La fendidora ensinistrada

Després de tota la perplexitat (molt plaquetonera) de veure com la teoria i les proves estan aparentment impecables però que no acaba funcionant vam decidir anar per feina, simples, precisos (i amb una punta d'enginy bricolatger). Resultat: els punyeteros plecs quedaven com havien d'anar, la felicitat tornava al taller i la plaquetona de la Mur tornava a ser possible (fins el proper entrebanc...). Tota la tarda per aconseguir només doblegar dos fulls, però ja tenim un sistema que funciona (hom podria creure que és una afirmació precipitada, però com l'entrada l'escric quan ja ha anat tot raonablement bé...).

La Mur mostrant satisfeta la primera que aconseguíem fendir correctament.

El Carles no va voler ser menys i també en va aconseguir doblegar una. O, dit d'una altra manera, la feina de tota una tarda.

La fendirora contra la Charo Mur

La plaquetona de la Mur consisteix bàsicament en dos desplegables de nou cossos, impresos per una banda amb els seus dibuixos i per l'altra uns motius geomètrics fets a mà en retolador (daurat o plata segons sigui un dibuix o l'altre). Una cucada que té un moment delicat en fer els fendits (la marca per on després es doblegarà la cartolina).
El pas inicial és tallar un dels extrems (el paper fa un metre, però un cop guillotinat ha de quedar a 91,5 cm), amb aquest costat a mida ja podem començar a fer els plecs amb la fendidora.
Prudents, fem algunes proves d'ajust i, un cop que tot quadra, comencem a fer les de debò i, oh, la primera la fa la Charo i surt malament, ho provo jo, i també (dues plaquetones a fregir espàrrecs), com teòricament tot està bé, ho tornem a revisar amb papers de prova i, oh, surt bé, dos cops (un ella i l'altre jo). Ho fem amb una de les bones i, oh, tercera  a la porra. Desesperació. La Charo, encara poc habituada a les putades de la plaquetona ja tem que no es podrà fer.
Però som tossuts i no podem permetre que els fendits ens dobleguin.

Primer pas: mesurar per saber per on s'ha de tallar.

Segon pas: fer els fendits.

Tercer pas: doblegar els plecs i que quedin tots a mida.

Quart pas: llençar-los desesperadament perquè han sortit fatal...

Fotografiant els contradibuixos de la Mur

Com ja vam fer amb el Beneyto feotografiem tots els dibuixos únics que han fet com a valor afegit a les seves plaquetones. Si són petits els podem escanejar, però aquests fan més d'un metre, de manera que hem de fer-les, com no, fent coses rares.

Enfilat sobre la taula fent les fotografies i apilant els diversos contradibuixos perquè surtin tots.

La Carmen Borja fent els canvis dels contradibuixos perquè jo m'estava destrossant els ronyons.

Off topic: El meteorit o aeròlit

Un fenomen tan inquietant com poc conegut (tot just ha estat insinuat dissimuladament a Cuarto Milenio) és el cas d'alguna cosa procedent de l'espai exterior que es va estavellar, precisament al pati d'insòlit (el fet que rimi amb aeròlit és una picada d'ull per als iniciats). És un cas del qual se'n parla poc, per discreció, però que es va filtrar indirectament a Torchwood.
El fet és que aquest suposat meteorit (els que hi hagueu vingut sabeu que som en un clot un metre per sota del nivell del carrer i amb unes plantes que creixen esponerosament sense tenir-ne cura), altera l'espai-temps, les hores es torsionen, es dobleguen i es rebreguen, de manera que, allò que a l'exterior podríeu fer en una estona, aquí s'allarga, inexplicablement (si no ets quàntic). També passa el mateix amb l'espai, objectes que deixes en un lloc, apareixen en qualsevol altre lloc, el desordre apareix amb total espontaneïtat. Només en aquestes condicions es poden explicar idees com la de la puzle o la de la plaquetona, impossible en altres ecosistemes. Quan aquí diem que els projectes cobren vida és textual, van a la seva bola i costa deu i ajut conduir-los (sovint, només aconseguim acompanyar-los fins on volen anar). En aquestes circumstàncies, tot és molt meritori.

El que per a alguns poc observadors podria semblar una foto moguda és un realitat un document excepcional: la Charo Mur captada mentre entra en la distorsió espai-temps.

Off topics: Disc, concert i premi per a Ol'Green

Ol'Green és el grup que es va donar a conèixer públicament a Oh Happy Day i del quals n'és component des dels inicis l'Iris Parra.
Avui han presentat el seu primer disc, A la verda, amb un fantàstic concert al Teatre Condal. Una estona abans es feia públic que havien rebut el Premi ARC al millor artista revelació de l'any. Des dels companys de la plaquetona moltes felicitats a l'Iris i els seus companys.

Els Ol'Green durant l'actuació d'aquesta nit (l'Iris és la segona per l'esquerra).

Sopar d'aniversari plaquetonero

Aprofitant que el Jaime D. Parra feia anys vam quedar alguns dels plaquetoneros per sopar. I, lògicament va sorgir el tema. La Montse Prat va ensenyar-nos bona part dels seus originals (perquè fins que no els tingui enllestits del tot no ens els vol passar; tanmateix, amb això ja podem anar pensant com els presentarem).

La Montse Prat amb el Carles Molins moments abans d'ensenyar-li els seus originals.

La jovenalla del grup, l'Iris Parra i la Lena Torre. Després no val faltar a la seva tradicional sessió d'autofotos fent carusses.

L'homenatjat Jaime D. Parra amb la Carme Jounou, els històrics amfitrions del grup.

El Carles Molins i la Carmen Borja, perpetradors de projectes impossibles.

Les torres del grup, la Lena Torre i l'Anabel Torres, conjuntades de lila.

Continuem amb els papers d'aigües

Després dels primers papers passem a la producció més intensiva (vaja, en aquesta sessió en tenim per a quatre o cinc plaquetones...). La veritat és que es fa prou merder i es necessita força espai (després d'estendre'ls pel terra i veure que ens faltava lloc vam acabar per fer servir un estenedor penjant-los, quan s'assequen agafen la corba, però ja els planxarem:-)

La Lena fent els dibuixos de tinta sobre l'aigua, després s'hi ha d'estendre amb cura el paper a sobre.

Es renta el paper per enretirar l'excés d'espessidor.

Estenent els papers perquè s'assequin.