Avui ha tocat imprimir les espases cirlotianes bàsiques per accedir als continguts de la plaquetona del Jaime. En principi s'havien d'haver imprès (com les proves) amb la HP9500 que passa una etapa mentalment desequilibrada (vaja, que fa el burro tant com pot), i al final ho hem hagut de fer (com gran part de les plaquetones) amb la Xerox 7800. Sigui com sigui, el cas és que vaig veure com les cartolines platejades, quan sortien de la impressora, feien com uns reflexos blaus que, quan vaig anar a treure-les vaig veure que no eren tals perquè em vaig fotre una enrampada més que considerable. Allò blau eren espurnes d'electricitat, que es van reproduir quan per eliminar-la picava les cartolines amb unes tisores (amb mànec de plàstic, és clar). Impressionant.
Un cop impreses i deselectritzades calia contracolar-les perquè per l'altra banda també fos brillant, de manera que les vam enganxar sobre adhesiu de doble cara. Més endavant s'han de retallar, plastificar i tornar a retallar...
 |
| Sembla que aquesta cartolina platejada té la capacitat d'acumular electricitat estàtica amb gran malícia. |
 |
| Les cartolines enganxades en la bobina d'adhesiu de doble cara. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada