Un dia extra

Tot i que l'exposició havia de durar fins divendres per tenir temps de desmuntar-la, ens havíem trobat gent que tenia moltes ganes de veure-la però que no havia pogut. Com som gent amable i atenta, vam decidir fer una sessió per aquesta gent a les 12, però en veure-la oberta hi va anar entrant gent (de fet 36 persones, i arrodonint la xifra final a 270 visitants).

Tot i que havia de ser una visita per a uns quants al final hi va anar entrant molta gent.

Com sempre el moment culminant era el passi del vídeo de Soli Celli.

A la dreta Víctor Gimeno, col·laborador de la Casa de l'Artista i alcalde de la Sénia (1979-83 i 1991-95).

Els que van tancar l'exposició va ser la família de la bicefàlica escriptora de novel·la romàntica Elisabeth Urian.

Sant Bartomeu, patró de la Sénia

El dia de la clausura oficial de l'exposició va coincidir amb el dia més important de festes, Sant Bartomeu, patró de la Sénia, que se celebra amb una processó que passa, justament, pel Portalet, on és la Casa de l'Artista i, doncs, l'exposició.

Alguns dels participants de la processó van passar una estona abans per poder veure les plaquetones i les iketones.

Amb corbata vermella alguns dels músics de la nombrosa i excel·lent banda de l'Agrupació Musical Senienca., fundada el 1904.

També ens va visitar la pubilla Maria Sebastià Benet i els seus pares, bons amics de fa anys.

La processó passant per davant de la Casa de l'Artista i molts donant-hi un cop d'ull.

Cinquè dia

El darrer dia oficial de tenir l'exposició oberta va continuar tenint una bona assistència, en alguns casos gent que ja hi havia passat i volia repetir, d'altres que venien a tornar a veure el vídeo de Soli Celli, i uns altres que venien pel boca a boca o, directament, perquè els acompanyava algú que ja l'havia vista.

El pintor Prades (amb gorra) va ser un dels visitants.

Molta gent va fer fotografies, tant de les plaquetones com de les iketones.

Espontàniament es formaven grups ben interessants.

Quart dia

Dimecres al migdia els vilamarins que ens havien vingut a visitar se n'havien tornat als seus respectius llocs, de manera que l'endemà la Carmen Borja i el Carles Molins continuàvem fent de guies i l'Emili Gil ens donava un cop de mà controlant que no se'ns acumulés més gent de la que podíem atendre.

La Carmen atenent un altre grup de visitants.

Un grup notable de  la gent que va passar per l'exposició va ser tan amable de posar alguna cosa al llibre de visites.

Una de les coses que ens va agradar especialment va ser que va passar gent de totes les edats.

El moment final del vídeo culminava l'exposició, però és clar, de vegades amb diversos grups a alguns els tocava a mig recorregut.

Tercer dia

Un nou dia de visites. Agrair la gent que ens deia que estaven molt contents que a la Sénia es pogués veure una exposició així.

En primer pla la iketona de la Montserrat Prat. La simpàtica frase que l'acompanyava, dels llibres surten pensaments, se'ns va esguerrar perquè no és temps de pensaments i es van haver d'acontentar amb unes violetes.

Tot el veïnat, com ja va passar a Girona, va visitar l'exposició, en aquest cas la veïna del davant, l'entranyable Puri Guerra.

Els visitants van anar passant durant tot l'horari d'obertura.

L'Emili Gil, un cicerone excel·lent

Per a Temps de Flors a la Sénia van venir alguns dels autors de les plaquetones, i també el Ricard Vela (també havia de venir la gent del Vidmar Festival, però per un petit malentès van fer cap a Girona, ha ha). El cas és que el gran senienc Emili Gil, a banda de donar-nos un cop de mà en tot, va organitzar-nos un parell de rutes a llocs emblemàtics de la Sénia. Des d'aquí el nostre agraïment.

El primer dia l'Emili Gil ens va dur al pont penjant del Molí la Vella, un dels llocs on es va filmar Soli Celli.

En aquesta entranyable foto de grup fent el borinot sobre les passeres es pot veure com de buit baixa el riu Sénia.

L'endemà vam anar a visitar la Casa dels Ulls, lloc protagonista d'algun dels textos de l'Emili Gil.

La darrera visita va ser, com no podia ser d'altra manera coneixent l'Emili, el cementiri.

Segon dia

Puntualment com cada dia, vam obrir l'exposició a les 11 (i fins les dues del migdia), en aquest cas amb una assistència notable, 62 persones.

Una de les visitants escrivint en el llibre d'honor comentaris elogiosos de la mostra.

De tant en tant se'ns acumulava un munt de gent.

El Jaime D. Parra, anava apuntant el nombre de visitants en un conegut diari esportiu.

L'exposició donava peu a interessants reflexions entre els visitants.

Videodansa

Paral·lelament a l'exposició (i, de fet, de manera simultània) ens emboliquem en el projecte d'enregistrar un videoclip (de fet videodansa) a la Casa de l'Artista, amb la Montserrat Iranzo i Domingo d'estrella dansaire.

Miss Iranzo mostrant la seva confiança en el projecte.

Part de l'equip de filmació .

En ple rodatge.

El Julián i el Carles fent pràctiques a l'exposició Lo cinema a la Sénia.

