I, finalment (i ja amb moooltes ganes), el darrer pas amb les sabates era posar-les a la plaquetona. En una primera versió la idea era fer un parell de capses de sabates molt mones (i entretingudes de fer), però tot plegat ja feina massa gruix i vam haver d'idear un nou mètode amb unes tires de plàstic que les mantenien a lloc i quedaven molt mones (i també donaven menys feina que les capses, malgrat que el Jaime discrepi perquè enganxar les fines tires d'adhesiu als plàstics li va tocar a ell i li va semblar un horror).
|
Amb les sabates-dòmino ja apilonades calia posar-les en 4 de grups de 7 a la plaquetona. |
|
La Carme s'ocupava de posar la filera de sobre i el Jaime després posava la filera de sota i les col·locava a la capsa pertinent (en primer terme). |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada