Acabem de foradar els cartrons (bé, l'Iris...:-)

En un campament de tardor anterior l'Iris ja es va fer un fart de foradar un munt dels cartrons que donen rigidesa a la coberta. Però encara en quedaven un bon grapat per passar per la màquina del wire-o. Amb la seva proverbial eficiència i celeritat se les va polir totes i les va deixar llestes per ser pintades (que també és un rotllo).

L'Iris posant els cartrons acuradament abans de foradar-los (que no és tan fàcil fer-ho bé).

Baixant la palanca que traladra els cartrons amb els forats per on ha de passar el wire-o.

Mostrant la maqueta a la Maite Jou

La Maite fa temps que ens va fer arribar el seu text, però fins ara no havia vist el disseny que li proposem (de fet només una part, ja que encara mirarem de reservar-li alguna altra sorpresa, a ella i als lectors).

Davant l'atenta mirada del Marc Ignasi i la Carmen Borja, en Carles Molins mostra part de la maqueta de la plaquetona de la Maite Jou.

La Maite Jou rebent la maqueta davant del jolgorio general.

Preparant la plaquetona de la Carme Jounou

La contribució de la Carme Jounou a aquest projecte necessita d'uns receptacles que, la veritat, estan donant molta feina de recerca (primer per veure si trobàvem alguna cosa feta que ens pogués servir, però no hi ha hagut manera), fins i tot es va pensar en una impressora 3D, però també tenia problemes. Es van fer proves d'encunyat, de capses, algunes de ben inversemblant... la cosa encara està en procés, però ja hi anem posant-li el peu al coll.

La Carme Jounou rere el motllo que pacientment ha fet amb fustes. Al voltant diverses de les maquetes i propostes.

Maite Jou artista convidada de la plaquetona del Molins

La Maite es va trobar amb la sorprenent petició del Carles Molins perquè col·laborés personalitzant totes i cadascuna de les seves plaquetones, titulades justament Dones que fumen de matinada. I, com la Maite Jou és una dona, fuma i ja era de matinada, qui millor. La inusual proposta consisteix en l'estampació dels llavis per apagar-hi després un cigarret a sobre (lògicament no es tracta d'incitar-la a fumar més, sinó que es va endur els fulls impresos per anar fent al seu ritme). L'Iris va proporcionar-li un grapat de pintallavis de diversos colors i la Maite ja s'hi va posar entusiastament per avançar feina.

La Maite petonejant amorosament els fulls davant l'entusiasme joiós dels presents.

Ensenyant una de les primeres impressions.

La Maite davant de l'arsenal de pintallavis que l'Iris li va cedir.

Preparant-se per a la segona part de la seva contribució a la plaquetona del Carles Molins.

La tradicional reunió de la Nit de Reis

De fa una pila d'anys el grup de vilamarins ens reunim a casa dels Parra-Jounou per la revetlla de Sant Joan i per la nit de Reis. I enguany també ha estat així. Durant aquest temps hi ha passat força persones, malgrat que els més habituals són els que participen del projecte (llevat dels Esteve i, finalment els Cornadó). Aquest vespre hem aprofitat que hi era gairebé tothom (llevat del Bernhard, per motius obvis de ser a l'altra punta de món i, a darrera hora, la Montse Prat i la Carme Valencia) per presentar-lo les tres plaquetones que ja estan acabades, i coses concretes de cadascú (a banda de temes diversos, com pertoca a tota bona trobada).

En Beneyto, la Mur, l'Iris i el Marc Ignasi abans d'entaular-nos.

La Carme Jounou, la coronada Lena Torre, el Lluís Esteve i el clatell del Marc Ignasi.

Al tortell hi havia tres corones i dues faves, d'aquí que tant la Maite com el Jaime acabessin coronats.

El Lluís Esteve meditant sobre la seva tesi i la Carmen Borja i el Carles Molins fent cara de la mar de satisfets.

Els vilamarins presents (excepte la Lena que feia la foto).

Petons de cirera que són violeta

En realitat de petons petons només n'hi ha algun, però és una conya amb la cançó d'Ol'Green Sinestesia

Es tracta del full personaltizat de la plaquetona de l'Iris, dibuixos fets amb suc de cirera mossegada (també vam intentar de fer-los plastificats amb uns resultats patèticament llastimosos). Com fem en tots els casos que hi ha fulls únics en cada exemplar, els hem escanejat perquè en quedi constància històrica i tothom vegi la col·lecció completa.

Algun dels originals pictòrics de l'Iris a l'escaner.

Escanejant. Segons el grau d'oxidació, la cirera o el que sigui, agafa tons diferents.

Alguns dels diferents originals fets per l'Iris.

Reunió de cap d'any

Els protohistòrics i entorn (és a dir, els de can Vilamarí i can Pujades), vam començar l'any ben treballadors, encara amb els raïms a la gola, vam informar-nos dels fronts mutus, vam planificar els propers passos i vam debatre i resoldre alguns dubtes i qüestions.
Ara mateix la producció dels tres de Vilamarí estan en marxa: amb el Jaime (que va passar ja la base manual de les seves petjades-dominós) hi havia un dubte amb els papers jaspi (que, com sabeu, portem alguns dies fent), perquè, com les pintures en alguns casos traspassen, quan s'imprimeix al darrere no sempre queda bé. La solució seria enganxar les seves peces (i, a més retallar-les), però és una feinada i algunes són complexes. Finalment, com al Jaime,  ja li sembla bé com queda es decideix tirar-ho endavant.
Amb la de l'Iris, ja maquetada, es van debatre algunes petites correccions i detalls a l'espera que aconsegueixi l'isbn que, pel que explica, no només és car sinó que encara no ha aconseguit sortir-se'n (com recordeu, si algú vol que el seu llibre surti amb l'isbn s'ha de pagar els 45 € que val i fer-ne les gestions).
Pel que fa a la Carme Jounou, vam ensenyar-li l'última versió del contenidor, però té algunes problemes que, novament, haurem de solucionar amb molt d'enginy.
També es van presentar les 3 plaquetones feliçment acabades, la de l'Eloy Torre, la del Beneyto i la de la Mur.

El sextet en una autofoto (o selfie) commemorativa d'una profitosa reunió després del sopar de cap d'any.
Així ens vol el país, començant el 2015 ben treballadors i alegrois.