Copes i espases

La Carmen Borja i el Carles Molins vam desplaçar-nos a casa el Jaime per recollir les espases cirlotianes que havia estat retallant durant la setmana. Aprofitant que justament feien la final de Copa vam poder gaudir d'un extraordinari gol del Messi i d'un resultat just malgrat que, personalment, en aquest cas hauria estat ben bonic que guanyés l'Athletic que fa molt que no guanyem res i els afeccionats passejant per Barcelona van ser una delícia (i, la veritat, que tots siguin bascos també fa molta salivera).

Les espases retallades pel Jaime i les tisores (cinc!) que va fer servir.

Pintant cartrons i capçades (2)

Com cada plaquetona necessita un centenar de cartrons (i el mateix nombre de capçades), va caldre fer una altra sessió.

La Lena i la Carmen en una nova sessió de pintura.

En primer terme l'estenedor on s'assequen les tires de capçada (un cop seques s'hauran de tallar a la mida de cada llom).

A la dreta una nova tanda de cartrons per pintar, sobre la cadira el pot de pintura (en faltarà un altre pel cap baix.

Pintant cartrons i capçades (1)

Avui una nova sessió de pintar cartrons (com recordareu la idea inicial era que anessin amb el seu color natural, el gris, després ens va semblar que les vores vermelles, fent joc amb el color de les cobertes, li donaven més gràcia, però, ja posats, per què no pintar-los tots per les dues cares i, apa, que només són un parell de capes).
I també hi ha les vorades (aquests trossets de tela que hi ha als lloms).

Es fa una estesa de cartrons que es pinten per una cara i, quan estan secs es pinta l'altra cara. Posteriorment s'ha de donar una segona capa. Mentrestant la Carmen pintava capçades.

La Lena pintant cartrons amb el rodet mentre la Carmen pinta les tires de capçades amb pinzell.

Deures casolans

Després de veure com el Barça guanya la 23a Lliga (amb un partit molt fluixet, tot s'ha de dir), fem cap a Vilamarí on explico als Parra la metodologia de les espases, és a dir, primer contracolar les dues cares platejades i posteriorment retallar-les (cosa no tan senzilla perquè com és prou gruixut costa força). Quan hagin acabat els deures després caldrà plastificar-les i tornar-les a retallar.

El Jaime i la Carme Jounou i la Carmen Borja lluitant contra el paper que protegeix l'adhesiu de doble cara (qui s'hi hagi trobat sabrà com de complicat és desenganxar-lo).

El Carles i el Jaime retallant.

Les primeres espases retallades :-)

Espases elèctriques

Avui ha tocat imprimir les espases cirlotianes bàsiques per accedir als continguts de la plaquetona del Jaime. En principi s'havien d'haver imprès (com les proves) amb la HP9500 que passa una etapa mentalment desequilibrada (vaja, que fa el burro tant com pot), i al final ho hem hagut de fer (com gran part de les plaquetones) amb la Xerox 7800. Sigui com sigui, el cas és que vaig veure com les cartolines platejades, quan sortien de la impressora, feien com uns reflexos blaus que, quan vaig anar a treure-les vaig veure que no eren tals perquè em vaig fotre una enrampada més que considerable. Allò blau eren espurnes d'electricitat, que es van reproduir quan per eliminar-la picava les cartolines amb unes tisores (amb mànec de plàstic, és clar). Impressionant.
Un cop impreses i deselectritzades calia contracolar-les perquè per l'altra banda també fos brillant, de manera que les vam enganxar sobre adhesiu de doble cara. Més endavant s'han de retallar, plastificar i tornar a retallar...

Sembla que aquesta cartolina platejada té la capacitat d'acumular electricitat estàtica amb gran malícia.

Les cartolines enganxades en la bobina d'adhesiu de doble cara.

El Jaime s'enrotlla

Com ja és un clàssic de la plaquetona, els autors s'hi impliquen molt directament. Avui li ha tocat el torn al Jaime amb la seva. Tot i que sempre diu que és un pocatraça, la veritat és que se n'ha sortit prou bé. Es tractava de doblegar el seu desplegable d'un metre perquè entri dins del llibre, i vam idear un sistema senzill i molt pràctic per fer-ho

Agafant un tub com a ànima s'hi enrotlla el paper.

Després el treu el paper de l'ànima de cartró.

I s'aplana, de manera que, un cop aixafat el tub, els plecs queden pràcticament iguals sense càlculs.

I ja queden la mar de ben doblegadets llestos per guillotinar i enquadernar amb la resta de pàgines.

Reunió improvisada de plaquetoneros

Després d'un acte a l'Aula d'Escriptors on havíem coincidit un grup de vilamarins, vam aprofitar per fer una cerveseta (tot veient de reüll el Madrid a la Champions) i, ja posats, comentar com anava avançant el projecte.

La Carmen Borja, la Charo Mur, el Jaime Parra, el Carles Molins i en Beneyto mentre miraven les proves d'impressió dels fulls llargs del Jaime.

La Carmen ensenyant a la Charo els textos de la seva plaquetona que compta amb la col·laboració de la pintora.

Amb la presència d'Estrella Damm (a veure si s'animen i ens patrocinen una ronda...).

Comença la impressió de la plaquetona del Jaime

Bé, reanudem la producció de plaquetones, en aquest cas la del Jaime, una de les més complicades de totes (de moment), perquè gairebé cada pàgina és diferent. Avui comencem a imprimir el full d'un metre! on hi ha l'esquema, comentat i anotat, que és la base dels seus dòminos.

El full és tan llarg que s'ha d'improvisar un suplement per introduir el paper.

I, per sortir per l'altra banda també hem de fer invents.

Els fulls s'estenen pel local.