El fet és que aquest suposat meteorit (els que hi hagueu vingut sabeu que som en un clot un metre per sota del nivell del carrer i amb unes plantes que creixen esponerosament sense tenir-ne cura), altera l'espai-temps, les hores es torsionen, es dobleguen i es rebreguen, de manera que, allò que a l'exterior podríeu fer en una estona, aquí s'allarga, inexplicablement (si no ets quàntic). També passa el mateix amb l'espai, objectes que deixes en un lloc, apareixen en qualsevol altre lloc, el desordre apareix amb total espontaneïtat. Només en aquestes condicions es poden explicar idees com la de la puzle o la de la plaquetona, impossible en altres ecosistemes. Quan aquí diem que els projectes cobren vida és textual, van a la seva bola i costa deu i ajut conduir-los (sovint, només aconseguim acompanyar-los fins on volen anar). En aquestes circumstàncies, tot és molt meritori.
El que per a alguns poc observadors podria semblar una foto moguda és un realitat un document excepcional: la Charo Mur captada mentre entra en la distorsió espai-temps. |
A fe que el fenomen es dóna. S'hi veuen afectades ments tan lúcides i organitzades com la de la Borja, a qui més d'una vegada podreu sentir dir: però JA són les 8?! Els cuquets insignificants hem après a témer i respectar el seu humor capritxós, possiblement només es tracti de fer coincidir un parell de núvols de probabilitat però a això ens hi dedicarem després d'acabar la Plaquetona... si ens deixa!
ResponElimina