Avançant capses

Les presentacions de les plaquetones (i tot el que implica) són una feina tan esgotadora que després hem d'estar un grapat de dies deixant el tema (si més no, per ocupar-nos de les coses que no vam fer mentre ens dedicàvem a la plaquetona). El cas, però, és que un cop solucionat el lloc on fer a propera presentació cal anar-s'hi posant i hem començant per les capses.

La Carmen Borja enganxant les diferents peces de la capsa (que després s'haurà de folrar).

Tancant temes a la Karya

El nucli primigeni, amb el Carles Molins, vam anar a tancar temes amb la goleta Karya on hem de fer la propera presentació. Vam cronometrar el temps que es trigava a arribar fins el final de l'espigó i vam descobrir que, si vas per dalt, al final la reixa està tancada i has de tornar a desfer tot el camí [dissortadament el dia a la presentació algú més ho va descobrir].

La goleta Karya en el seu amarratge.

L'expedició prospectiva: el Carles Molins, el Jaime D. Parra, la Carmen Borja i la Carme Jounou (darrere la càmera).

La Carmen Borja tancant temes amb l'Arnau, el fill del capità.

Tradicional trobada de Sant Joan

Com cada any alguns dels membres del grup ens vam reunir a Vilamarí per a la revetlla (pacífica) de Sant Joan i anar comentant com va anar la darrera presentació i com es preveu la propera.

Esperant que la Charo acabi de fer la foto per llençar-nos a endrapar.

L'Iris Parra, la Carme Valencia, la Montserrat Prat, el Carles Molins i la Charo Mur.

La Montserrat Prat va aprofitar la trobada per celebrar els seus 74 anys.

Preparant la 3a presentació (previs 2)

Com a alternativa a les Golondrines se'ns va acudir el pailebot Santa Eulàlia, molt a vora i ben interessant. Tot i que la coberta no acabava d'anar bé, a la bodega hi havia un espai ben interessant.

L'imponent pailebot Santa Eulàlia.

La bodega del Santa Eulàlia.

Però justament enguany han de restaurar el pailebot i just coincidia amb les dates previstes.

També se'ns va acudir, remetent al llibre de la Mur, Niños de les estrellas, fer-ho en un planetari. Tenint en compte que el Santa Eulàlia depèn del Museu Marítim, i que justament allí en tenen un, el vam anar a veure. Ens van atendre molt bé, però és un planetari inflable, amb poca capacitat i que ens obligaria a preparar un audiovisual 3D que s'allunya de les nostres possibilitats.

L'entrada al planetari Sphaera del Museu Marítim. Per dins és més gran del que sembla, però no per encabir-hi tothom d'una tanda.

Preparant la 3a presentació (previs 1)

La tercera presentació estava ideada de feia temps. Sobre el paper.
Es tractava de fer una presentació peripatètica fent un recorregut per llocs relacionats amb les plaquetones que presentàvem. Com la primera plaquetona triada era Cartes de cors i piques d'Eloy Torre (que són una mostra de la correspondència que va tenir amb la Carmen Borja als anys vuitanta) vam pensar que ho podríem iniciar a l'edifici de Correus.

D'allí aniríem fins les Golondrines per presentar la de la Carmen Borja, Sub Jove, cartas de tréboles y diamantes, que és un viatge vital.

Tot i que tenen Golondrines més modernes la gràcia era fer-ho en una des les clàssiques.

I, de fi de festa, per presentar Niños de las estrellas, de Mur, cap a El bosc de les fades, la singular proposta del Museu de Cera que recrea un món que s'adiu força amb l'univers oníric de la Charo.

La Charo Mur i la Carmen Borja a l'entrada de la placeta que du al Bosc de les Fades.

El primer problema, però, és que de Correus a les Golondrines, sense que sigui una distància considerable per fer-la a peu, potser sí que seria massa per a alguns dels assistents, de manera que vam pensar substituir-ho per un carter que vingués fins les Golondrines a repartir el tradicional text introductori i que donés peu a iniciar l'acte. Però és clar, tot i el preu de grup les Golondrines sortien cares, havíem de compartir l'espai amb turistes i donava problemes d'organització.
Pel que fa al Bosc de les Fades, no era possible reservar el lloc (si més no a un preu raonable), i de nou havíem de compartir l'espai.

Excel·lent crònica d'Albert Tugues a Pensión Ulises

De fa prou anys el blog d'Albert Tugues, Pensión Ulises, és un clàssic singular de les cròniques més o menys culturals o polítiques del país amb aportacions extraordinàries de tota mena de parents de perruqueres, bibliotecàries o qualsevol ofici que se li passi pel cap.
Amb al seva acurada crònica, que li agraïm ben sincerament, us podreu fer una bona idea de com va anar tot plegat.

Si cliqueu a la imatge us durà a aquesta crònica que, no cal dir, us recomanem de llegir (i si us agrada el to, continuar amb altres entrades).

2a presentació. A la sala Turró

Per acabar, els assistents van passar a la sala Turró (antiga sala d'espera) on se'ls va rebre amb uns simpàtics gotets de píndoles i unes copes de xampany amb una cirera a dins, en referència a la plaquetona de l'Iris, que conté un quadre original pintat amb una cirera devorada. I, com a fi de festa, Les Fourchettes ens van oferir alguns dels seus temes a capela.

Cliqueu a la foto per veure'n més :-)