Avança l'Hora de sortida

Comencem ja la producció de la plaquetona de la Maite Jou, Hora de sortida. Com és habitual, prèviament cal fer diverses maquetes de prova i anar ajustant coses (també cal dir que, no és estrany quedesprés quan es comença la producció final, coses que funcionaven a les maquetes després fan el burro i cal fer nous reajustaments.

Els fulls impresos (de quatre en quatre com podeu veure) abans de ser guillotinats.

Maqueta inicial. Com podeu veure en principi no hi havia el marc negre.

La maqueta prefinal, ja amb el marc, però amb uns punts fets amb pintura fotoluminiscent que a darrera hora vam decidir eliminar perquè dificultaven el pas e les pàgines.

Sant Joan 2017

Com cada any els vilamarins ens trobem a casa els Parra-Jou per passar la revetlla, parlar de la plaquetona fer els diversos rituals i, en general, passar-nos-ho la mar de bé.

Les maquetes de les plaquetones del Carles Molins (Dones que fumen de matinada) i la de la Maite Jou (Hora de sortida)

L'Iris en ple trànsit solsticial. Al dreta el vol amb pètals i l'espelma amb què se celebraria el ritual

La no menys típica celebració del foc.

Els amfitrions.

Repetint cigars

El títol de cada narració-cigarret de Dones que fumen de matinada va estampat en cada un d'ells. El sistema d'estampar-ho consisteix en imprimir el text que vols en làser i després posar-hi un tros de material metal·litzat d'estampar a sobre i passar-ho per un rodets a 110 graus. L'escalfor torna a fer bullir el tòner i fixa el material d'estampació. Però no tots van acabar de quedar bé perquè no sempre es fixava adequadament. Fent proves vam arribar a la conclusió que el problema és que calia imprimir el tòner a baixa temperatura, de manera que, en tornar-lo a escalfar s'agafava millor.
Això va fer que, tot i que ja estaven fets (i que és prou entretingut), féssim una revisió de tots i cadascun d'ells i seleccionéssim aquells que no ens semblaven prou bé i els tornéssim a fer.

Aquests són els cigarrets-narració rebutjats perquè no ens van semblar que estiguessin impecables.

El Carles Molins fent els nous cigarrets-narració per substituir els rebutjats.

Com podeu veure, segons el color estampat, hi va haver més o menys cigarrets salvats.

Tots els cigarrets ja completats.

Cargolant tabac (II)

Vuit narracions per la cinquantena de plaquetones que es fan són un munt de cigarrets.

Els textos, amb els bastonets ja enganxats, preparats per anar-los cargolant.

La Lena i la Carmen continuen amb els cigarrets.

La Lena cargolant cigarrets mentre a primer terme hi ha les diferents piles ja fetes.

Mojitos i cigars

Quan la Lena s'escapa de París per venir a donar-nos un cop de mà amb la plaquetona aprofita tots els moments. En aquesta ocasió mentre preníem un mojito a l'Upiaywasi (local on hem tingut reunions de treball la mar de profitoses i on ens tracten molt amablement sempre).

La Lena enganxant l'adhesiu de doble cara dels filtres.

I aquí tallant els filtres amb l'ajut de la llanterna del mòbil perquè aquests locals tan cucos no van sobrats d'il·luminació.

Els cigarrets de mostra en primer terme i a darrere la capsa amb els filtres fets.

Cargolant tabac (I)

Per donar més consistència física a les narracions en forma de cigarreta del Carles Molins hi vam posar un bastonet a l'extrem que permetia cargolar-los més fàcilment (sobretot tenint en compte els esforçats lectors que després volguessin tornar-les a posar dins del filtre).

La Lena i la Carmen cargolant cigarretes narratives.

En primer terme els bastonets enganxats amb el famós adhesiu de doble cara, al centre els filtres, i als laterals la Lena i la Carmen cargolant cigarrets.

Cigarrets

Una cosa aparentment tan senzilla com cargolar unes narracions, a la pràctica té un munt de feines que no es veuen (que tampoc no és tan excepcional, mireu la feinada que dona tenir una casa en ordre i tmbé sembla que sigui per art de màgia).

Per la seva mida, guillotinar els filtres dels cigarrets és una feina delicada.

Perquè els filtres tinguessin tots la mateixa mida es feia servir un retolador d'ànima.

Els bastonets que van dins dels cigarrets es van haver de tallar a mida.

Mentre la Lena va posant l'adhesiu de doble cara per muntar els filtres la Carmen ja va cargolant els primers cigarrets.

Comencem la producció de la plaquetona del Carles Molins

La plaquetona del Carles, Dones que fumen de matinada, com no podia ser d'altra manera, són unes narracions en forma de cigarretes. Per identificar-les, cada una d'elles té el títol (un nom de dona) imprès, si fa no fa, en stamping (és a dir, aplicant una capa de material brillant, tal com es feia abans amb el pa d'or). Això és molt car de fer, però hi ha un sistema al nostre abast, imprimir en làser i, després,s'hi aplica el material de color a sobre i es passa per una màquina a 110 graus de temperatura que fa que el tòner bulli i adhereixi el material. Després vam descobrir que, perquè quedi bé, el tòner inicial ha d'estar imprès al paper a baixa temperatura (cosa que va fer que n'haguéssim de reimprimir un bon grapat).

Primer es van haver de tallar els trossos de material (vuit narracions, vuit colors).

Després els trossos es posen sobre el text imprès en làser (els títols en aquest cas) i es passen per uns rodets a 110 graus.

La Carmen Borja i la Lena Torre fent els estampats.

La Lena controlant la temperatura adient.