L'exposició a la televisió Canal Terres de l'Ebre

Els de Televisió Terres de l'Ebre ens van venir a fer un petit reportatge (que podeu veure a ebredigital.cat o aquí mateix).

El càmera en un moment de la filmació.

Primers visitants de l'exposició Temps de Flors a la Sénia

A les 11 en punt vam obrir l'exposició i, de seguida van aparèixer els primers visitants, el més matiner el director de Joventuts Unides (una de les entitats més importants de la Sénia), i pràcticament alhora, l'alcalde de la Sénia, en Joan Moisés i la seva parella. Ben aviat se'ns va acumular la gent, fins al punt que havíem de fer torns.

Justament els primers visitants de l'exposició van ser l'alcalde de la Sénia, Joan Moisés, la seva acompanyant i el director de Joventuts Unides, Albert Queralt.

En Carles Molins ensenyant el videoclip de Soli Celli, rodat parcialment a la Sénia.

L'aforament del local i el fet que són visites guiades fa que si hi ha massa gent hagin d'esperar a la porta. La Maite Jou, aquí, fent una introducció a les plaquetones.

El Carles Molins fent l'explicació a un grup mentre, a l'altra punta, la Carmen Borja n'atenia un altre.

Fenc Shui Generis

Per acompanyar l'exposició vam preparar un petit muntatge a l'aparador dels baixos de la Casa de l'Artista en Terres de Cruïlla. Era la introducció a Temps de Flors a la Sénia, una preciositat.

No sempre és fàcil fer els muntatges, de vegades els objectes se'ns rebel·len..

Però amb la nostra pacient persistència tot acaba més o menys a lloc.

Un muntatge especial per a Temps de Flors a la Sénia.

Fenc Shui Genereis.

L'exposició de plaquetones i iketones a la Sénia

L'exposició que amb tant d'èxit vam presentar a Girona, on per primer cop es van poder veure juntes les quinze plaquetones i les seves enginyoses representacions florals anomenades iketones, es presentarà del 20 al 24 d'agost a la Sénia durant les Festes Majors als baixos de la Casa de l'Artista.

Al Vidmar Festival

Amb una raonablement nombrosa representació de vilamarins participem al Vidmar Festival presentant la versió joc de tarot de Sub Jove, la plaquetona de la Carmen Borja que ja havíem presentat a l'Ascensor el 27 de juny. El concepte, ideat per l'Iris Parra, va demostrar un cop més que es tracta d'una manera de llegir poesia d'una manera innovadora i engrescadora fins i tot per a aquells que no llegeixen poesia.

A l'entorn d'una taula preciosament abillada van començar les tirades de tarot.

Tot i que es tracta d'un objecte autoexplicat molt em temo que el Carles Molins no se'n va poder estar.

Els assistents en el moment de triar i escriure una paraula o frase del poema-carta que els havia sortit.

I, amb una cerveseta artesana de la Fira encara estava tot millor.

Serem al Vidmar Festival

Enguany serem al Vidmar Festival de Vilassar de Mar, serà el proper dissabte 28 de juliol i, amb un spin off de la Plaquetona, el Sub Jove de Carmen Borja en versió tarotista. La veritat és que ens venia molt de gust participar en aquest esdeveniment portat per la Gloria Sandoz.

Cartell de l'esdeveniment.

El pack tarotista que ja vam presentar a l'Ascensor.

Presentació convencional a l'Ateneu Barcelonès

L'endemà de la presentació singular, l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès va acollir la presentació convencional, amb una introducció de Jaime D. Parra, una divertida entrevista capotiana i la lectura d'alguns dels poemes (en castellà, català i asturià) a càrrec de l'autora.
En acabar vam anar a prendre una copa de xampany a la històrica Sala de Juntes de l'Ateneu, més que res, perquè al pati hi començava a ploure.

Jaime D. Parra, simpàtic presentador, i l'autora (que també és simpàtica).

El públic escoltant atentament les paraules dels entaulats.

Les capses amb els tres llibres a tot color al mòdic preu de 20 euros.

Presentació singular a L'Ascensor

La primera de les presentacions, la singular, la vam muntar a la reconeguda cocteleria L'Ascensor, que justament acaba de celebrar els seus cinquanta anys. El públic es va anar distribuint en les taules, que tenien la capsa amb les edicions castellana, catalana i asturiana de Sub Jove (versió en llibre estàndard del volum publicat a la plaquetona). A la taula també hi havia un llum on la mampara tenia el mapa dels llocs del llibre. I, finalment, una capsa que contenia les cartes-poemes del llibre, unes instruccions, unes llibretetes i uns retoladors.
Una veu en off va donar la benvinguda als participants i després es van sentir pels altaveus tres poemes en cada un dels idiomes (a càrrec de Neus Aguado, Óscar José Àvila i Carmen Borja). Finalment la veu en off va demanar als assistents que obrissin la capsa i seguissin les instruccions.
No eren altres que mesclar les cartes i triar-ne tres. Les havien de llegir en veu alta i, després triar una frase. La de la primera carta-poema representava el present, la segona el passat i la tercera el futur. I més d'un es va endur una sorpresa amb l'encert d'aquest singular tarot poètic.

En primer pla Jaime D. Parra, Antonio Tello i Neus Aguado amb els llibres, les cartes i les cerveses a la taula

Carmen Borja signant les capses que contenen les edicions castellana, catalana i asturiana de Sub Jove.