El segon dels sobres tenia la foto de la primera trobada (els 25 anys de la qual van motivar aquest projecte) i un simpàtic fulletó amb les icones de cada una de les plaquetones, la foto dels autors i un recull de fotografies dels mateixos autors de crios i d'adolescents, perquè la gent es pogués distreure intentant esbrinar qui era qui (i no sempre era fàcil).
Capçalera
NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)
divendres, 29 de gener del 2016
1a Presentació. Els vilamarins
En Carles Molins, fent de mestre de cerimònies, va demanar als assistents d'obrir el primer dels sobres, que contenia uns guants blancs de fil que tothom va posar-se molt amablement. Són els típics guants que es posen aquells que han de tocar coses delicades, com el que vindria a continuació.
El segon dels sobres tenia la foto de la primera trobada (els 25 anys de la qual van motivar aquest projecte) i un simpàtic fulletó amb les icones de cada una de les plaquetones, la foto dels autors i un recull de fotografies dels mateixos autors de crios i d'adolescents, perquè la gent es pogués distreure intentant esbrinar qui era qui (i no sempre era fàcil).
El segon dels sobres tenia la foto de la primera trobada (els 25 anys de la qual van motivar aquest projecte) i un simpàtic fulletó amb les icones de cada una de les plaquetones, la foto dels autors i un recull de fotografies dels mateixos autors de crios i d'adolescents, perquè la gent es pogués distreure intentant esbrinar qui era qui (i no sempre era fàcil).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada