 |
| Esperant que la Charo acabi de fer la foto per llençar-nos a endrapar. |
 |
| L'Iris Parra, la Carme Valencia, la Montserrat Prat, el Carles Molins i la Charo Mur. |
 |
| La Montserrat Prat va aprofitar la trobada per celebrar els seus 74 anys. |
Capçalera
NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)
dijous, 23 de juny del 2016
Tradicional trobada de Sant Joan
Com cada any alguns dels membres del grup ens vam reunir a Vilamarí per a la revetlla (pacífica) de Sant Joan i anar comentant com va anar la darrera presentació i com es preveu la propera.
diumenge, 5 de juny del 2016
Preparant la 3a presentació (previs 2)
Com a alternativa a les Golondrines se'ns va acudir el pailebot Santa Eulàlia, molt a vora i ben interessant. Tot i que la coberta no acabava d'anar bé, a la bodega hi havia un espai ben interessant.
Però justament enguany han de restaurar el pailebot i just coincidia amb les dates previstes.
També se'ns va acudir, remetent al llibre de la Mur, Niños de les estrellas, fer-ho en un planetari. Tenint en compte que el Santa Eulàlia depèn del Museu Marítim, i que justament allí en tenen un, el vam anar a veure. Ens van atendre molt bé, però és un planetari inflable, amb poca capacitat i que ens obligaria a preparar un audiovisual 3D que s'allunya de les nostres possibilitats.
 |
| L'imponent pailebot Santa Eulàlia. |
 |
| La bodega del Santa Eulàlia. |
També se'ns va acudir, remetent al llibre de la Mur, Niños de les estrellas, fer-ho en un planetari. Tenint en compte que el Santa Eulàlia depèn del Museu Marítim, i que justament allí en tenen un, el vam anar a veure. Ens van atendre molt bé, però és un planetari inflable, amb poca capacitat i que ens obligaria a preparar un audiovisual 3D que s'allunya de les nostres possibilitats.
 | |
| L'entrada al planetari Sphaera del Museu Marítim. Per dins és més gran del que sembla, però no per encabir-hi tothom d'una tanda. |
Preparant la 3a presentació (previs 1)
La tercera presentació estava ideada de feia temps. Sobre el paper.
Es tractava de fer una presentació peripatètica fent un recorregut per llocs relacionats amb les plaquetones que presentàvem. Com la primera plaquetona triada era Cartes de cors i piques d'Eloy Torre (que són una mostra de la correspondència que va tenir amb la Carmen Borja als anys vuitanta) vam pensar que ho podríem iniciar a l'edifici de Correus.
D'allí aniríem fins les Golondrines per presentar la de la Carmen Borja, Sub Jove, cartas de tréboles y diamantes, que és un viatge vital.
I, de fi de festa, per presentar Niños de las estrellas, de Mur, cap a El bosc de les fades, la singular proposta del Museu de Cera que recrea un món que s'adiu força amb l'univers oníric de la Charo.
El primer problema, però, és que de Correus a les Golondrines, sense que sigui una distància considerable per fer-la a peu, potser sí que seria massa per a alguns dels assistents, de manera que vam pensar substituir-ho per un carter que vingués fins les Golondrines a repartir el tradicional text introductori i que donés peu a iniciar l'acte. Però és clar, tot i el preu de grup les Golondrines sortien cares, havíem de compartir l'espai amb turistes i donava problemes d'organització.
Pel que fa al Bosc de les Fades, no era possible reservar el lloc (si més no a un preu raonable), i de nou havíem de compartir l'espai.
Es tractava de fer una presentació peripatètica fent un recorregut per llocs relacionats amb les plaquetones que presentàvem. Com la primera plaquetona triada era Cartes de cors i piques d'Eloy Torre (que són una mostra de la correspondència que va tenir amb la Carmen Borja als anys vuitanta) vam pensar que ho podríem iniciar a l'edifici de Correus.
D'allí aniríem fins les Golondrines per presentar la de la Carmen Borja, Sub Jove, cartas de tréboles y diamantes, que és un viatge vital.
 |
| Tot i que tenen Golondrines més modernes la gràcia era fer-ho en una des les clàssiques. |
I, de fi de festa, per presentar Niños de las estrellas, de Mur, cap a El bosc de les fades, la singular proposta del Museu de Cera que recrea un món que s'adiu força amb l'univers oníric de la Charo.
 |
| La Charo Mur i la Carmen Borja a l'entrada de la placeta que du al Bosc de les Fades. |
El primer problema, però, és que de Correus a les Golondrines, sense que sigui una distància considerable per fer-la a peu, potser sí que seria massa per a alguns dels assistents, de manera que vam pensar substituir-ho per un carter que vingués fins les Golondrines a repartir el tradicional text introductori i que donés peu a iniciar l'acte. Però és clar, tot i el preu de grup les Golondrines sortien cares, havíem de compartir l'espai amb turistes i donava problemes d'organització.
Pel que fa al Bosc de les Fades, no era possible reservar el lloc (si més no a un preu raonable), i de nou havíem de compartir l'espai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)