Comencem els papers d'aigua per a la plaquetona del Jaime

Se'ns dubte la plaquetona del Jaime D. Parra serà una de les més espectaculars i, també, de les més complicades. El paper que vàrem utilitzar a la maqueta (un blau grisós brillant), no li va acabar de fer el pes (en principi), després en vam proposar un altre més alegroi, però tampoc no era ben bé el que volia. I, com estàvem al Restaurant del Barri prenent unes braves va dir que, a ell, el que li agradaria era un paper amb el color de la salsa de les patates braves.
L'equip de creatius irresponsables vam començar a treballar i fer proves i, el que més s'assemblava al que volia el Jaime era el paper d'aigües. Dissortadament tenen un preu força considerable. Llevat que te'ls facis tu mateix i no t'importi emmerdar-ho tot. I au, a fer proves amb papers diferents, diversos tints i espessidors fins aconseguir uns resultats raonable. Color salsa de braves, és clar.
Avui, la Lena ha començat la producció (lenta i delicada) dels primers fulls:

La Lena barrejant l'espessidor.

El moment delicat d'enretirar el paper.

Estenent els primers papers d'aigua per a la plaquetona del Jaime. Com es pot veure no n'hi ha ni un d'igual.

Numerant els exemplars del Beneyto

L'encarregada de numerar els exemplars a mà és la Carmen Borja, més que res, perquè té una lletra (i uns números) que s'entenen. És un dels processos que més ens agrada perquè vol dir que ja hi tenim el peu al coll.

Numerem a la pàgina del colofó on hi ha les característiques de paper i tipografia de cada plaquetona.

Els més observadors apreciaran que entre la data d'acabament que apareix al colofó i la que figura en aquest diari-blog hi ha un petit desajustament temporal, és a causa d'un fenomen quàntic que ara seria molt llarg d'explicar.

Revisant exemplar a exemplar

Cada un dels exemplars es revisa meticulosament per comprovar que tot està raonablement com hauria (dins de les singularitats i ganes de tocar els nassos de la plaquetona, és clar).

La Lena Torre ensenyant a la Charo Mur alguns detalls a revisar.

Els exemplars es separen amb màcules perquè quedin impecables i es revisen per tots els angles.

En Carles Molins comprovant que no hi hagi cap pàgina fora d'ordre o malament. I sí, encara en vam trobar una.

Repel·lent repelat

Coses que s'aprenen just quan ja has fet tard. No es poden fer els guillotinats i els forats del wire-o per separat. Com comentàvem en una altra entrada perquè el Beneyto pogués fer els seus dibuixos personalitzats vam imprimir i guillotinar les seves portades i portadelles i la resta en dues tandes. Resultat, allò no casava (sí, al món normal tot hauria d'haver casat però al planeta plaquetona les coses tenen una lògica diferent). Total, que vam haver de repelar els interiors, una operació delicada .

Per ajustar els forats a la mateixa mida va caldre repelar els interiors (a trossos que si es fa tota la plaquetona de cop patinen i es fan malbé)

Gairebé set minuts és el que es trigava a repelar una sola plaquetona, una feina extra i pacienciosa que ens esforçarem en properes casos perquè no calgui (beneïda experiència!).

Comença la plaquetona de la Mur

Dels dos frisos de la Mur, un feia temps que el teníem retocat (com són de gairebé un metre es van haver d'escanejar en diversos fragments, després empalmar-los, igualar tons i redibuixar les vores per fer la sang, és a dir, estendre el dibuix perquè després, quan es guillotini, arribi fins als marges), el segon dels dibuixos l'havíem preparat la setmana passada.
Avui ha passat la Charo Mur per donar el vistiplau, fer proves de fendits i, un cop tot correcte, ja hem imprès els interiors de la seva plaquetona i se'ls ha endut al seu taller per dibuixar, amb retolador daurat (i japonès), el dors negre, plaquetona a plaquetona, de manera que tots els afortunats posseïdors de la seva obra tinguin un llibre únic.
I encara em dóna temps d'anar a veure el Barça :-)

Els fulls d'un metre de llarg imprimint-se sota la mirada de l'autora.

Les dues parts que van impreses i al costat les proves de doblegat amb la fendidora.

  

La Charo Mur enduent-se la part impresa de la seva plaquetona per tal de dibuixar l'altra cara exemplar a exemplar.

Muntant plaquetones del Beneyto

Reprenem la plaquetona del Beneyto (fins avui la Carmen Borja no s'hi ha pogut posar perquè estava preparant una lectura que va fer ahir a Cita de Poetes del Carrer Major, a Santa Coloma). Havíem de muntar les portades i portadelles personalitzades pel Beneyto amb la resta de pàgines comunes i les de la seva obra (per temes de producció hem hagut de fer els forats en tres tandes, a banda de les cobertes, cosa que sempre és una complicació perquè de vegades casen i d'altres no, temes tècnics que no us han d'amoinar perquè els resoldrem amb una mica de feina extra, una altra cosa és que us toqués fer-ho a vosaltres, perquè és una murga).

Primer el vegetal, portada i portadedella personatlizades pel Beneyto, liminar, el gruix de l'obra i, finalment, el colofó.

Segons fendits de la plaquetona beneytiana

Per fer les cobertes primer cal fer els fendits dels lloms, guillotinar el tros que sobra una en una (no ho podem fer abans, totes de cop, perquè són massa llargues), després imprimir-les, verificar que estiguin centrasdes, posteriorment passar-les pels rodets calents de la plastificadora perquè fixi més el tòner (com és una impressora ecològica escalfa menys els rodets, amb papers normals això no és un problema, però amb les cartolines extremes que hi posem, doncs patim més). Un cop fet tot això, torna a la fendidora per als plecs de cortesia i així tenir-les llestes per fer els forats i posteriorment muntar-ho i posar-hi el wire-o. Doncs bé, avui tocava fer els plecs de respecte.

Carles Molins fent delicadament els plecs de cortesia.

Aquí es poden veure els diferents topalls depenent del fendir a la coberta que s'ha de fer.