Les 4 d'en Beneyto a can Dipòsit legal

Avui la Lena ha dut les prescriptives 4 plaquetones d'en Beneyto al dipòsit legal.

Per què és important seguir el tràmit del Dipòsit Legal

Perquè amb els exemplars de les obres que es dipositen a través del dipòsit legal es recull el patrimoni bibliogràfic i cultural de Catalunya, que d'altra manera no arribaria a les biblioteques nacionals per a la seva preservació. (de la web del diposit legal).

La veritat és que, de moment queden sorpresos d'aquests exemplars que els lliurem (i encara no han vist els més estranys), però no sempre els tracten amb la delicadesa pertinent, perquè el primer que van fer va ser arrencar el paper de ceba que embolcalla els exemplars i llençar-lo a la paperera davant la desesperació de la Lena que el recupera i intenta aplanar-lo amb la mà i tornar-lo a muntar. La vida dels esforçats vilamarins és plena d'incomprensió, en fi...

La Lena amb els números de nous dipòsits legals per a les properes plaquetones (hi havia una bonica foto de l'interior lliurant els exemplars d'en Beneyto però va ser tan ràpida que va quedar moguda).

Empaquetant les plaquetones del Beneyto

La darrera de les operacions consisteix en embolicar cada plaquetona amb paper de ceba, fixar-ho amb l'adhesiu i afegir-hi el segell de «Fet amb molta paciència i manualment» (el manualment a mà). La cosa queda molt polida, i introdueix l'atzar en el llibre que acabarà a la vostra biblioteca, ja que no es pot triar el número d'exemplar (que sempre hi ha qui en vol algun de concret), ni tampoc, en les plaquetones que hi ha obres personalitzades com és aquest cas, el que més t'agradi.

Envoltem les plaquetones amb el paper de ceba i després les segellem amb els adhesius corresponents (observeu com en Carles els ha disposat prèviament sobre el respatller d'una cadira per avançar més).

Mentre el Carles Molins embolica els llibres la Carmen Borja va estampant el segell.

I després d'estampar el segell la cal·lígrafa oficial i afegeix el manualment amb un boli ben acolorit.

Amb gran eficàcia de seguida en té una pila de fets.

Els adhesius del Beneyto i la mare que va matricular el plotter de tall

Per protegir les plaquetones se'ns va acudir de folrar-les amb paper de ceba i, per fixar-lo enganxar-hi un adhesiu amb el logotip de cada llibre.
Però és clar, s'han de tallar (i, si pot ser, per complicar-ho sobre un adhesiu verjurat i amb la forma de la característica illa de l'Eixample).
Fa temps vam comprar un plotter de tall a Gran Bretanya (i, per error, ens en van enviar una altra d'Estats Units, però això ja és una altra història). És una màquina preciosa, i que, teòricament, pot fer meravelles, però que, només de pensar de fer-la servir ja ens agafen tots els mals perquè és refotudament senyora fins a la desesperació.
Ja que ens hi enfrontàvem vam decidir que, com que havíem de fer les del Beneyto, podríem avançar també el de les properes, les de la Charo Mur i les del Jaime D. Parra i sí, novament la màquina va donar mostres d'aquest caràcter tan rebel ens martiritza.
Finalment, més per tossuderia que per eficàcia, ens en vam sortir raonablement.

En Carles Molins fent etiquetes.

Aquí la màquina trinxant etiquetes de la plaquetona de la Charo Mur.

Tampoc les etiquetes de la plaquetona del Jaime es van lliurar de la carnisseria.

Al final, però, vam aconseguir treure uns exemplars raonablement decents.

Comencem els papers d'aigua per a la plaquetona del Jaime

Se'ns dubte la plaquetona del Jaime D. Parra serà una de les més espectaculars i, també, de les més complicades. El paper que vàrem utilitzar a la maqueta (un blau grisós brillant), no li va acabar de fer el pes (en principi), després en vam proposar un altre més alegroi, però tampoc no era ben bé el que volia. I, com estàvem al Restaurant del Barri prenent unes braves va dir que, a ell, el que li agradaria era un paper amb el color de la salsa de les patates braves.
L'equip de creatius irresponsables vam començar a treballar i fer proves i, el que més s'assemblava al que volia el Jaime era el paper d'aigües. Dissortadament tenen un preu força considerable. Llevat que te'ls facis tu mateix i no t'importi emmerdar-ho tot. I au, a fer proves amb papers diferents, diversos tints i espessidors fins aconseguir uns resultats raonable. Color salsa de braves, és clar.
Avui, la Lena ha començat la producció (lenta i delicada) dels primers fulls:

La Lena barrejant l'espessidor.

El moment delicat d'enretirar el paper.

Estenent els primers papers d'aigua per a la plaquetona del Jaime. Com es pot veure no n'hi ha ni un d'igual.

Numerant els exemplars del Beneyto

L'encarregada de numerar els exemplars a mà és la Carmen Borja, més que res, perquè té una lletra (i uns números) que s'entenen. És un dels processos que més ens agrada perquè vol dir que ja hi tenim el peu al coll.

Numerem a la pàgina del colofó on hi ha les característiques de paper i tipografia de cada plaquetona.

Els més observadors apreciaran que entre la data d'acabament que apareix al colofó i la que figura en aquest diari-blog hi ha un petit desajustament temporal, és a causa d'un fenomen quàntic que ara seria molt llarg d'explicar.

Revisant exemplar a exemplar

Cada un dels exemplars es revisa meticulosament per comprovar que tot està raonablement com hauria (dins de les singularitats i ganes de tocar els nassos de la plaquetona, és clar).

La Lena Torre ensenyant a la Charo Mur alguns detalls a revisar.

Els exemplars es separen amb màcules perquè quedin impecables i es revisen per tots els angles.

En Carles Molins comprovant que no hi hagi cap pàgina fora d'ordre o malament. I sí, encara en vam trobar una.

Repel·lent repelat

Coses que s'aprenen just quan ja has fet tard. No es poden fer els guillotinats i els forats del wire-o per separat. Com comentàvem en una altra entrada perquè el Beneyto pogués fer els seus dibuixos personalitzats vam imprimir i guillotinar les seves portades i portadelles i la resta en dues tandes. Resultat, allò no casava (sí, al món normal tot hauria d'haver casat però al planeta plaquetona les coses tenen una lògica diferent). Total, que vam haver de repelar els interiors, una operació delicada .

Per ajustar els forats a la mateixa mida va caldre repelar els interiors (a trossos que si es fa tota la plaquetona de cop patinen i es fan malbé)

Gairebé set minuts és el que es trigava a repelar una sola plaquetona, una feina extra i pacienciosa que ens esforçarem en properes casos perquè no calgui (beneïda experiència!).