Maite Jou trient el cap, el clatell del Lluís Esteve que vilamarineja però no participa dels projectes vilamarins, la closca de la Montse Prat i, a l'altra banda, la Carme València, la Carmen Borja, la Lena Torre, l'Iris Parra i el Carles Molins. La Carme Jounou feia la foto i en Beneyto va arribar més tard.. L'Eloy, com sempre, ens acompanyava en esperit.

Aprofitant la trobada la Montserrat Prat va voler celebrar, en agradable companyia, els seus setanta-tres anys.

La Montse Prat envoltada d'alguns dels vilaramins presents (entre ells la Carme Jounou i el Beneyto que no sortien a l'altra foto).

I encara més manipulació espasera

Doncs un cop impreses, contracolades, retallades, plastificades, tornades a tallar encara cal una altra  passada per la laminadora a 150 graus per acabar-les de deixar bé i que puguin fer la seva funció.

Les espases s'ha de passar d'una en una, però és clar es pot fer més o menys simultàniament.

La Lena va ser l'encarregada de tan afilada feina.

Les espases quedaran molt xules, però renoi, quina feinada (això sí, a joc amb la complicadíssima plaquetona del Jaime).

Fent les proves de roba

Un cop comprats els tres models d'estampats/pijames per a la plaquetona de l'Anabel comencem a retallar les peces a la mida del «llençol» de dalt i del «llençol» de baix, i després amb els retalls farem els coixins.

Els tres simpàtics pijames amb els estampats de colors diferents (els textos també aniran a joc).

La Carmen Borja preparant els models base (en primer terme les peces corresponents als llençols de baix i, el més petit, al de dalt, a la mà les proves amb el coixí).

La Carmen Borja mostrant orgullosa el model de coixí, cosit a mà (el primer fa gràcia, quan en porti quaranta-vuit ja no estarà tan alegroia...).

Més retallades

Recapitulem: Primer les espases s'imprimeixen, després es contracolen perquè l'altra cara també sigui brillant, posteriorment es retallen, es plastifiquen i, ara toca tornar-les a retallar amb els plastificat, per, posteriorment, tornar-les a passar per la laminadora (i això només és un sol poema del Jaime!!).

Com es una feina que es pot fer a casa en Carles allarga la jornada plaquetonera tot retallant les espases plastificades.

Sense ser una feina complicada sí que és prou entretinguda.

Plastificant les espases

Un cop les espases han estat impreses, contracolades i retallades, cal plastificar-les per, posteriorment tornar-les a retallar (i tota aquesta feinada per a una sola pàgina!)

Les espases es posen entre dos fulls de plàstic que tenen un adhesiu que, quan s'escalfa a la laminadora (a uns 150/160 graus) es fon i queda plastificat

Com es pot veure els plàstics quan entren són semiopacs però en sortir ja són ben transparents.

Localitzada la roba per a la plaquetona de l'Anabel

Aquest és un tema que s'arrossegava de fa molt de temps. La plaquetona de l'Anabel és un conte infantil sobre el Ratón Pérez com en diuen a Colòmbia i aquest conte està dins d'un llitet per al qual, necessitàvem una roba que tingués un caire infantil, que no s'esfilagarsés, que tingués un estampat petit, en fi, que no era tan fàcil. Vam visitar diverses botigues de roba però cap no acabava de fer-nos el pes. Fins que finalment en un xinès vam trobar uns pijames de senyora amb diversos estampats, una textura idònia i un preu força competitiu (de fet ja fa temps que és més barat comprar un vestit que la roba per fer-lo).

Potser no té massa sentit fer malbé una camisa de dormir per aprofitar la roba, però renoi, si és la millor solució...

Un dels tres estampats triats, de talla XL que així entra més tela :-).