Però és clar, s'han de tallar (i, si pot ser, per complicar-ho sobre un adhesiu verjurat i amb la forma de la característica illa de l'Eixample).
Fa temps vam comprar un plotter de tall a Gran Bretanya (i, per error, ens en van enviar una altra d'Estats Units, però això ja és una altra història). És una màquina preciosa, i que, teòricament, pot fer meravelles, però que, només de pensar de fer-la servir ja ens agafen tots els mals perquè és refotudament senyora fins a la desesperació.
Ja que ens hi enfrontàvem vam decidir que, com que havíem de fer les del Beneyto, podríem avançar també el de les properes, les de la Charo Mur i les del Jaime D. Parra i sí, novament la màquina va donar mostres d'aquest caràcter tan rebel ens martiritza.
Finalment, més per tossuderia que per eficàcia, ens en vam sortir raonablement.
En Carles Molins fent etiquetes. |
Aquí la màquina trinxant etiquetes de la plaquetona de la Charo Mur. |
Tampoc les etiquetes de la plaquetona del Jaime es van lliurar de la carnisseria. |
Al final, però, vam aconseguir treure uns exemplars raonablement decents. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada